Escapada al Bages

48 hores per endinsar-se a dues poblacions plenes d'atractius naturals i patrimonials
Cardona
© funkyfrogstock Cardona
Per Xavier Amat |
Advertising

El Bages és una comarca força extensa i amb multitud de llocs interessants. Aquesta sortida, però, es vol centrar en només dues de les seves poblacions: Cardona i Súria. I és que entre ambdues tenim atractius suficients per no parar al llarg de 48 hores, i de segur que encara ens quedaran coses per veure!

Cardona

Tarda dia 1: la Muntanya de Sal

Anem, doncs, de primer cap a Cardona, població de gran pes històric i amb el seu imponent castell presidint la contrada. El castell, però, ja el visitarem demà. Avui fem cap a un altre lloc també visible des de molts indrets, i que al llarg de quasi tot el segle XX va ser la principal font de treball de la població. Ens referim a la Muntanya de Sal, espai avui batejada com a Parc Cultural de la Muntanya de Sal, i que des de 1929 fins a 1990 fou l'explotació Mina Nieves, una de les mines de sal potàssica més importants del món. El blanc s'escampa per tot arreu en aquest indret que té un punt màgic, i on, a través d'una visita guiada –també hi ha l'opció d'escollir-ne una de teatralitzada– ens explicaran l'excepcionalitat geològica del jaciment i la importància que la sal ha tingut per a la Humanitat al llarg dels segles. Una visita que no deixarà indiferents ni a grans ni a petits, tenint en compte que, equipats amb un casc miner, recorrerem mig quilòmetre de galeries, amb estalactites i estalagmites de formes impossibles que pacientment porten segles formant-se gota a gota esperant la nostra arribada.

Matí dia 2: castell amb història

De la bellesa que pot arribar a crear la Natura passem a la bellesa que pot arribar a alçar l'ésser humà. Gens lluny de la Muntanya de Sal hi tenim, dalt d'un cim, el castell de Cardona, amb una part important dedicada a parador de turisme, però amb molts altres espais que es poden visitar lliurement, com el pati ducal, el claustre o l'arrodonida torre de la Minyona, des de la qual les panoràmiques són, simplement, brutals. Us recomanem que per conèixer els interiors del castell i de l'adjunta col·legiata de Sant Vicenç us apunteu a alguna visita guiada. Hi ha diverses opcions, però trieu la que trieu és molt probable que us expliquin que Cardona fou la darrera població catalana en caure a mans de les tropes borbòniques l'any 1714, set dies més tard que Barcelona. Veureu un conjunt amb una indubtable importància històrica, estratègica i patrimonial (la col·legiata de Sant Vicenç està considerada una obra cabdal del primer romànic català), i també religiosa, ja que aquí morí Sant Ramon Nonat l'any 1240.

Advertising
Cardona
© Iakov Filimonov

Tarda dia 2: un centre declarat Bé Cultural

Aquesta tarda encara ens quedarem a Cardona. I és que tot allò que hem vist fins ara està als afores de la població, però el rovell de l'ou, el centre històric de Cardona, mereix, i molt, una llarga visita. No en va, aquests carrers i places de traç medieval estan declarats Bé Cultural d'Interès Nacional.

Us recomanem dirigir-vos al Centre Cardona Medieval, a la plaça de la Fira, i apuntar-vos a una visita guiada. Si preferiu fer el passeig pel vostre compte, us proposem agafar el carrer de la Fira, que desemboca a la plaça i a la capella de Santa Eulàlia, amb bonics portals gòtics. Allí mateix, sota uns porxos, hi ha el Museu de la Sal Josep Arnau, que mostra l'obra amb aquest producte d'aquest artesà cardoní. Tot seguit sortirem a l'avinguda del Rastrillo, just al davant de l'Oficina de Turisme i de cara al castell, però ens tornem a endinsar al centre històric a través del carrer dels Escasany, per sobre i paral·lel al de la Fira. Diversos passatges mig amagats enllacen ambdós carrers, mentre algunes cases ens expliquen a través de les seves finestres gòtiques i de les plaques que hi ha a les façanes que romanen en aquest indret des de fa mig mil·leni. Xino-xano ja som a la plaça del Mercat, porticada i on els paradistes hi feien les vendes des del segle X, i allí mateix el temple de Sant Miquel, notable església gòtica i d'una sola nau, i que va substituir el segle XIV el vell edifici romànic.

Unes voltes ens comuniquen al carrer Major, també molt antic i residencial, però el deixem de seguida a mà dreta per tal d'enfilar el carrer del Convent i així fer cap al Mirador de les Hortes, des d'on tenim una imatge fantàstica del castell de Cardona, de part de les teulades de la vila, i dels entorns. Anem a cercar el parc del Forn de la Munició i des d'aquí podem baixar pel carrer de Francesc Moragas, i a davant se'ns presentarà, ja al carrer Major, un magnífic palau gòtic avui ocupat, en la seva planta baixa, per una coneguda entitat bancària. Una mica més avall, girem a mà dreta pel carrer del Teatre, i arribarem a la plaça de la Vall, dita així perquè aquí el terreny feia una depressió i s'hi recollien les aigües per tal de dur-les fins a les salines. Acabarem de conèixer els carrers medievals de Cardona agafant ara el carrer de Cambres, i de seguida sortirem a la plaça de la Fira, en la seva part superior, on trobem una segona porta d'accés a l'església de Sant Miquel i un bonic monument dedicat a l'11 de Setembre, obra de l'escultor Josep Campeny. Acabem així el nostre trajecte pel cor de Cardona.

Matí dia 3: el Poble Vell de Súria

El darrer matí el passarem a Súria. Us recomanem deixar el vehicle a peu de carretera (al seu pas per Súria, carrer d'Àngel Guimerà), tocant al riu Cardener, i aneu enfilant-vos pels carrers que us duran al Poble Vell. Sembla molta pujada però no és pas gaire tros. Podeu per exemple agafar el carrer de Sant Jaume, i després el de Sant Sebastià, i de seguida guanyareu altura. Al costat d'un mirador trobareu el portal de Garbona. Creueu-lo, i entrareu de ple en el Súria medieval, amb carrers empedrats i cases que conserven (i llueixen al damunt de la porta) el nom des de fa anys i panys (cal Castilla, cal Juliu, cal Quim, cal Xicana...). Deambuleu sense presses, passegeu pel carrer de la Mura, el de Sant Climent, el Major... En aquest darrer hi ha El Casinet, un dels edificis més destacats i amb una part sobre l'antiga muralla. Els vostres passos us duran també fins a la Plaça Major, centre del lloc, i on hi ha l'antic Ajuntament (cal Quinquer), en el qual es va allotjar, en el decurs de la primera guerra carlina, el pretendent Carles V, l'any 1837.

Finalment arribareu a l'església, que s'enganxa al castell, punt culminant de Súria i origen de tot. L'església del Roser conserva alguns elements romànics, però es pot veure fàcilment que ha anat sofrint molts canvis i incorporacions al llarg dels segles i en alguns casos no fa pas gaires dècades. Pel que fa al castell, de primer fou només una torre de vigilància quan aquestes terres eren frontereres entre cristians i musulmans, i més endavant va acollir senyors i castlans, i fins i tot, ara fa un segle, els seus espais servien d'escola. Avui podem entrar a visitar-lo i és un bon lloc on posar el punt i final al passeig per Súria. 

Advertising
© Amics de Coaner

Tarda dia 3: el nucli de Coaner

Això s'acaba... Però encara ens queden energies per descobrir més indrets, i fer un itinerari de Natura que ens portarà fins el petit nucli de Coaner. El recorregut que us proposem és senzill, no arriba als sis quilòmetres de distància i es pot fer en poc més d'una hora i quart. Hem d'anar a cercar el Sender de Súria (PR-C 134), i, seguint la senyalització blanca i groga, en el punt quilomètric 2,60 trobarem la variant de Coaner (PR-C 134-1). Passarem per la font del Ferro i pel camí gaudirem de frondosos boscos de pins i de magnífiques vistes sobre Rasos de Peguera i el Port del Comte.

El punt àlgid del recorregut és l'arribada a Coaner, al terme municipal de Sant Mateu de Bages. És un lloc bell i amb especial interès arquitectònic: el petit nucli conserva l'església romànica de Sant Julià i el santuari de la Mare de Déu del Coaner, amb un retaule barroc. També hi observarem una torre rodona que formava part d'un castell medieval. Deixant enrere Coaner seguirem sempre la riera, i aviat enllaçarem de nou amb el PR-C 134, en el punt quilomètric 3,40, a través del qual podrem anar a Súria i, almenys nosaltres, emprendre el camí de tornada a casa.

On anar a menjar?

Magadins Vell

Carta de temporada i producte de proximitat són dos dels punts forts d'aquest restaurant a la capital del Moianès, amb les carns a la brasa en la primera posició de les sol·licituds per part dels clients. Guatlles, entrecots, conill, peus de porc... de tot i força perquè no us quedeu amb gana i tasteu la riquesa dels fogons de la flamant comarca. Regueu-ho amb algun dels vins del celler, molt ben triats.

Hostal Abat Cisneros

Situat a l'edifici de l'emblemàtic hotel de la muntanya de Montserrat, el menjador té els seus orígens al segle XVI, del qual en conserva la volta de pedra de quan en el mateix lloc s'hi guardaven els cavalls. Avui de cavalls no n'hi trobareu, i sí un excel·lent menjar en un ambient tranquil i acollidor, ideal per assaborir bons plats i reposar una estona abans de continuar la vostra jornada a Montserrat.
Advertising

Cal Carter Perich

Al bonic poble de Mura, Cal Carter Perich serveix menjar típic del lloc des de 1964, destacant dos plats "made in Mura": el poti-poti i els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli. En aquest restaurant familiar l'oferta canvia segons temporada, i si bé sempre és un bon moment per anar-hi us recomanem especialment que ho feu a la tardor, amb els bolets protagonitzant moltes de les receptes. El celler amb vins DO Pla de Bages és un altre dels elements a destacar de Cal Carter.

La Volta del Rector

Amb l’energia pròpia dels projectes que comencen, el jove –cinc anyets– restaurant cardoní ofereix cuina casolana de muntanya i de mar, amb peix fresc terra endins. Roba el nom a l’arcada medieval que connecta l’immoble amb l’església parroquial de Sant Miquel, joia gòtica del bisbat de Solsona. Sobre la volta, el rector: hi reposa casa seva. I, per sota, vianants que caminen apressats des de fa més de set segles. No només plats, sinó, també, tapes, copes i música –molta rumba.

Advertising