Els pobles amb el nom més curiós de Girona

Si diem La Pera, el primer que ens ve al cap a molts és el Castell de Púbol i tot l'imaginari dalinià. Tot i així, a la part més baixa, resisteix un municipi que les ha vistes de tots colors i estils; i que encara conserva un gran fragment de la muralla que envoltava el poble. A través de la casa de Can Canada es pot accedir intramurs. 

El nom es diu que té relació amb la Ramona, una dona de mala reputació a la qual anomenaven la Puta Ramoneta. Els qui volien ser més ben parlats li deien la Pe Erra, que es convertí en la Perra i més endavant en la Pera.

Aquest poble, agregat al municipi de Corça (Baix Empordà), forma un conjunt medieval entorn l'església romànica de Sant Genís que val molt la pena veure i visitar. Des d'aquí podreu contemplar tot el pla de Belleses i fer passejades pels voltants. Es diu que aquí hi havia un baster que tenia una gran traça per fer esquelles i cascavells per al bestiar. Per això li deien en Cascavells. La paraula, que semblava que provenia de cascar vells, va acabar eliminant la segona c fins al que coneixem avui. 

Sens dubte, un dels noms més curiosos del Baix Empordà. Es documenta que aquest topònim fa referència a les converses entre Franco i Hitler, quan l'ajuntament de Corçà va voler enredar el règim franquista composant aquest nom, fent creure als capitostos que era un compost de mata (nom i no pas verb) i judaica.

Ja, fre!, es diu que se sentia per aturar les mules en aquesta petita contrada. I, sembla ser que per desídia, l'accent en l'última paraula va acabar caient. Si hi aneu de visita, no patiu perquè us aturin: gaudiu i visiteu tots els racons que amaga aquesta bonica població del Baix Empordà.

El nom d'aquest petit poble del Baix Empordà no se sap ben bé d'on prové. Ultramort ("més enllà de la mort" o "a l'altre costat de la mort") potser es va originar com a referència simbòlica al voltant d'un lloc apartat i solitari més enllà del món dels vius i dels morts o a través d'una altra interpretació com a "lloc del voltor mort". Sigui com sigui, no us faci por: és un poble de gran bellesa paisatgística i una bona escapada per conèixer la seva història i els seus carrers. 

"Parlava i parlava, però ara calla per sempre." Això és el que deien la gent d'aquesta terra sobre un marquès tirà i poc respectuós amb tothom. I tot i que l'accent ha canviat, el poble segueix mantenint tot l'encant de temps passats. 

Per què Quart es diu així? Deixeu de banda la imaginació: segons sembla, el nom fa referència a la distància que la separa de Girona: quatre milles (romanes). En aquest poble se celebra anualment la Fira Mercat de la Terrissa Catalana i presenta una de les mostres més importants de terrissa i ceràmica de Catalunya, amb una tradició que ve de molt lluny. 

Doncs no, el nom no és el que sembla: podria ser el municipi amb el nom més sexual de Catalunya, però no és així. Espolla és una evolució de espelunca, que en llatí significa "cova". I ja que hi estem posats, no deixeu de visitar la quantitat de dòlmens que tenen repartits per tota la població!

La rivalitat Bellcaie-Albons és àmpliament coneguda. D'aquí la dita pagesa: "Els de Bellcaire treballeu molt bé la terra, però nosaltres en sabem més, som els bons."Erròniament es va considerar que el mot venia de terminologia àrab i es va quedar com ho coneixem avui.