0 M'encanta
Guarda-ho

Girona en bicicleta

5 rutes de diferents dificultats per recórrer i redescobrir el territori en bici

Ruta del Carrilet

Si us apassiona la naturalesa i redescobrir el territori, us hem preparat cinc itineraris perquè recorreu les comarques gironines a cop de pedal. Prepareu les cantimplores, les vambes i agafeu la bici. I tranquils, no és imprescindible estar en forma!

 

Ruta del Carrilet fins a Olot

Ruta del Carrilet fins a Olot

57 quilòmetres, tres comarques, dotze pobles i tres rius. La ruta del Carrilet segueix el recorregut de l’antic tren de via estreta que unia la Garrotxa i el Gironès. Es tracta d’un traçat llarg però amb poc desnivell: comencem a Olot (440 metres) i acabem a Girona (70 metres) amb el punt més alt a El coll d’en Bas, a 555 metres sobre el nivell del bar. Tot i que està en molt bon estat,-nous ponts, baranes i senyalització-, és recomanable fer-lo a finals de la primavera o l’estiu. Sobretot per poder gaudir del paiseatge volcànic, el Parc de Pedra Tosca a Les Preses, el castell d’Hostoles i els nuclis urbans de pobles com Anglès o Sant Feliu de Pallerols. 


La Ruta del Carrilet fins a Sant Feliu

La Ruta del Carrilet fins a Sant Feliu

Es tracta d’una ruta similar a la d’Olot que, evidentment, també segueix el recorregut de l’antic tren de via estreta que anava cap a Sant Feliu de Guíxols. Una oportunitat de conèixer, des de la bicicleta, dues comarques: el Gironès i el Baix Empordà. Però anem pel més importants: la Ruta del Carrilet II consta de 39’7 quilòmetres i un pendent suau. De fet, assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva i “només” està a 136 metres per damunt del nivell del mar. La peculiaritat d’aquest traçat és precisament la suavitat dels pendents i els revolts. Comencem a Girona, passem per la Selva,-on si fan bon dia podrem gaudir d’una al·lucinant panoràmica que abasta els Pirineus, el Montseny i la Serralada Transerversal-, i seguim per la vall del Ridaura fins arribar al mar, a Sant Feliu de Guíxols. Què més? Baixar de la bici, i una bona cabbussada abans de tornar a casa! 

De Girona a Les Encies

De Girona a Les Encies

És una de les rutes més conegudes però no podiem no posar-la. Gairebé 70 quilòmetres per una carretera de curves. Es tracta d’una ruta més o menys constants, amb petites pujades i alguna baixada fins que comença a complicar-se. El punt més alt, però, és a 449 metres per damunt del mar.

El recorregut comença a Girona, a prop de Sant Gregori. De moment tot bé. Continuem per Llorà i pugem per Sant Martí i posteriorment, Sant Esteve de Llémena on la cosa comença a complicar-se fins arribar a Les Encies. Un petit poblet, conegut antigament amb el nom de Les Ansies, situat a menys d’un quilòmetre del cim. No hi trobareu gairebé ningú, però hi ha una font ideal per omplir la cantimplora. A partir d’aquí tenim dues opcions: tornar per on hem vingut o apropar-nos fins a Les Planes i baixar (tranquils, que ja fa baixada) per Amer. On atravessarem els pobles de La Cellera de Ter, Anglès, Bescanó i finalment, Salt i Girona. Ja ho veieu, una ruta de dificultat més aviat moderada especial per gaudir del paisatge de la Vall del Llémena.

De Girona a Canet d'Adri

De Girona a Canet d'Adri

32’1 quilòmetres, poc desnivell (190 metres) i uns paisatges al·lucinants. Són les característiques d’aquesta ruta que comença a Girona, concretament a l’inici de la ruta del Carrilet fins a Sant Grau i, llavors, creuem el Ter abans de Bescanó vorejant la muntanya de Sant Grau, a Sant Gregori. Continuem per la Vall del Llémena i quan arribem a Sant Afra,-identificable gràcies al monestir-, pugem fins a Canet d’Adri. A partir d’aquí podem fer el que mana la tradició (anar a veure les gorgues de la Font de la Torre, d’origen volcànic) o aprofitar per menjar una bona carn a la brasa a Ca la Montse. Si us heu atipat massa, podeu tornar per Sant Gregori però nosaltres recomanem baixar per Sant Medir fins a Taialà. I llavors sí, cap a casa! 

La mina del nen Jesús

La mina del nen Jesús

Pensaveu que tot seria bufar i fer ampolles? Prepareu-vos, perquè aquí la cosa es complica. Distància: 17 quilòmetres. Desnivell de pujada: 685 metres. La ruta comença a Sant Miquel, però en comptes d’accedir-hi des de la vall de Sant Daniel ho fem des de Montjuïc. El de Sant Miquel, per cert, és un recorregut on és pràcticament obligatori treure el mòbil i inflar l’Instagram de fotos: des de les runes del castell, les vistes del territori gironí són espectaculars! Una vista de 360º des de l’Empordà fins als Pirineus! Però tornem a la nostra ruta: Els camins que trobareu tot just començar fan molta baixada, alguns són gairebé en vertical, però un cop superada aquesta primera pantalla, ja veureu les mines. Trobareu un cartell i tot. 

La mina del Nen Jesús està situada al Bac d’en Medinyà, a l’est de Sant Miquel i és una de les dues mines que, durant la Revolució Industrial, va proporcionar més ferro. El problema ve al sortir d’allà i arribar a Celrà: passat el carregador, continueu pujant per la dreta del torrant de les Deveses fins arribar a un creuament. Travesseu la riera de Mavalls, us endinseu per un corriol fins a la Font del Borni i, a partir d’aquí, ja trobareu el camí de Sant Miquel. I a partir d’aquí, la Vall de Sant Daniel i cap a casa! I ara us preguntareu: complicat? Doncs sí, perquè bona part del camí de tornada està ple d’esbarsers i és força difícil fer-lo en bicicleta.

 

On menjar?

Bar La Presó

Deixeu-vos arrestar i portar al calabós. Aquesta estada en captivitat a La Presó –de la Cellera, eh?–, us semblarà la millor condemna! En aquest local, tant s’hi aplega gent del poble com molts ciclistes, 'runners' i caminadors que fan el carril bici entre Olot i Girona. Una bona opció per a un vis a vis, un petit descans o per una estada més moguda (de tant en tant hi podeu sentir concerts de jazz, cançó d’autor, pop...). Ja sigui per esmorzar, fer el cafè, la canya o tastar alguna de les seves tapes, quedeu-vos al pati o entreu a la garjola. I sí, no patiu, que d’aquesta en sortireu quan voldreu.

Llegir-ne més

La Cresta

La història de La Cresta és d'aquelles fàcils de recordar. Partint d'un petit establiment a Bescanó, fundat el 1991, situat a peu de la carretera que travessa el poble en direcció a Anglès o la ciutat, segons d'on vinguis, en Narcís, un carnisser, va apostar per una rostisseria de carns a llenya, amb el pollastre com a producte emblemàtic. Ara és un establiment de referència a la Girona Sud i en d'altres poblacions, com Banyoles, Olot o Figueres. S'hi poden trobar tot tipus de carns cuites amb llenya: pollastres, conill, espatlla de xat, costelló de porc, cap de llom, guatlles, cabrits, a més d'altres plats com ara canelons casolans o macarrons, i diferents tipus d'amanides i acompanyaments com ara patates, alberginia i carbassó, croquetes o calamars. L'aparador, llarguíssim, fa goig de veure.

Llegir-ne més

El Racó d'en Pep

Si us apassionen els cargols i perdeu el cap per un bon entrecot, el Racó d’en Pep és el vostre lloc. Un restaurant familiar, de cuina casolana i de mercat, regentat per en Pep i la Joana des de 1994. Al Racó, la carn, sempre a la brasa i km0, és el protagonista. Dos exemples i un de propina que la gent repeteix una vegada i una altra: La galta de porc macerada (sense os), el secret de porc ibèric i el filet de porc a la brasa gratinat amb allioli de sobrassada i mel. I si no sabeu dir que no a un bon dolç, no us podeu perdre el pastís de cremós de formatge i xocolata blanca amb toffee i galeta o el de mousse de xocolata amb crema de llet i cacao. De ben segur que us faran salivar! Tampoc podeu marxar del Racó d’en Pep sense provar els cargols i, durant la temporada, els calçots arrebossats. A més, disposa de carta sense gluten i vegetariana.

Llegir-ne més

Ca la Montse

Ca la Montse és un dels tresors de la Vall del Llémena. Un restaurant de cuina tradicional i de mercat que pot fer dubtar el vegà més convençut. A la carta hi trobem des d’una fusta d’embotits del poble,-Canet d’Adri-, fins al carpaccio de vedella i els plats estrella: la carn a la brasa. És difícil triar, però si hi aneu no podeu marxar sense provar el magret d’ànec amb cremós de patata i salsa de mango o, directament, la graellada de carn. Ah! I aneu-hi amb la bateria carregada perquè és el típic restaurant que triomfa a Instagram: la decoració de tot el restaurant està feta a base de productes reciclats. Durant els mesos d’estiu al jardí també hi fan concerts, xerrades i contes infàntils. 

Llegir-ne més

El Forn

A l’extrem nord del Barri Vell hi trobareu El Forn, un espai gastronòmic del Casal Independentista a tenir molt en compte. Des de l’any 2012, ofereix un espai acollidor de parets empedrades, on fer la cervesa, uns vins de la D.O. Empordà o de la D.O. Penedès, i degustar unes tapes o plats tradicionals d’arreu dels Països Catalans. Amb productes de temporada i de proximitat d’alta qualitat, la tradició i la modernitat es donen la mà en propostes com la de verat marinat a la sal amb suc i carxofes o el Trinxat de la Cerdanya amb cansalada i ou 'poché'. De tant en tant, l’espai acull exposicions de pintures o fotografies i altres activitats apostant pel teixit associatiu de la ciutat. Val la pena acostar-s’hi!

Llegir-ne més

Ca L'Aurora

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments