Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Pista d'atletisme del GEIEG
© Carles PalacioPista d'atletisme del GEIEG

4 espais infravalorats de Girona que cal (re)descobrir

No surten a les guies més tòpiques de la ciutat i sovint estan infravalorats. I si els mirem amb uns altres ulls?

Escrit per
Dani Chicano
i
Aída Pallarès
Publicitat

Les cases de l'Onyar, el Barri Vell, el call jueu... la ciutat de Girona està plena de racons que ens enamoren. Això ho sabem tots. Però també hi ha espais i edificis pels quals passem gairebé cada dia i ni ens hi fixem. Llocs infravalorats que sovint titllem de lletjos. Nosaltres ens hem proposat mirar-los amb uns altres ulls. Us hi apunteu? 

Edifici H20 de l'ICRA
ICRA

Edifici H20 de l'ICRA

A la zona est de la ciutat, a la Creueta, s'aixeca l'edifici H2O de l'ICRA. Us proposem l'observació amb deteniment d'aquesta peculiar construcció, envoltada d'una mena de curiosa pell feta amb rastelleres de llistons de fusta, que li dóna un aspecte molt peculiar i un punt fascinant.

Pont sobre el Ter
© Carles Palacio i Berta

Pont sobre el Ter

L'acaben d'inaugurar, com aquell qui diu. Aquesta injuriada infraestructura, per cara i innecessària, que és la perllongació de l'avinguda de Josep Tarradellas i que uneix el barri de Sant Ponç amb el de Pedret, combina el formigó i l'acer de manera harmoniosa, aconseguint una estructura de formes visualment atractives i pures i elements esvelts. La il·luminació nocturna afavoreix aquestes sensacions.

Publicitat
L'estadi del GEIEG
©Carles Palacio i Berta

L'estadi del GEIEG

No cal ser soci del GEiEG per accedir, un dia de competició, a les grades de l'únic estadi d'atletisme que hi ha a Girona. El paratge és bellíssim, enmig dels boscos de Palau, el verd regular del camp central de la pista es confon amb els verds de tons diversos dels boscos del voltant. Des de la graderia, a més, es té una visió privilegiada del sector est de la ciutat i, més enllà, de Quart i Llambilles.

  • Què fer
  • Eixample

Algú va dir que és l'edifici més lleig de Girona. Aquí hi rau el seu interès i, ben mirat, aquesta peculiar mole de ferro i vidre que resulta que està protegida parcialment com a bé cultural d'interès local per l'interès de la seva façana i la rampa interior en forma de cargol, té el seu encant. L'edifici data del 1956 i l'arquitecte va ser Joan Maria de Ribot. Ben restaurat seria ideal per acollir diversos negocis: un gimnàs, un restaurant de fast food o un immens local de copes. Acabarà essent un bloc de pisos, com si ho veiéssim.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat