Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Girona en bicicleta

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Ruta del Carrilet
Ruta del Carrilet

Girona en bicicleta

5 rutes de diferents dificultats per recórrer i redescobrir el territori en bici

Per Aída Pallarès
Advertising

Si us apassiona la naturalesa i redescobrir el territori, us hem preparat cinc itineraris perquè recorreu les comarques gironines a cop de pedal. Prepareu les cantimplores, les vambes i agafeu la bici. I tranquils, no és imprescindible estar en forma!

 

Ruta del Carrilet

Ruta del Carrilet fins a Olot

57 quilòmetres, tres comarques, dotze pobles i tres rius. La ruta del Carrilet segueix el recorregut de l’antic tren de via estreta que unia la Garrotxa i el Gironès. Es tracta d’un traçat llarg però amb poc desnivell: comencem a Olot (440 metres) i acabem a Girona (70 metres) amb el punt més alt a El coll d’en Bas, a 555 metres sobre el nivell del bar. Tot i que està en molt bon estat,-nous ponts, baranes i senyalització-, és recomanable fer-lo a finals de la primavera o l’estiu. Sobretot per poder gaudir del paiseatge volcànic, el Parc de Pedra Tosca a Les Preses, el castell d’Hostoles i els nuclis urbans de pobles com Anglès o Sant Feliu de Pallerols. 


Sant Feliu de Guíxols
© marlee

La Ruta del Carrilet fins a Sant Feliu

Es tracta d’una ruta similar a la d’Olot que, evidentment, també segueix el recorregut de l’antic tren de via estreta que anava cap a Sant Feliu de Guíxols. Una oportunitat de conèixer, des de la bicicleta, dues comarques: el Gironès i el Baix Empordà. Però anem pel més importants: la Ruta del Carrilet II consta de 39’7 quilòmetres i un pendent suau. De fet, assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva i “només” està a 136 metres per damunt del nivell del mar. La peculiaritat d’aquest traçat és precisament la suavitat dels pendents i els revolts. Comencem a Girona, passem per la Selva,-on si fan bon dia podrem gaudir d’una al·lucinant panoràmica que abasta els Pirineus, el Montseny i la Serralada Transerversal-, i seguim per la vall del Ridaura fins arribar al mar, a Sant Feliu de Guíxols. Què més? Baixar de la bici, i una bona cabbussada abans de tornar a casa! 

Advertising
Sant Martí de Llémena

De Girona a Les Encies

És una de les rutes més conegudes però no podiem no posar-la. Gairebé 70 quilòmetres per una carretera de curves. Es tracta d’una ruta més o menys constants, amb petites pujades i alguna baixada fins que comença a complicar-se. El punt més alt, però, és a 449 metres per damunt del mar.

El recorregut comença a Girona, a prop de Sant Gregori. De moment tot bé. Continuem per Llorà i pugem per Sant Martí i posteriorment, Sant Esteve de Llémena on la cosa comença a complicar-se fins arribar a Les Encies. Un petit poblet, conegut antigament amb el nom de Les Ansies, situat a menys d’un quilòmetre del cim. No hi trobareu gairebé ningú, però hi ha una font ideal per omplir la cantimplora. A partir d’aquí tenim dues opcions: tornar per on hem vingut o apropar-nos fins a Les Planes i baixar (tranquils, que ja fa baixada) per Amer. On atravessarem els pobles de La Cellera de Ter, Anglès, Bescanó i finalment, Salt i Girona. Ja ho veieu, una ruta de dificultat més aviat moderada especial per gaudir del paisatge de la Vall del Llémena.

Canet d'Adri
© Vall del Llémena

De Girona a Canet d'Adri

32’1 quilòmetres, poc desnivell (190 metres) i uns paisatges al·lucinants. Són les característiques d’aquesta ruta que comença a Girona, concretament a l’inici de la ruta del Carrilet fins a Sant Grau i, llavors, creuem el Ter abans de Bescanó vorejant la muntanya de Sant Grau, a Sant Gregori. Continuem per la Vall del Llémena i quan arribem a Sant Afra,-identificable gràcies al monestir-, pugem fins a Canet d’Adri. A partir d’aquí podem fer el que mana la tradició (anar a veure les gorgues de la Font de la Torre, d’origen volcànic) o aprofitar per menjar una bona carn a la brasa a Ca la Montse. Si us heu atipat massa, podeu tornar per Sant Gregori però nosaltres recomanem baixar per Sant Medir fins a Taialà. I llavors sí, cap a casa! 

Advertising
Carregador mines del nen Jesús

La mina del nen Jesús

Pensaveu que tot seria bufar i fer ampolles? Prepareu-vos, perquè aquí la cosa es complica. Distància: 17 quilòmetres. Desnivell de pujada: 685 metres. La ruta comença a Sant Miquel, però en comptes d’accedir-hi des de la vall de Sant Daniel ho fem des de Montjuïc. El de Sant Miquel, per cert, és un recorregut on és pràcticament obligatori treure el mòbil i inflar l’Instagram de fotos: des de les runes del castell, les vistes del territori gironí són espectaculars! Una vista de 360º des de l’Empordà fins als Pirineus! Però tornem a la nostra ruta: Els camins que trobareu tot just començar fan molta baixada, alguns són gairebé en vertical, però un cop superada aquesta primera pantalla, ja veureu les mines. Trobareu un cartell i tot. 

La mina del Nen Jesús està situada al Bac d’en Medinyà, a l’est de Sant Miquel i és una de les dues mines que, durant la Revolució Industrial, va proporcionar més ferro. El problema ve al sortir d’allà i arribar a Celrà: passat el carregador, continueu pujant per la dreta del torrant de les Deveses fins arribar a un creuament. Travesseu la riera de Mavalls, us endinseu per un corriol fins a la Font del Borni i, a partir d’aquí, ja trobareu el camí de Sant Miquel. I a partir d’aquí, la Vall de Sant Daniel i cap a casa! I ara us preguntareu: complicat? Doncs sí, perquè bona part del camí de tornada està ple d’esbarsers i és força difícil fer-lo en bicicleta.

 

On menjar?

Bar La Presó

Bars i pubs Cafeteries La Selva

Deixeu-vos arrestar i portar al calabós. Aquesta estada en captivitat a La Presó –de la Cellera, eh?–, us semblarà la millor condemna! En aquest local, tant s’hi aplega gent del poble com molts ciclistes, 'runners' i caminadors que fan el carril bici entre Olot i Girona. Una bona opció per a un vis a vis, un petit descans o per una estada més moguda (de tant en tant hi podeu sentir concerts de jazz, cançó d’autor, pop...). Ja sigui per esmorzar, fer el cafè, la canya o tastar alguna de les seves tapes, quedeu-vos al pati o entreu a la garjola. I sí, no patiu, que d’aquesta en sortireu quan voldreu.

La Cresta

Restaurants A la brasa

La història de La Cresta és d'aquelles fàcils de recordar. Partint d'un petit establiment a Bescanó, fundat el 1991, situat a peu de la carretera que travessa el poble en direcció a Anglès o la ciutat, segons d'on vinguis, en Narcís, un carnisser, va apostar per una rostisseria de carns a llenya, amb el pollastre com a producte emblemàtic. Ara és un establiment de referència a la Girona Sud i en d'altres poblacions, com Banyoles, Olot o Figueres. S'hi poden trobar tot tipus de carns cuites amb llenya: pollastres, conill, espatlla de xat, costelló de porc, cap de llom, guatlles, cabrits, a més d'altres plats com ara canelons casolans o macarrons, i diferents tipus d'amanides i acompanyaments com ara patates, alberginia i carbassó, croquetes o calamars. L'aparador, llarguíssim, fa goig de veure.

Advertising
El Racó d'en Pep
El Racó d'en Pep

El Racó d'en Pep

Restaurants Catalana

Si us apassionen els cargols i perdeu el cap per un bon entrecot, el Racó d’en Pep és el vostre lloc. Un restaurant familiar, de cuina casolana i de mercat, regentat per en Pep i la Joana des de 1994. Al Racó, la carn, sempre a la brasa i km0, és el protagonista. Dos exemples i un de propina que la gent repeteix una vegada i una altra: La galta de porc macerada (sense os), el secret de porc ibèric i el filet de porc a la brasa gratinat amb allioli de sobrassada i mel. I si no sabeu dir que no a un bon dolç, no us podeu perdre el pastís de cremós de formatge i xocolata blanca amb toffee i galeta o el de mousse de xocolata amb crema de llet i cacao. De ben segur que us faran salivar! Tampoc podeu marxar del Racó d’en Pep sense provar els cargols i, durant la temporada, els calçots arrebossats. A més, disposa de carta sense gluten i vegetariana.

Ca la Montse
© Vall del Llèmena

Ca la Montse

Restaurants Catalana

Ca la Montse és un dels tresors de la Vall del Llémena. Un restaurant de cuina tradicional i de mercat que pot fer dubtar el vegà més convençut. A la carta hi trobem des d’una fusta d’embotits del poble,-Canet d’Adri-, fins al carpaccio de vedella i els plats estrella: la carn a la brasa. És difícil triar, però si hi aneu no podeu marxar sense provar el magret d’ànec amb cremós de patata i salsa de mango o, directament, la graellada de carn. Ah! I aneu-hi amb la bateria carregada perquè és el típic restaurant que triomfa a Instagram: la decoració de tot el restaurant està feta a base de productes reciclats. Durant els mesos d’estiu al jardí també hi fan concerts, xerrades i contes infàntils. 

Advertising
El Forn
© Alba Danés

El Forn

Bars i pubs Cerveseria Montjuïc

A l’extrem nord del Barri Vell hi trobareu El Forn, un espai gastronòmic del Casal Independentista a tenir molt en compte. Des de l’any 2012, ofereix un espai acollidor de parets empedrades, on fer la cervesa, uns vins de la D.O. Empordà o de la D.O. Penedès, i degustar unes tapes o plats tradicionals d’arreu dels Països Catalans. Amb productes de temporada i de proximitat d’alta qualitat, la tradició i la modernitat es donen la mà en propostes com la de verat marinat a la sal amb suc i carxofes o el Trinxat de la Cerdanya amb cansalada i ou 'poché'. De tant en tant, l’espai acull exposicions de pintures o fotografies i altres activitats apostant pel teixit associatiu de la ciutat. Val la pena acostar-s’hi!

Restaurant Ca l'Aurora
© Carles Palacio i Berta

Ca L'Aurora

Restaurants Catalana Nord

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising