Curiositats i secrets de Girona

Sabeu que el claustre de la catedral,-situat entre la muralla i la façana nord-, pot ser interpretat en clau musical? Això explica Carles Vivó al llibre 'Llegendes i misteris de Girona'. Segons Vivó cadascun dels capitells amb formes d'animals representen una nota del pentagrama. El lleó, per exemple, es vincula amb el sol. I si mirem bé el claustre, podrem veure-hi esculpida la música d'un cant gregorià. 

Carlemany és un dels personatges històrics més populars de la nostra ciutat. I, fins i tot, ens atrevim a dir que més estimats. Girona, a més d'uns quants edificis (la torre o l'hotel) té llegendes per parar un carro sobre Carlemany. Tot fruit, per cert, d'un pacte històric ja que l'emperador va ser un home decisiu en la formació de Catalunya i va alliberar Girona dels sarraïns l'any 785. Doncs bé: Carlemany no va trepitjar mai la ciutat. Mai. 

Aquest no és un secret, però no deixa de sorpendre'ns. Els coneguts banys àrabs són, en realitat, un edifici romànic a l'estil banys romans. L'obra es va acabar l'any 1194, tot i que van ser enderrocats 200 anys després. 

Això potser us sobta, perquè actualment de la torre Gironella només en podem veure les ruïnes. Doncs bé, antigament es creia que la seva solidesa seria eterna. És més: Els jueus, quan havien d'escriure un tracte i per assegurar-se el compliment i vigència intemporal, sempre posaven "mentre restés dempeus la torre Gironella". I una altra curiositat: Sabeu d'on ve el nom de la torre? No té, com s'ha dit sempre, res a veure amb Gerió. Sinó que, tal com explica Mar Bosch a '1001 curiositats de Girona', com que estava situada al bressol de la ciutat, al recinte incial, se la considerava la "més petita de Girona". La Gironella. 

La plaça dels Raïms és la més curiosa de Girona perquè, com sabem, és la més petita d'Europa. Aquí no us explicarem el detall de l'ull de bou que "mira a tothom",-que, per cert, es deia que era el de les mares, ja que la plaça era un mal lloc on hi anava el jovent-,sinó l'origen del nom: És ben senzill. El nom prové de la seva activitat segles enrere: vendre-hi raïms. 

Normalment els romans fundaven ciutats de planta quadrada o rectangular. A Girona, per culpa de la naturalesa del terreny, no va poder ser així i la primera muralla va ser un recinte triangular. 

Durant l'època romana, l'església de Santa Llúcia (abans coneguda com Santa Eulàlia) estava dedicada al culte de Venus. Per això, se suposa, i pequè està apartat, a l'Edat Mitjana va ser escollit com a prostíbul. 

Tots sabem que Girona era la ciutat dels convents. Franciscans, carmelites, caputxins, agustins, mercedaris, dominics... En teníem per regalar i per vendre. Doncs bé, durant l'Antic Règim la població eclesiàstica havia crescut tant que fins i tot se'n feia befa i es cantava: "Para melones, Valencia, para pepinillos Soria, para calabazas Tuy y para curas Gerona". 

Recordeu que, fins fa uns anys, podíem anar de Girona a Olot en tren? Doncs bé, el tren no funcionava precisament bé. Molts encara recordareu la dita popular: "El tren d'Olot surt quan vol i arriba quan pot". Anava tan a poc a poc que, segons la llegenda que expliquen els avis, alguns passatgers aprofitaven els trams de pujada per baixar del tren, agafar un grapat de figues i tornar a pujar! 

Durant una pila d'anys Sant Gregori, tot i ser (només) un petit poble, tenia una taxa de natalitat espectacular. Brutal. El secret? Que els terrenys on està situat l'hospital Trueta pertanyien a Sant Gregori!