Els pobles pesquers més bonics de la Costa Brava

Residència d'intel·lectuals i artistes des de Dalí a Pau Riba, actualment acull els urbanites a la recerca de pau i tranquil·litat lluny de turisme costaner de masses. Es troba enmig de massissos rocallosos que la van deixar, fins finals del s. XIX pràcticament amb el mar com a única sortida. De l'antiga vila fortificada queden un Baluard, que acull l'Ajuntament, i un portal d'arc rebaixat que donava a la platja. Visita obligada si busqueu la inspiració (o un bon peixet de roca).

L'Estartit té, com sabem, una tradició pesquera força important, tot i que actualment el port està gairebé ple d'embarcacions lúdiques. Si està en aquesta llista, però, no és tant pel seu port com per les Illes Medes i els aiguamolls de la Gola del Ter. És cert que té una oferta turística i d'oci força important,-gairebé com Platja d'Aro-, però també ens permet estar estirats a la platja i contemplar el massís del Montgrí. 

Conserva aquell encant dels pobls mariners i té el conjunt arqueològic grec més important d'Espanya: les ruïnes d'Empúries. Necessiteu més motius? La vil·la medieval de Sant Martí d'Empúries. Un altre? Que forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. I un més: les anxoves. Una sèrie d'elements que ens fan oblidar que l'economia de la vil·la actualment es basa en el turisme i no en la pesca, com abans. 

Sant Feliu ha estat considerat, tradicionalment, com la capital de la Costa Brava. Ens agrada, però, perquè tot i que ens els últims anys ha crescut gràcies a l'activitat turística, continua mantenint la seva tradició pesquera i caràcter mariner. Potser perquè quan a les acaballes del franquisme i l'inici del desarrollismo altres poblacions veïnes com Tossa o Platja d'Aro van incorporar-se al turisme de masses, Sant Feliu va optar per dir que no. En tot cas, mereix estar en aquest reportatge. 

Calella ens encanta perquè ha sabut conservar l’encant d’abans del boom turístic. Antic poble de pescadors de cases blanques, carrerons estrets arran de mar i unes cales que fan caure d’esquena. I, per si no en teníem prou, una zona de muntanya igual d’envejable amb els jardins del Castell-Cap Roig com a reclam. Un d'aquells pobles als quals no s'hi pot anar sense el mòbil ben carregat.

Palamós deu la seva existència (o gairebé) al port. No us ho creieu? recordeu la indústria surotapera. I la gamba, és clar. La raó per la qual tothom coneix el municipi. Però no només per les gambes paga la pena anar a Palamós: té platges al·lucinants, com la de S'Alguer, les Illes Formigues i un encant brutal perquè enca conserva el seu caràcter mariner i de poble.