5 raons per visitar la cripta de la colònia Güell

El 1898 Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí un temple per a la colònia de Santa Coloma de Cervelló. L'arquitecte hi va instal·lar el seu taller i durant els deu anys que va durar el projecte, abans de la col·locació de la primera pedra, Gaudí va desenvolupar la primera maqueta de catenàries, amb cadenetes de llautó i fils de pesca que formaven paràboles (aquestes es modificaven en funció del pes dels saquets, que omplia amb perdigons). Les dificultats econòmiques dels Güell a la mort de l'empresari tèxtil van obligar a aturar les obres de l'església, i Gaudí només va poder completar la cripta, on va "néixer" la maqueta polifunicular.

L'interior de la cripta mereix una observació detallada; aquí cada columna és diferent de l'anterior, i la seva inclinació semblaria respondre a un equilibri anàrquic. Res més lluny de la realitat; Gaudí sabia quant de pes havia de suportar cada columna, i ho va deixar anotat als fonaments de la cripta... Les tècniques i experimentacions que va introduir a l'obra –reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO– els replicaria després a la Sagrada Família.

Orgànic i partidari d'integrar l'obra a la natura, d'aquí l'ús de materials com el basalt i el maó que havien de conferir un un aspecte rudimentari i primitiu al conjunt, l'aprofitament integral de la llum no va passar desapercebut a Gaudí. La cripta funciona gairebé com un rellotge de sol, i es filtra a través de vitralls amb forma de pinya –i lleugerament hiperbòlics– que s'articulen i s'obren com si fossin finestres

Gaudí amortitzava tots els materials de què disposava. El conservador de la cripta, Manuel Medarde, explica que si a l'arquitecte alguna vegada li faltava paper seguia fent anotacions a les mànigues de camisa procedents de la fàbrica de cotó de la colònia (el Vapor Vell). En la seva dèria per optimitzar recursos, Gaudí va decidir reconvertir les caixes d'embalatge de la maquinària industrial procedent d'Anglaterra per fer els bancs de la cripta. Una quinzena dels bancs originals, de roure anglès, es conserven a l'Arxiu Episcopal; la resta estan escampats pel món.

Salvador Tarragó, arquitecte i professor emèrit de la UPC, fixa l'atenció en un altre punt: el pòrtic, aquest joc de paraboloides hiperbòlics, el salt a les superfícies reglades. La "llegenda" explica que quan va arribar el moment de retirar les bastides, Gaudí va quedar-se gairebé sol davant de l'obra; i és que ningú es refiava que aquests arcs d'aparença plana poguessin aguantar el conjunt. "No estan armats, i s'aguanten, és tot un misteri", remarca Tarragó. No ens direu que no us entren ganes de visitar la cripta...