Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Les pel·lis de caníbals més bèsties

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Les pel·lis de caníbals més bèsties

Hem deixat que els antopòfags més carnívors del cinema ens mengessin el cervell... i hem escrit aquest reportatge!

Per Josep Lambies i Ricard Martín
Advertising

Avís a navegants: les imatges que veureu a continuació poden ferir la vostra sensibilitat. Molt. No direm que no hi hagi pel·lícules de caníbals boniques, fins i tot per a tots els gustos (valgui el paral·lelisme). Però l'instint de la carn crua és difícil de mantenir a ratlla, la veritat. Esperem que no us resulti gaire indigest. Potser a la llarga fins i tot li trobeu gust a tenir uns llavis ben pintats de vermell. O no... 

Green infierno

'Green inferno', d'Eli Roth

O quan els films de canibalisme s'abracen amb la comèdia d'adolescents. 'Green inferno' està plantejada com a un homenatge a 'Holocausto caníbal' i arrenca d'una manera prometedora: un manat d'universitaris hipsters del primer món va al cul del Perú amazònic per intentar salvar una tribu amenaçada pels buldòzers. Tot sortirà malament, esclar. Quan el film agafa el gir gore trobem escenes sense cap ni peus a grapats, encara que divertidíssimes i amb uns efectes especials que són del milloret que ha produït el gènere. Riureu una estona, si us va l'humor del broc gros.

Ravenous

'Ravenous', d'Antonia Bird

'Ravenous', ambientada en un fortí militar glaçat, durant la guerra entre Estats Units i Mèxic, és dels pocs films que aborden el folklore dels nadius americans en clau terrorífica: en aquest cas, la llegenda del vampir-caníbal Wendigo. Tot en el film és sorprenent: des del tractament, més propi d'un telefilm que d'una gran producció, fins a les històries que es van obrint com a caixes de nines. I a pesar que sigui descaradament gore, això és un artefacte inclassificable que es debat entre el 'western', la comèdia negra i un estudi de les relacions de poder en la jerarquia militar. La gèlida banda sonora, a mitges entre Michael Nyman i Damon Albarn, també és de traca. Una joia amagada que si no heu vist heu de córrer a veure.

Advertising
Tasmania

'Tasmania', de Jonathan auf der Heide

Els diables d'aquesta pel·lícula no són bèsties d'ulls vermells i ullals esmolats, sinó humans exposats a condicions extremes. Amb el títol original de 'Van Diemen's Land' –com es coneixia antigament el que ara anomenem Tasmània– recupera la història real del convicte Alexander Pearce, qui, amb altres set presoners, es va endinsar en les profunditats dels boscos australians fugint de la brutalitat de l'assentament penal de Sarah Island. El que se'n diu sortir de la paella per caure a les brases, perquè després de dies de travessia la manca de menjar els portarà al canibalisme... sense tenir la deferència d'esperar a la mort natural del proveïdor de proteïnes. Una història més crua que un tàrtar de caucàsic.

Recomanat

    També t'agradarà

      També t'agradarà

        Advertising