8 meravelles paisatgístiques de Girona i la Costa Brava

Entre la terra i el mar, tocat per la tramuntana, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. El Cap de Creus és al·lucinant. Un d'aquells espais que no es pot explicar: s'ha de veure. I, evidentment, visitar una vegada i una altra i una altra.

De fet, si realment voleu captar la màgia del Cap de Creus, seguiu el camí antic que va de Cadaqués al far: Durant el primer tram de l’itinerari passareu per carrers, però un cop arribeu a Portlligat comença el millor: Platja de Sant Lluís, Platja de la Guillola, un camí ple de vinyes abandonades i, finalment, el far. Per tornar hi ha qui opta per tornar per la carretera o una barreja entre carretera i camí. En total, són unes quatre hores de ruta però paga molt i molt la pena. 

El Parc Natural del Montseny està declarat Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO. La diversitat de la seva flora –i també de la seva fauna–, un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus, la converteixen en un lloc fascinant i fins i tot bucòlic. Així doncs, quin millor lloc on muntar un arborètum ben divers que a la falda mateixa del massís? El trobem a Santa Maria de Palautordera, en un espai tancat però amb horaris d'obertura generosos, planer, creuat per un curs d'aigua que li dóna encara més bellesa. Aquí hi ha fins a 80 espècies d'arbres, diuen que tots els que es poden trobar al Montseny. I, certament, dubtem que en trobeu a faltar cap que conegueu. Cada arbre, és clar, amb el seu nom al davant i una petita explicació. L'espai és ideal per anar-hi en família, ja que disposa d'àrea de pícnic, gronxadors per a la canalla, o també una bassa amb ànecs i peixos.

Orgulloses elevant les seves roques per damunt les onades que remullen l'Estartit, les illes Medes són un paradís per a la fauna, tant aquella que respira aire i que hi fa niu, com, sobretot, aquella que es troba submergida. Peixos de mil colors s'ho passen pipa en aquest espai protegit. Si no us atreviu a carregar a l'esquena una bombona d'oxigen i bussejar, una més que recomanable opció és embarcar-vos en algun dels vaixells turístics proveïts de finestres que permeten visualitzar el màgic món submarí. 

Davant, el Montgrí és com tornar enrere en el temps i gaudir de l’àmbit florístic, faunístic i paisatgístic d’un ecosistema estable i íntegre. Un indret natural únic i un patrimoni cultural que val la pena visitar un cop estigueu ben remullats!

Sens dubte, un dels parcs naturals més especials de Catalunya: el del Cadí Moixeró. Territori de muntanya amb paisatges que treuen l’alè, mil varietats de plantes i flors que heu de conèixer i una xarxa de 400 km de camins senyalitzats. El Parc Natural Cadí-Moixeró es va crear el 1983 amb l'objectiu de protegir una de les àrees més riques en flora i fauna, amb una superfície total de 41.060 hectàrees.

Les dues serralades del Cadí i Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa que és digna de veure des de les alçades. Un parc per gaudir en família i per fer alguna de les moltes excursions que s'ofereixen. 

La zona volcànica està formada per uns quaranta volcans, molts dels quals es poden visitar sense cap problema. Les àrees més protegides d'aquest espai natural estan situades dins la zona volcànica, com el volcà del Croscat i la Fageda d'en Jordà.

Passejar pels lloms dels volcans és una bona experiència, però pot passar allò que l'arbre no ens deixa veure el bosc i no ens fem prou a la idea de la seva forma. Per això, volem provar l'experiència de sobrevolar-los, de mirar-los des de l'aire, i ho podeu fer amb globus! Sens dubte, observar volcans com el de Santa Margarida des de les altures és tota una sensació. Els vols duren entre una hora i una hora i mitja, i s'acompanyen d'un bon esmorzar i d'un diploma de record.

L’Albera és un paratge natural que ofereix vegetacions diverses i, fins i tot, contradictòries, que conviuen en notable harmonia. La part occidental, de vegetació de caràcter centreeuropeu, amb fagedes i rouredes humides, i l’oriental, més mediterrània, amb vegetació de suredes i brolles, constitueixen els elements centrals d'aquest territori fronterer. Entreu a dins i gaudiu-ne: a més de conèixer el llegat megalític, us endinsareu en els boscos de l'Albera i podreu veure i fotografiar l'església de Santa Àgata, un edifici fortificat del segle XII o XIII amb un campanar espectacular.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser és relativament nou. L’àmbit defineix un espai natural singular i el darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb França. És un territori que s’estén entre 1.280 i 3.000 metres d’alçada, i conserva molt bé els sistemes naturals alpins i subalpins, destacant per acollir espècies de vertebrats delicades, així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d’alta muntanya rica i diversa.

Una bona forma de gaudir del parc és a través dels esports de neu, amb tot d'activitats que permetran conèixer tots els racons del parc, principalment a l'hivern. No cal ser un expert per provar-ho!