Els 20 llocs més encantadors de la Costa Brava

Hi podeu anar a observar ocells, clissar diversos tipus de peixos o gaudir de la seva vegetació aclaparadora. L’Illa de Canet, inclosa al terme municipal de la Tallada d’Empordà, és un espai natural de postal amagat a la vista dels cotxes. Apropeu-vos en aquest indret secret i descobrireu aquesta illa que forma el riu Ter i que us atraparà de forma hipnòtica. Us garantim que no hi ha millor lloc per relaxar-se! És un lloc perfecte per fer-hi un pícnic o passejar-hi en una petita excursió a peu o en bicicleta que us portarà també a descobrir arbres centenaris o diversos vestigis de la Guerra Civil.

El fons marí, totalment cristal·lí, la sorra semi gruixuida i les cases de pescadors són dos dels elements més característics de Cala S'Alguer, una platja completament verge que sembla aturada en el temps. Gairebé mai està massificada,- de fet és de les més tranquil·les de la Costa Brava fins i tot a ple estiu-, i, gràcies a les casetes de colors del voltant, forma un quadre d'una bellesa incomparable. Potser ens estem posant molt bucòlics, però quan hi aneu, ho entendreu. De fet, l'any 2004 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional.  Ara bé, si és tan tranquil·la és, principalment, perquè no s'hi pot accedir amb cotxe. De fet, per arribar a la cala haureu de travessar un bosc de pi blanc, d'uns 200 o 300 metres. A l'entrar, el primer que veureu, a més de la immensitat del mar, són les casetes. Cala s'Alguer era, de fet, un antic nucli de pescadors, originari del segle XVI, i totament integrat a l'entorn. La platja fa uns 60 metres de llargada i, evidentment, no disposa de dutxes, lavabos ni serveis. I tampoc cal. 

El Far de Sant Sebastià és el lloc on es diu que van a estimar-se tots els enamorats de Palafrugell i rodalies i no n’hi ha per menys. Enmig del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda i declarat bé cultural d’interès nacional, aquest far del segle XIX és una de les insígnies del municipi. Al seus peus, hi ha un mirador que és parada obligatòria des d’on hi veureu tot el litoral de la Costa Brava Centre i les siluetes muntanyoses que l’envolten. I si el far us ha deixat corpresos, no us perdeu la torre de guaita, una construcció del segle XV hereva de l’època en què la Costa Brava es veia assaltada pels pirates. Des del cim de la torre,  hi trobareu una inigualable vista panoràmica de l’Empordà, un paisatge que és un regal per qualsevol instagramer. Quan baixeu de la torre atureu-vos als pisos entremitjos, que funcionen com a galeria d’art i sovint acullen exposicions. 

Són la joia de l’Estartit i una meca tant per turistes com per amants del submarinisme. La reserva marina de les Illes Medes no té comparació amb cap altre indret de la Costa Brava i és precisament la seva originalitat el que les fa tan excepcional. Si voleu descobrir totes les meravelles que s’amaguen a sota l’aigua, practiqueu snorkel o busseig en aigües de l’Estartit i constateu que no fa falta anar-se’n a l’altra punta del món per embadalir-se amb la gran quantitat de peixos i coralls que existeixen. Si sou dels que penseu que l’aigua és pels peixos, podeu gaudir de les Medes des del mític vaixell Corsari Negre o des d’algunes de les embarcacions turístiques amb terra de vidre que us permetran espiar tot el que passa sota els vostres peus. Periòdicament, s’ofereix també la possibilitat de fer una excursió fins la Meda gran i passejar per l’illa tot descobrint la fauna que hi habita i el curiós far que l’il·lumina.

Sí, ja sabem que és una de les platges de la Costa Brava amb més alta densitat de tovalloles per metre quadrat al pic de l’estiu, però no ens direu que, a l’hivern i fins Sant Joan, no és una autèntica delícia. Aquest antic poblet de pescadors reconvertit en meca estival de les classes adinerades catalanes no ha perdut l’encant pel camí, i veure la gent –allà tothom és guapo- que surt de casa amb el banyador posat i es llança a l’aigua té la seva gràcia, encara que només ho puguem gaudir de manera vicària. L’oferta de restaurants i bars és gairebé infinita, però invariablement cara: Calella és un dels destins de més categoria de la Costa Brava. La forma de viure “mediterràniament” es va inventar aquí en un vespre d’un llunyà mes d’agost.

En el camí de ronda més luxós i còmode de tota la Costa Brava, trobem un original templet mirador que recorda al del Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes. Està format de sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, al costat del mar, concretament de la Punta de Pau. És un racó molt romàntic per la generació 'selfie' i una parada obligatòria per als visitants que fan el camí de ronda complet entre la Platja de Sant Pol i la de Sa Conca. 

Des de l’Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols Ferran Agulló va batejar la Costa Brava. La vista excepcional del Mar Mediterrani amb el seu litoral rocós, abrupte i ple d’energia s’absorbeix amb força des de dalt d’aquest magnífic racó que és un mirador excepcional de Sant Feliu de Guíxols. Com a bon exponent de l’Empordà, sempre hi bufa un vent purificador que et desperta i t’aclareix les idees convertint-lo en un magnífic lloc per anar a pensar i relaxar-se. És visita obligada per tot aquell que passa per la ciutat i un lloc clàssic per anar-se a fer milions de fotos per emmarcar.

Amagat entre el paisatge boscós de Romanyà de la Selva hi trobareu el Mirador de les Mirandes, un dels observatoris més excepcionals del paisatge de les comarques gironines. Fregueu-vos bé els ulls perquè quedareu glaçats de descobrir que s’hi pot veure amb claredat cristal·lina una línia que traça el nostre mar, la Vall d’Aro, la Vall de Solius, diversos poblets del Gironès o la colpidora imatges dels Pirineus. Si teniu algun amic estranger, porteu-lo aquí i li podreu fer una classe de geografia avançada en viu i en directe! En paraules de Mercè Rodoreda, que va passar reposant a Romanyà els darrers anys de la seva vida, el de les Mirandes és un mirador “on es pot veure amb un girar d’ulls el mar i la cresta blanca dels Pirineus”.

Begur és el paradís de tots aquells que volen gaudir de sol i platja a la Costa Brava i segurament, Aiguablava és una de les destinacions més disputades. I no ens estranya gens! Aquesta platja begurenca té en el seu nom la pista fonamental de què hi podreu trobar: una aigua increïblement blava que us atraurà com un imant. Un més que fotografiable bàlsam blau envoltat per una costa muntanyosa i boscosa que li dóna una caràcter natural únic. La platja és relativament petita, així que el millor consell que us podem donar és que feu l’esforç de matinar per poder trobar-hi lloc. Penseu que un cop s’omple el reduït aparcament de la platja, no hi ha cap altre lloc on deixar el cotxe i haureu de girar cua.

La costa de Sant Antoni de Calonge és llarguíssima i va des de Palamós fins a Torre Valentina. Precisament aquest darrer tram de platja, que enllaça amb el camí de ronda que va cap a Platja d’Aro, és un racó meravellós amb entitat pròpia i un mar de colors llampants que us deixarà bocabadats. Si us banyeu a Torre Valentina, podreu gaudir d’unes vistes espectaculars de la platja i el port de Palamós i alhora sentir-vos abraçats i protegits per les roques com si d’una platja íntima es tractés. És un indret de fàcil accés ja que té aparcaments just al costat de la sorra. I si la panxa us remuga de gana, podeu anar al “xiringuito” que està literalment situat a sobre de la sorra o apostar per qualsevol dels bars i restaurants que hi ha just a l’altra banda de la carreter i quedar tips i panxacontents.