8 Llocs de Girona per petar-ho a Instagram

Si volteu pels camins entre la Torre Gironella i la Font del Bisbe trobareu un petit prat amagat amb un banc, algunes restes arqueològiques i poca cosa més. Tampoc hi ha cap plafó ni referència a la jueva en qüestió, injustament desconeguda malgrat haver donat nom a aquest racó modest i romàntic. A l'estiu s'hi està fresc i l'espessa vegetació hi crea una intimitat que segur que era molt del gust de la damisel·la. Potser ho feia servir per a encontres galants o potser per estudiar matemàtiques, que les jueves eren molt seves.

Tots hi hem passat i tots tenim fotos d'aquesta joia. La casa Agullana, coneguda erròniament com a Palau del Vescomtat i també com a casa Fontcuberta, és un edifici format per dos cossos (la més vella ja existia al segle XIV!), situats a banda i banda de l'escalinata de Sant Domènec, que van ser units l'any 1631 per un pont cobert, d'arc rebaixat. L'interior de l'edifici, de planta irregular a causa dels desnivells del terreny, ha sofert al llarg dels anys una pila de modificacions. 

Són la típica foto de Girona. Les Cases de l’Onyar, també anomenades cases penjades o del riu, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu en el tram de la Rambla i Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat, de diversos volums i alçades i façanes de colors vius. Hi predomina el buit sobre el pre i les obertures horitzontals. Una de les més destacades és la Casa Masó. L’any 2010 es van rehabilitar i millors els serveis higiènics de les gaçanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí.

La Casa Salieti és La Casa Salieti és un casal del segle XIV que Rafael Masó va reformar entre 1910 i 1911 per encàrrec de Joan Salieti, un empresari de la indústria del paper molt influent en la societat gironina de l'època i client habitual de Masó. La intervenció del popular arquitecte es va centrar en l'escala d'accés a la planta noble, on va utilitzar els arcs i capitells de les arcades gòtiques preexistents. En els interiors, predomina l'estètica neomedievalista on, fins i tot, Masó va dissenyar una làmpada de sostre, una làmpada de peu i un penja-robes de ferro forjat. A més, en una de les sales de la planta noble es conserva un fris pintat per Joan B. Coromina que representa el poema Canigó de Jacint Verdaguer. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. , un empresari de la indústria del paper molt influent en la societat gironina de l'època i client habitual de Masó. La intervenció del popular arquitecte es va centrar en l'escala d'accés a la planta noble, on va utilitzar els arcs i capitells de les arcades gòtiques preexistents. En els interiors, predomina l'estètica neomedievalista on, fins i tot, Masó va dissenyar una làmpada de sostre, una làmpada de peu i un penja-robes de ferro forjat. A més, en una de les sales de la planta noble es conserva un fris pintat per Joan B. Coromina que representa el poema Canigó de Jacint Verdaguer. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Hi ha molts motius per apropar-se als Jardins de la Mercè: el menjar (bo i amb presentacions de disseny), fer unes bones copes a l’espectacular jardí que li dóna reputació, gaudir d'una proposta cultural... Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets.