El millor de Girona

La Geli és una barreja entre la biblioteca de Babel de Borges i la de La bella i la bèstia. Llibres fins a l’infinit i més enllà. D’esquerra a dreta i de dalt a baix. A aquesta descripció, sumeu-hi uns llibreters excepcionals i sempre a punt per recomanar-te una (altra) novel·la que et llevarà la son. És impossible entrar a la Geli i no sortir-ne amb un o més llibres sota el braç i la wish list a punt d’explotar.

Desenganyem-nos: per beure una bona sidra ja no cal anar a Astúries. A l’Empordà, concretament a Mas Saulot, en tenim una que allà on va triomfa: la Mooma. Lleugera, aromàtica i equilibrada. De fet, i ara entendreu l’agosarada afirmació del principi, va quedar primera de la classificació en un tast internacional de sidres de poma celebrat a Gijón! Els responsables són una família de fruiters –els hereus de la pionera Girona Fruits– que, després de fer un curs de sidra al Regne Unit, van llançar-se a la piscina i van decidir crear la primera sidra elaborada amb pomes autòctones. Aparteu-vos, gintònics, arriba la sidra gironina!

El paradís dels friquis gironins, la meca dels aficionats als còmics. A la 22 hi coincidim, des de fa anys, tres o quatre generacions de lectors a la recerca de l’últim número de Batman, Naruto o Berlín. I, de tant en tant, algun Astèrix o Capitán Trueno. De fet, el mateix llibreter, en Marcel González, era un habitual de la 22. Hi va entrar per primera vegada amb tretze anys, quan va rebre la primera paga, per comprar-se un còmic de superherois. Fins que un dia, ara fa sis anys, va passar a l’altre costat del taulell. Ja ho diuen, el friqui és el comprador més fidel que hi ha. 

Les modes, a Girona, van i vénen. Hem tingut pastisseries de cupcakes que han durat menys que una buttercream fora de la nevera, xauarmes que han mort d’èxit i iogurteries que, per sort, no han sabut lluitar contra el canvi de les estacions. Unes tendències que les rostisseries es miraven amb un somriure sorneguer. Doncs bé, hi ha un food truck a Salt, a prop de Països Catalans, que fa els millors pollastres a l’ast de la comarca. Per la barreja de sal i espècies, per la cocció perfecta i la qualitat de la carn. Es desfà a la boca.

Fa gairebé quatre anys va néixer la Greta i la vida de la seva mare, la Montse Pou, va fer un gir de 180 graus: va deixar la feina i, entre bolquers i biberons, va posar fil a l’agulla per complir el seu somni: ser dissenyadora de moda. Tres anys i una filla més tard, Delicada Greta ja és una realitat: una marca de roba d’estil retro i indie inspirada en la personalitat de dues dones molt importants en la vida de la Montse: les seves àvies Nita i Cinta. La botiga, situada al bell mig de Girona, sembla treta de Pinterest.

Els gironins som xovinistes de mena. Tenim les millors platges, els millors embotits, la millor carn i, evidentment, el millor pa. Sobretot si ens comparem amb Barcelona. Un dels nostres secrets més ben guardats és el pa purato de la fleca Can Boix, de Sant Gregori. De pagès, amb una bona molla ben premsada i una crosta tan cruixent que us farà venir ganes de sucar-lo amb oli.

Pels nostàlgics que encara comprem la carn a la carnisseria, la verdura al mercat i el peix a la peixateria, la Puignau és una mena d’oasi. Imagineu-vos-ho: rajoles blaves i blanques, taulell de marbre i aquell ‘perfum’ tan característic que no necessita olor. Té el mèrit de ser, a més, la magdalena de Proust –o és un llobarro?– de molts gironins: està en peu des del 1954, quan en Sebastià Puignau va comprar el local de la plaça Assumpció. Llavors, per cert, recollia amb la seva bicicleta el peix que el seu pare li enviava amb tren des de Llançà. La resta és història.
Peixateria Puignau

Ara que el mòbil ha passat a ser una extensió del nostre braç, no sabem viure sense cobertura i ens agafa un atac d’ansietat quan marxa la llum, a Girona hem tornat al passat. I sense necessitat de la Tardis. A tocar de la plaça de la Independència, hi trobem Vintage, una sabateria a mida i totalment artesanal. Tu tries el disseny de la sabata i ells te la fan. Tot pel preu d’uns vuit o deu gintònics. Això sí, haureu d’esperar gairebé un mes, que el procés és lent i la llista d’espera llarga.

Al taller de l’Eva Lozano i Trementina Lab no s’hi pot anar sense el mòbil ben carregat i l’Instagram a punt. Pintures chalk paint i materials orgànics, arracades i collars (gairebé) més elegants que Audrey Hepburn. La Viqui Aldeguer és interiorista i l’Eva, dissenyadora de joies. Comparteixen taller i una màxima: menys és més. Discreció, subtilesa i formes orgàniques. Tot amb denominació d’origen empordanesa.

Els gironins fem país fins i tot quan bevem te. Tegust són els inventors de la més que coneguda i inimitable infusió de ratafia, inspirada, per cert, en la recepta original de Francesc Rosquellas del 1842. Ara aquesta empresa de Forallac ha fet un pas endavant i s’ha atrevit amb, agafeu-vos fort, les aromes de Montserrat. Sense alcohol, esclar. I per als més melindrus, han creat una infusió de maduixes i xocolata blanca inspirada en els colors del Girona FC.

Poseu en una batedora uns quants quilos de ceràmica empordanesa, el surrealisme de Salvador Dalí, un bon raig de la tramuntana, un munt de calaveres i barregeu-ho tot. El resultat és Bussoga, que, a més de significar ‘nyanyo’ en empordanès, és un estudi creat pel dissenyador de Sant Jordi Desvalls, Josep Motas. Bussoga realitza peces úniques de ceràmica utilitzant materials i tècniques totalment tradicionals. El matrimoni perfecte entre tradició, avantguarda i hipsterisme. Un avís: és addictiu. Si no us ho creieu, doneu un cop d’ull al hashtag #bussoga.