0 M'encanta
Guarda-ho

La Girona que no surt a les guies

Paisatges insòlits, llocs bonics però poc tòpics i una pila de descobertes més

©Carles Palacio i Berta
Peixateria Puignau

Girona està plena de llocs bonics que cal descobrir, llocs que no surten a les guies però mereixen una visita. 

El jardí darrere de Can Fontsabeu

L’antiga fonda Fontsabeu fa anys que no acull ni hostes ni comensals, però el rètol ens assenyala la presència de l’estanc de Llorà, que sí funciona encara com a botiga de queviures i cafeteria, a més de dedicar-se a la venda de tabac. Us ho podríem recomanar tan sols com a curiositat perquè entrar-hi és com viatjar en el temps: en qualsevol altre indret més urbà, l’onada de la gentrificació a hagués passat per sobre d’aquest colmado amb aspecte de postguerra, on les secallones i la mel dels productors de la zona esperen tranquil·lament uns compradors a qui, simplement, ni se’ls passa pel cap que aquestes coses es puguin comprar embolcallades en plàstics de coloraines. Però és que a més l’estanc de Llorà guarda un secret que només descobrireu si us porteu bé i demaneu, amb educació, on és el lavabo. Sortireu a l’exterior per la part de darrera de la casa i us proposem que camineu unes passes, poques, i aixequeu el cap. Entre les branques baixes d’una figuera, apareixerà un jardí boscà que queda enclavat als peus d’una paret de pedra per on raja l’aigua. La casa el tapa totalment des de la carretera i amaga aquest petit espai secret i salvatge on us deixaran prendre tranquil·lament el cafè.

Llegir-ne més
Les latrines del Barri Xino

Les latrines del Barri Xino

Si hi heu passat mai, segur que no ho recordeu perquè no és gens espectacular enmig de les moltes virtuts que té aquest trosset de Barri Vell que ha esdevingut el nostre Born. Què hi ha en aquell lloc, al costat de Restauracions Batlle, que sigui tan alliçonador? Doncs la façana posterior de l’únic edifici que queda en peu del vell barri xino, amb les seves balconades i les seves corresponents latrines exteriors. En els temps anteriors al lliure accés als polars barats del Decathlon, sortir en ple hivern a practicar-hi la primera micció del dia a l’hora a la que es llevava la gent modesta devia ser, efectivament, una cosa molt real i autèntica. Una real i autèntica tortura.  La majoria dels pisos del Barri Vell disposaven de serveis sanitaris semblants, o fins i tot de compartits entre diversos habitatges, fins fa 30 anys. I això que la higiene pública era una preocupació reiterada: les cròniques recullen nombrosos testimonis d’intents d’organitzar els moviments intestinals col·lectius. Feu un volt per la muralla, hi trobareu un dels vàters públics més antic de la ciutat. Ah, i els urinaris de la Rambla fan aquest 2017 els 90 anys.

Els dos teatres que no fan de teatre

Els dos teatres que no fan de teatre

Hi passem per davant cada dia, i segurament no els sabríem situar sobre el mapa. O sí? Provem-ho. Comencem per l’antic Teatre Odeon, que data de mitjans del segle XIX, conserva part dels frescos i actualment és una fusteria. Ho heu encertat: és la fusteria Lladó, a les escales de Sant Martí. L’altre és el Centre Cultural de l’Amistat i està a sobre del centre jueu de la plaça de l’Institut Vell, on abans hi havia la botiga d’antiguitats La Canonja Vella. Tot el material que no es va vendre en tancar la botiga dorm ara a la platea i l’escenari del teatre que s’amaga en el pis superior. Les dues instal·lacions han tingut vides atzaroses a l’arbitri de la història convulsa del barri. L’Odeon va ser una aposta agosarada d’un empresari que va voler competir amb el Teatre Municipal i va perdre; el seu amo va acabar treballant al guarda-robes de la competència i la sala ha donat tombs fins acabar fins i tot en mans militars durant la guerra. A la finca on s’alça l’Amistat, propietat de la família Encesa, els creadors de la urbanització de s’Agaró Vell, s’hi conserva un bon tram de muralla romana i passadissos medievals que connectaven el call jueu amb l’exterior. El primer era un cinema popular dels diversos que va arribar a tenir el barri; el segon el teatre d’un ateneu catòlic on s’hi feien Pastorets i que Ràdio Girona feia servir com a estudi per a concursos i programes amb públic.

Advertising
La casa dels llops

La casa dels llops

La Vall de Sant Daniel sencera és una meravella, especialment sense la intervenció humana. A vegades, però, hi ha excepcions, com ara la casa dels llops. Tot passejant, passat el camí de la Font de Ferro, topes de cop i volta amb una veritable obra d'art, un mural urbà en plena natura, a les parets d'una casa deshabitada. Un bon grapat de llops observen el camí i vigilen. Els autors són en Jofre Oliveras i la Cristina Lliurat. Reminiscències del Milestone, festival urbà.

Jardí de la Jueva

Si volteu pels camins entre la Torre Gironella i la Font del Bisbe trobareu un petit prat amagat amb un banc, algunes restes arqueològiques i poca cosa més. Tampoc hi ha cap plafó ni referència a la jueva en qüestió, injustament desconeguda malgrat haver donat nom a aquest racó modest i romàntic. A l'estiu s'hi està fresc i l'espessa vegetació hi crea una intimitat que segur que era molt del gust de la damisel·la. Potser ho feia servir per a encontres galants o potser per estudiar matemàtiques, que les jueves eren molt seves.

Llegir-ne més

Peixateria Puignau

A Sant Narcís, a la plaça de l'Assumpció, aquesta peixateria encara guarda l'encant dels establiments d'abans, per la proximitat i amabilitat dels seus treballadors, però també per les rajoles blaves i blanques i el taulell de marbre on l'estassada diària de peix que fan és un bé de Déu.

Llegir-ne més
Advertising

Hortes de Santa Eugènia

Entre la Devesa de Girona i la saltenca s'estén la plana de l'horta de Santa Eugènia. Els pagesos de tota la vida que han vist com la ciutat se'ls anava acostant conviuen amb els horticultors urbans que conreen els espais cedits per l'ajuntament, i tots els amb els passejants i ciclistes del carril bici. És un indret bonic, on hi podem escoltar la fressa de l'aigua de la séquia mentre hi fem un passeig tranquil. Hi trobarem gallines picant a terra i potser ens oferiran unes tomates acabades de collir. Com rebutjar aquests plaers rurals a cinc minuts del centre?

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments