0 M'encanta
Guarda-ho

5 raons per visitar la cripta de la colònia Güell

Hi ha vida més enllà de la Sagrada Família. Redescobrim Antoni Gaudí en una de les seves obres més innovadores i creatives

© photoshooter2015
Cripta Gaudí

A vegades no ho sembla, però Gaudí és més que la Casa Batlló, el parc Güell, la Casa Milà i la Sagrada Família. Experts nacionals i internacionals reunits a Barcelona en el marc del primer congrés mundial dedicat a l'arquitecte coincideixen que les innovacions que Gaudí va aplicar a la cripta de la colònia de Santa Coloma de Cervelló van ser fonamentals per aixecar altres fites modernistes. Una altra raó, doncs, per fer una petita excursió i gaudir de la Colònia Güell. 

L'església que mai va ser

L'església que mai va ser

El 1898 Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí un temple per a la colònia de Santa Coloma de Cervelló. L'arquitecte hi va instal·lar el seu taller i durant els deu anys que va durar el projecte, abans de la col·locació de la primera pedra, Gaudí va desenvolupar la primera maqueta de catenàries, amb cadenetes de llautó i fils de pesca que formaven paràboles (aquestes es modificaven en funció del pes dels saquets, que omplia amb perdigons). Les dificultats econòmiques dels Güell a la mort de l'empresari tèxtil van obligar a aturar les obres de l'església, i Gaudí només va poder completar la cripta, on va "néixer" la maqueta polifunicular.

Totes les columnes són diferents

Totes les columnes són diferents

L'interior de la cripta mereix una observació detallada; aquí cada columna és diferent de l'anterior, i la seva inclinació semblaria respondre a un equilibri anàrquic. Res més lluny de la realitat; Gaudí sabia quant de pes havia de suportar cada columna, i ho va deixar anotat als fonaments de la cripta... Les tècniques i experimentacions que va introduir a l'obra –reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO– els replicaria després a la Sagrada Família.

Un rellotge de sol

Un rellotge de sol

Orgànic i partidari d'integrar l'obra a la natura, d'aquí l'ús de materials com el basalt i el maó que havien de conferir un un aspecte rudimentari i primitiu al conjunt, l'aprofitament integral de la llum no va passar desapercebut a Gaudí. La cripta funciona gairebé com un rellotge de sol, i es filtra a través de vitralls amb forma de pinya –i lleugerament hiperbòlics– que s'articulen i s'obren com si fossin finestres

Advertising
Bancs de col·leccionista

Bancs de col·leccionista

Gaudí amortitzava tots els materials de què disposava. El conservador de la cripta, Manuel Medarde, explica que si a l'arquitecte alguna vegada li faltava paper seguia fent anotacions a les mànigues de camisa procedents de la fàbrica de cotó de la colònia (el Vapor Vell). En la seva dèria per optimitzar recursos, Gaudí va decidir reconvertir les caixes d'embalatge de la maquinària industrial procedent d'Anglaterra per fer els bancs de la cripta. Una quinzena dels bancs originals, de roure anglès, es conserven a l'Arxiu Episcopal; la resta estan escampats pel món.

Els arcs plans

Els arcs plans

Salvador Tarragó, arquitecte i professor emèrit de la UPC, fixa l'atenció en un altre punt: el pòrtic, aquest joc de paraboloides hiperbòlics, el salt a les superfícies reglades. La "llegenda" explica que quan va arribar el moment de retirar les bastides, Gaudí va quedar-se gairebé sol davant de l'obra; i és que ningú es refiava que aquests arcs d'aparença plana poguessin aguantar el conjunt. "No estan armats, i s'aguanten, és tot un misteri", remarca Tarragó. No ens direu que no us entren ganes de visitar la cripta...

Comentaris

0 comments