Gironins carismàtics

Si abans ja era una de les persones més conegudes i estimades de la nostra ciutat, des de que es va tirar des del Pont de Pedra per socórrer a un home que es llançava al buit, encara ho és més. L'accident li va costar uns mesos de baixa però també li va suposar una entrevista al diari i fins i tot una condecoració per part de la Policia Municipal. Parlar d'en Xevi és parlar d'algú sempre disposat a ajudar a tothom i que sembla impossible de trobar sense un somriure feliç a la cara. És possible que quedi algun gironí a la ciutat que encara no el conegui? En tot cas, segur que no serà per gaire temps.

Tot gironí amant de la música sap perfectament a qui ens referim amb aquest sobrenom. Aquest senyor és el responsable entre altres coses que a data d'avui a Girona encara tinguem una botiga de música en condicions, un lloc on poder comprar vinils i punt de trobada de nostàlgics i melòmans. Tot un repte diari en un món on les descàrregues musicals de la xarxa no paren de créixer i on cada vegada menys gent està disposada a pagar per la música.

En Pemi aquests darrers vint-i-tants anys ha  passejat el seu Moby Disk  per diferents ubicacions de la nostra ciutat fins a acabar a la cèntrica Rambla. No cal dir que si torna a canviar la botiga de lloc seguirem anant  a veure'l.

Una altra indispensable de la nostra ciutat. Periodista, comunicadora, activista musical, social i política, restauradora, gestora cultural, dj, mare... L’Alícia mai ha parat i sempre està pel mig de moltes de les coses interessants entorn a la música que passen a Girona i rodalies, ja siguin concerts, xerrades o altres activitats. Tota una especialista en el tema. Com que ara es desplaça amb la bicicleta, caldrà que esteu més atents que abans si la voleu saludar, doncs passarà més ràpid pel vostre costat que quan anava a peu. Si a Girona no tinguéssim una Alícia, probablement l'hauríem d'inventar.

Un altre dels clàssics carismàtics de Girona. És difícil que no el conegueu però encara és més difícil no fixar-se en les seves ulleres quan te'l trobes pel carrer. Una d'aquelles persones que encara que el veieu a l'altra punta del món, podreu identificar perfectament com a gironí. Tot i que les ulleres graduades sempre han estat un objecte absolutament personal i intransferible, les seves porten el camí de convertir-se en les més conegudes i emprovades de tota la ciutat. Cada vegada és més habitual trobar-nos a reconeguts gironins fent de model ocasional amb les seves ulleres posades, com s'encarrega ell mateix de recollir a les xarxes socials.  La pregunta és si quan acabi amb Girona, seguirà per Salt i Sarrià...Tot un repte!

Una altra que no podia faltar tampoc aquí. Actriu de teatre, gran amant de la música, activista cultural, cambrera ocasional... una altra que mai para. La Cris és fàcil de trobar, sempre que hi hagi un bon sarau la trobareu al bell mig. I és d'aquella gent que sempre que la veus, t'anima i et dona bon rotllo, tot un luxe en aquests temps que ens ha tocat viure. Extravertida, espontània i pura simpatia, aquesta gironina també mereix per mèrits propis estar en aquesta llista, i no cal dir que el seu darrer pentinat ens encanta. Soul power!

La Sra. Montserrat Fontané, tot i que ella prefereix que li diguin Montse. La Montse de Can Roca i mare dels que a data d'avui  podríem considerar  els gironins més universals, els germans Roca. Però a Girona abans del Celler va estar Can Roca, l'altre, el primer, el de la cuina tradicional ben feta, el dels canelons, els calamars o l'arròs a la cassola dels dijous. Un lloc on des de fa cinquanta anys es serveixen dinars i que gairebé tot gironí ha trepitjat. I si queda encara algú per anar-hi, us podem assegurar que l'economia no serà un dels motius.