Els pobles més bonics de l'Empordà i la Costa Brava

És el típic i tòpic, sí. Però en una llista dels pobles amb més encant de l'Empordà no hi podia faltar Cadaqués. Pels carrerons laberíntics de cases blanques, perquè està envoltant de massissos rocallosos i per les al·lucinants platges.  I, evidentment, perquè tot ell traspua art. Cadaqués, ho sabem tots, té un encant especial. Un encant que, fins i tot, és difícil d’immortalitzar amb la càmera. Un encant que s’ha de veure i viure.

Qui no ha anat de petit, amb la família, de visita a Peratallada? És, com diu Adrià Pujol Cruells a la 'Guia sentimental de l'Empordanet' la nostra Carcassona: "una mica massa restaurada però amb molts menys restaurants i botigues de quincalleria cavalleresca". Tot i així, tampoc hi podia faltar. Peratallada és un dels nuclis d’arquitectura medieval més importants de Catalunya,- de fet va ser declarat conjunt històrico-artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional-,. i, com sabem, encara conserva el seu antic aspecte feudal, les muralles, torres i castells. És de fotografia.

Calella, en canvi, ens encanta perquè ha sabut conservar l’encant d’abans del boom turístic. Antic poble de pescadors de cases blanques, carrerons estrets arran de mar i unes cales que fan caure d’esquena. I, per si no en teníem prou, una zona de muntanya igual d’envejable amb els jardins del Castell-Cap Roig com a reclam. Un d'aquells pobles als quals no s'hi pot anar sense el mòbil ben carregat. 

Carrerons estrets, places petites... en definitiva, un poble on s'hi respira història. Madremanya és un dels racons preferits per aquells que fan del turisme rural la seva raó de ser i també és el punt de partida de rutes a peu o motor per les entranyes de Les Gavarres. A més, un cop l'any se celebren la Festa de la Germandat i Trobada de puntaires i el Festival Emergent, que acull propostes d'arts escèniques de nova fornada. 

És l’altre gran tòpic, ho sabem. Però si va enamorar a Ava Gardner per alguna cosa serà. I l’altre aclariment: Sí, pertany a la Selva, però ens permeteu incloure’l perquè forma part de la Costa Brava? Ara sí, els motius: Perquè és un poble d’allò més pintoresc, perquè conserva pràcticament tot el perímetre emmurallat construït durant els segles XII i XIV per defensar-se dels pirates, perquè les cales són al·lucinants i, a més, la vila vella està catalogia com a monument historico-artístic nacional. 

Monells enamora: El visitant viatja de cop al segle XIII entre els seus arcs, carrerons i la seva famosa Plaça Sant Jaume I. De vida recollida a l'hivern i d'activitat i canalla jugant al carrer a l'estiu. 

Adrià Pujol Cruells ho té clar: "És bo per anar a prop i tornar al vespre. Begur és l'únic lloc on l''eternal mar i muntanya pren cos d'una manera més real: pesquem els bolets". El que està clar és que aquest poble, format per un  conjunt de turons anomenat Massís de Begur, i un extens litoral, banyat per la Mediterrània, és meravellós. I, a més, té una de les cales més al·lucinants del litoral gironí.

El castell, antiga residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada, és una autèntica passada però el poble no es queda curt. Peralada té un encant especial i màgic. Un encant que molts només hem descobert fent “temps” abans dels concerts del reconegut festival i, de sobte, hem quedat meravellats. I, a més, va ser una vila amb molta història: era capital d'un comtat quan Figueres només era poble amb poques masies. De fet, fins i tot tenia exèrcit propi! 

No hi podia faltar. Pals és el típic poble que els gironins i empordanesos ensenyem per presumir davant dels nostres amics barcelonins, el poble que podria ser l'escenari d'una pel·lícula medieval o de 'Joc de Trons'. Espectacular!