0 M'encanta
Guarda-ho

48 hores a Girona

Una guia dels llocs i racons que no us podeu perdre

©Maria Dias
Cases de l'Onyar

Tant si teniu convidats que no han trepitjat mai Girona, com si sou uns enamorats de la nostra ciutat, aquí teniu la llista dels llocs més emblemàtics i imprescindibles. Calceu-vos unes bones sabates i a passejar!  

La Catedral

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.

Llegir-ne més

Call Jueu

Un dels espais més emblemàtics de Girona és el Call Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen, encara, l'aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d’Europa i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a la ciutat. El Call es va començar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Força, quan s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. El Call, per cert, es trobava al mig de diversos sectors ben diferenciats del que avui és Barri Vell. Hi van arribar a viure una mitjana de 800 persones. Entre ells, per cert, el metge, poeta, filòsof i exegeta Mosse ben Nahman, més conegut com Bonastruc ça Porta.

Llegir-ne més

La Rambla de la Llibertat

La Rambla de la Llibertat és un dels llocs més mítics de Girona. Un espai urbà delimitat per un conjunt d’edificis d’interès cultural, com la Casa Norat. Urbanitzada al segle XIII per a la celebració d’un mercat, la Rambla deu el seu nom a l’Arbre de la Llibertat plantat l’any 1869 durant el Sexenni Democràtic. Originalment, per cert, estava formada per una plaça ampla i llarga que anava des de l’Argenteria fins al carrer Abeuradors i continuava per un carreró estret fins al Pont de Pedra. Encara ara, la Rambla continua essent un lloc de passeig i trobada dels gironins.

Llegir-ne més
Advertising

Les cases de l'Onyar

Són la típica foto de Girona. Les Cases de l’Onyar, també anomenades cases penjades o del riu, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu en el tram de la Rambla i Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat, de diversos volums i alçades i façanes de colors vius. Hi predomina el buit sobre el pre i les obertures horitzontals. Una de les més destacades és la Casa Masó. L’any 2010 es van rehabilitar i millors els serveis higiènics de les gaçanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí.

Llegir-ne més

La Muralla

Les muralles gironines han estat testimonis de lluites sagnants, històries, mites i setges ferotges. Construides  al segle I a.C, durant la segona meitat del segle XIX van perdre la seva importància defensiva i van esdevenir un obstacle per al creixement urbà. Durant el primer terç del segle XX es van enderrocar els panys de muralla que impedien aquesta expansió urbanística, i només quedaren en peu els que no destorbàven les noves construccions d'habitatges. Actualment les muralles ofereixen unes panoràmiques excepcionals de la ciutat.

Llegir-ne més

Monestir de Sant Pere Galligants

El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més importants de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de la ciutat, a la riba esquerra del riu Galligants. Tot i que no es coneix la data de fundació del monestir, hi ha documentació des de finals segle X. De fet, se sap que l’any 1131 Ramon Berenguer el Gran va fer un important donatiu per sufragar les obres. Es tracta d’un monestir de planta basilical, amb tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart d'esfera. La disposició de l’absis del costat nord i la porta arcaica,-força anòmales-, fa pensar en l’existència d’un edifici anterior. Des del 1857 és la seu del Museu d’Arqueologia.

Llegir-ne més
Advertising

La Farinera Teixidor

La Farinera és una de les obres més representatives del modernisme a Girona. Un edifici que l’industrial Alfons Teixidor va encarregar a l’arquitecte Rafael Masó i que incloïa l’habitatge de la família, el cos d’oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. Pot semblar estrany trobar una fàbrica al bell mig de la ciutat, però l’any 1910, quan es va construir, pertanyia al municipi de Santa Eugènia de Ter. La funció de l’edifici queda revelada des de l’exterior gràcies a la teulada i la cúpula blanques: “¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines” va dir el mateix Masó. L’edifici, per cert, té influències de Gaudí, Charles Rennie Mackintosh i de la Sezession vienesa i, actualment, és la seu del diari El Punt Avui.

Llegir-ne més

Jardins dels Alemanys

Els Jardins dels Alemanys, en ple Barri Vell, són un espai ple d’història: hi perduren les restes de l’antiga caserna on van viure els soldats mercenaris d’origen alemany que van ser destinats a Girona durant la Guerra del francès, al segle XIX. Dins dels jardins hi trobem, també, la Torre del Llamp. Si hi pugeu,-hi ha una escala per accedir a la muralla-, traieu el mòbil perquè les vistes de Girona són al·lucinants. Els jardins, però, no són només un espai per passejar, també s’hi fan moltes activitats musicals i representacions històriques de la Guerra del Francès.

Llegir-ne més

Pont de Pedra

Si alguna cosa defineix Girona és el riu Onyar i els ponts que uneixen el Barri Vell amb el barri del Mercadal, atravessar aquests ponts permet observar les cases que, a banda i banda, “miren” al riu i que canvien de color amb la posta de sol. Un dels ponts emblemàtics és el Pont d’Isabel II o Pont de Pedra: construït durant el regnat d’Isabel II. Per a aixecar-lo es va enderrocar el pont medieval de Sant Francesc o de Framenors. El pont, realitzat amb pedra de Girona, se sustenta damunt tres arcades rebaixades que es recolzen sobre dos pilars. Una inscripció en el centre recorda que va ser inaugurat l’any 1856. Per travessar la ciutat com si fòssim reis!

Llegir-ne més
Advertising

Pont de la Princesa

El pont d’en Gómez, o de la Princesa, format per un sol arc, es va construir el 1916  i comunica el passeig Canalejas amb el carrer Ballesteries. Quan es va construir es va destruir part de la propietat de Miguel Gómez, i per aquest motiu, també el coneixem amb el sobrenom de pont d’en Gómez. Per cert, la construcció va costar 13.500 pessetes. Una curiositat: si us poseu just al mig del pont i salteu podràs notar com es mou. 

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments