Les millors gorgues de Girona

El torrents de la Caula i de Fontanilles conformen unes gorgues d'aigües caldes on, fins fa poc, els vilatans s'hi podien banyar pràcticament tot l'any. Unes gorgues, per cert, força espectaculars. Malauradament, a dia d'avui i per culpa d'un despreniment de roca, el bany encara està prohibit. Tot i així, paga la pena passejar per la zona i continuar la ruta per a l'ermita, els salts d'aigua o les cingles. O, fins i tot, (re)descobrir Les Escaules o sopar al restaurant a prop de les gorgues.   

Aquest paratge natural a l’Alta Garrotxa corria risc de morir d’èxit: l’afluència de venedors ambulants i l’arribada massiva de vehicles amenaçaven en convertir-lo en un vulgar merendero. Des de fa algunes temporades, a l’estiu els cotxes han d’aparcar a un parell d’hores de camí de les gorgues del curs mig del riu, que queden a l’alçada de l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, i el fet s’ha deixat notar: des dels serveis de turisme de la comarca avisen que a l’estiu és una ruta dura, amb poca ombra i només apta per a caminants avesats. S’hi accedeix desde Sales de Llierca, Sant Aniol d’Aguja o Montagut, seguint els indicadors de rutes. En els dies assolellats, l’aigua és un mirall i l’abundància de patrimoni romànic a les rodalies fa venir moltes ganes de perllongar l’excursió durant un parell de dies i pernoctar en els hotels rurals de la zona o, de manera més modesta, en els diversos càmpings que hi trobareu. Cal tenir en compte, però, que a l’agost l’afluència d’excursionistes és similar a la de les rambles de Barcelona i que cal evitar de totes totes el paratge en cas de risc de pluja forta, doncs els tranquils rierols poden convertir-se en una trampa perillosa en qüestió de pocs minuts. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades al llibre “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment,

El Gorg del Molí dels Murris era (o potser encara és?) un dels secrets més ben guardats de la Garrotxa. Un gorg d’aigua cristal·lina que, si us ensenyen una foto, direu que sembla tret d’algun país tropical. Està envoltada d’arbres i plantes d’un color verd magnètic i és una zona de bany al·lucinant. Tant que oblidareu la platja durant unes hores. Per arribar-hi, heu d’agafar el camí que uneix Les Planes d’Hostoles amb Cogolls, direcció Olot. És molt fàcil arribar-hi i, per això, cada cop hi va més gent. Això sí, si seguiu el torrent del riu cap amunt trobareu llocs molt menys freqüentats i força espectaculars.  

Ara jugarem una mica amb el diccionari: a Santa Cristina d’Aro no hi trobem gorgues però sí gorges, i les tenim a l’abast d’una necessitat urgent en cas de col·lapse de Costa Brava. Ara, ara ho expliquem: una gorga és un tram de riu on l’aigua s’embassa i permet el bany; una gorja és una obertura estreta entre cingleres per on hi circula l’aigua... i si tenim sort i la meteorologia acompanya, s’hi forma una petita gorga on potser no hi podrem nedar però sí refrescar-nos: el Pou de les Goges. No, no us estem prenent el pèl: les goges no són accidents geològics sinó unes nimfes d’aigua a qui la llegenda atribueix una bellesa ultranatural i eterna. Segurament per evitar més malentesos aquest lloc també es coneix com el Pas de la Mosca, doncs les cingleres són tan juntes que fins i tot aquest àgil animaló hi tindria dificultats! La ruta s’entoma per Santa Cristina d’Aro, on podrem arribar a la Font Picant amb cotxe o pel carril bici. Un cop allà, ens endinsarem pels boscos de Romanyà i la falda de les Gavarres, i veurem les antigues instal·lacions d’embotellament d’aigua ferruginosa, una activitat que des de fa uns anys s’ha reprès a petita escala tot dotant el municipi de Llagostera d’una nova indústria respectuosa amb el medi i molt encarada a les taules gourmet. La ruta és fresca i practicable amb nens si anem resseguint els caminets que ens evitaran haver de grimpar per una via ferrada per superar el Pas de la Mosca. Per al deliri dels més petits, no hi faltaran aventures com

Són les gorgues més conegudes de les comarques gironines i, per tant, una de les més concorregudes. Però passar el dia a Canet i no visitar-les és com anar a dinar al König i no demanar unes braves. Les gorgues de Font de la Torre són d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. I són, amb diferència, un dels millors espais de la província de Girona per refrescar-se enmig de l’estiu i no morir d’una insolació gràcies a l’ombra dels arbres. Fa uns quants anys van remodelar la zona i es va construir una passera, una sínia i un circuit per a passejar-hi a banda i banda de la riera de Canet. Per cert, no passeu de llarg de la font i tingueu la cara néta o bruta, renteu-vos-la. Segons la llegenda, l’aigua de la font rejoveneix perquè és on rentaven les nimfes. 

Entre Oix i Montagut, en una zona força popular entre els amants de l’escalada i el senderisme, trobem el Gorg Blau. Un salt d’aigua amb una piscina natural als peus d’aigües gelades i d’un blau tan intens que és impossible apartar la mirada. El camí per accedir-hi, per cert, també paga molt la pena. Això sí, tot i que no és un dels més populars de la zona és probable que sempre hi trobeu gent. Poca, però no estareu sols. 

Les quatre basses esgraonades que ens ofereix el riu Borró són els punts on aquest torrent, majoritàriament subterrani, aflora a la superfície. Els habitants de Sales i els municipis propers sempre hi han anat durant les calorades d’estiu de l’Alta Garrotxa i el nudisme hi està força institucionalitzat. Per arribar-hi, com a mínim a les més baixes, n’hi ha prou amb accedir a Sales i seguir les indicacions per la carretera. Per accedir a la superior i més fonda, anomenada el Gorg Blau, val la pena fer-se amb un mapa de senderisme especialitzat o preguntar als caçadors. També podeu consultar a algun vilatà, però no a tots els agrada que els forasters gaudeixin d’aquest paratge màgic i silenciós, advertits esteu. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades a “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment, regalar-nos un llibre imprescindible per a gaudir del territori.  

Les Planes d’Hostoles,-un territori per (re)descobrir-, compta amb algunes de les gorgues més al·lucinants de les comarques gironines. Força grosses, profundes i envoltades d’una o més parets de basalt. Un bon exemple és el Gorg de Can Poeti, situat relativament a prop del nucli urbà però força solitari la majoria de mesos de l’any. Envoltat de naturalesa per tots costat i aigües ben fredes. Es pot demanar més? Podeu accedir-hi a través del carril bici, passat el pont sobre el riu Brugent.