Llocs de la Costa Brava per petar-ho a Instagram

Sí, Begur té un munt de platges al·lucinants, per què triar precisament aquesta, que no té cap servei? A banda que no està tan sobresaturada de gent guapa com Sa Tuna o Aiguafreda, ens agrada perquè és l’única platja nudista a la Costa Brava centre, perquè els colors intensament vermellosos de la roca que emergeix a la badia la converteixen en una cosa rara i viva, perquè la forma semicircular en fa una platja molt acollidora, perquè roman relativament poc freqüentada per colles o criatures, doncs cal caminar força per arribar-hi des del Camí de Ronda, i perquè en realitat les platges que molen són les que no tenen ni quiosc de gelats i et permeten creure per una estona que la resta de la vida no existeix. L’únic inconvenient és que les altes parets dels penya-segats que l’envolten hi aboquen ombra a partir de mitja tarda, així que aprofiteu-hi bé el matí.

És pràcticament un bar clandestí. Quan hi arribis pensaràs que t’has equivocat, perquè la porta sembla d’una casa particular. Atreveix-te a entrar però i et sorprendràs amb un local irrepetible situat dins d’una casa indiana i amb un pati ample i enjardinat. Allà sempre hi trobaràs gent perduda entre tard i d’hora conversant amb la seva carismàtica propietària cubana, que ha sabut traslladar un trocet de Cuba entre aquelles quatre parets (originalment decorades, per cert). Els còctels i combinats són absolutament espectaculars, fets amb fruita fresca i el mestratge de qui sap què és un bon daiquiri. Si deixes que la nit avanci, veuràs com tothom s’arrenca a ballar salsa i la vetllada es converteix en tot un espectacle improvisat.

De portes enfora l’Escola de la Vila de Palamós (l’antiga Escola Ruiz Jiménez) sembla un centre normal i corrent. Si hi entreu en canvi veureu ràpidament que es tracta d’un edifici amb molta història. De fet, es va inaugurar durant la Segona República. Al pati de l’escola hi ha amagat un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil i que fou de fet, el primer refugi que es va aixecar a la vila de Palamós. Actualment, ha esdevingut una peça clau de memòria històrica per entendre els efectes de la guerra a casa nostra.

Ara jugarem una mica amb el diccionari: a Santa Cristina d’Aro no hi trobem gorgues però sí gorges, i les tenim a l’abast d’una necessitat urgent en cas de col·lapse de Costa Brava. Ara, ara ho expliquem: una gorga és un tram de riu on l’aigua s’embassa i permet el bany; una gorja és una obertura estreta entre cingleres per on hi circula l’aigua... i si tenim sort i la meteorologia acompanya, s’hi forma una petita gorga on potser no hi podrem nedar però sí refrescar-nos: el Pou de les Goges. No, no us estem prenent el pèl: les goges no són accidents geològics sinó unes nimfes d’aigua a qui la llegenda atribueix una bellesa ultranatural i eterna. Segurament per evitar més malentesos aquest lloc també es coneix com el Pas de la Mosca, doncs les cingleres són tan juntes que fins i tot aquest àgil animaló hi tindria dificultats! La ruta s’entoma per Santa Cristina d’Aro, on podrem arribar a la Font Picant amb cotxe o pel carril bici. Un cop allà, ens endinsarem pels boscos de Romanyà i la falda de les Gavarres, i veurem les antigues instal·lacions d’embotellament d’aigua ferruginosa, una activitat que des de fa uns anys s’ha reprès a petita escala tot dotant el municipi de Llagostera d’una nova indústria respectuosa amb el medi i molt encarada a les taules gourmet. La ruta és fresca i practicable amb nens si anem resseguint els caminets que ens evitaran haver de grimpar per una via ferrada per superar el Pas de la Mosca. Per al deliri dels més petits, no hi faltaran aventures com

En el camí de ronda més luxós i còmode de tota la Costa Brava, trobem un original templet mirador que recorda al del Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes. Està format de sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, al costat del mar, concretament de la Punta de Pau. És un racó molt romàntic per la generació 'selfie' i una parada obligatòria per als visitants que fan el camí de ronda complet entre la Platja de Sant Pol i la de Sa Conca. 

Hi ha platges que s’han de veure. Platges on amb prou feines podem prendre el sol però que cal trepitjar. Una d’elles és la cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes al·lucinants que, any rere any, atrau una pila d’amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest idíl·lic entorn és difícil acceptar remullar-se en altres platges. D’acord, potser exagerem però la cala dels Frares s’ha de viure.  Com accedir-hi? S’hi pot arribar des del camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i travessa Sa Caleta. 

Si us apassiona la naturalesa aquest és el vostre mirador. Molt més ‘modest’ que el de Mas Ventós però amb unes vistes força espectaculars.  A prop de la platja del Codolar,-poc més de mitja hora a peu-, trobem el Mirador dels Cards des d’on, totalment envoltats de naturalesa, podem contemplar la vella muralla medieval, el castell de Tossa de Mar i els penya-segats del voltant. El camí per accedir-hi, per cert, també paga molt la pena. 

El Jardí Botànic Marimurtra de Blanes consisteix en si mateix un bon motiu per acostar-se a passar un dia a aquesta vila marinera. Les seves cinc hectàrees es despengen des del turó de Sant Francesc fins els penya-segats de Sa Forcanera en un passeig per la flora de tot el món que acaba, com no podia ser d’una altra manera, en un jardí mediterrani davant del mar. És en aquesta banda, la del jardí mediterrani, que hi trobem un petit mirador en forma de temple d’inspiració clàssica dedicat a Carl von Linné, el botànic que va sistematitzar la nomenclatura de les espècies. A l'estiu s'hi fan sopars i concerts; també podem reservar el lloc per a celebracions privades. No volem menystenir cap dels meravellosos racons del jardí però considerem que un selfie aquí, potser en companyia de la persona estimada, és una gran manera de recordar per sempre més un dia d’amor... i també de motivar enveja a les xarxes. 

Lloret de Mar sap explotar com ningú els seus atractius turístics. Aquest paratge és un indret perfecte per passejar fent-hi un recorregut boscà i admirar-hi una de les construccions més excèntriques de Puig i Cadafalch: Sant Pere del Bosc, que des de fa més de 1.000 anys ha estat monestir, asil, finca noble d'un indiano que es feia anomenar comte de Jaruco. Però alhora és el símbol del Lloret més chic que busca deixar enrere l'estigma de destinació de turisme barat. L'edifici allotja avui en dia un luxós hotel i un reputat restaurant de cuina d'avantguarda. Durant les nits d'estiu, també hi ha xiringuito al jardí. Malgrat els llums i el luxe, de nit no pot evitar un marcat caràcter misteriós. Un indret màgic.

L’església de Santa Maria és el punt més alt de Cadaqués. Un edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals, original del segle XIII, tot i que per culpa dels saquejos dels pirates al segle XVI va haver de ser reconstruïda en estil gòtic. La seva joia artística, però, no és tant el recinte com l’al·lucinant retaule barroc d’iconografia marinera elaborat amb fusta daurada. I, també, les al·lucinants vistes que s’obtenen des del mirador sud. Espectaculars! 

Us imagineu picar quatre tapes o fer un gintònic contemplant la meravellosa cala d'Aiguafreda? Ja podeu deixar de somniar i posar rumb a El Vermut. Un singular 'xiringuito' ideal per fer un bon mos al migdia (sobretot pop a la gallega o salmó marinat) o una copa durant la nit. Podreu relaxar-vos una estona, fer unes fotos impressionants i, de pas, comprovar si com diu el Sunday Times, la d'Aiguafreda és la millor platja del món.

Si poguéssim buscar al diccionari la definició de ‘vermuteria amb encant’ estem convençuts que al costat hi sortiria la foto del Pati de l’Estrella. Una antiga vermuteria dels anys 50 reconstruïda amb molt bon gust. Els propietaris han convertit l’espai en un pati bohemi i acollidor amb una carta repleta de vermuts, cerveses, tapes i combinats. Necessiteu més motius per anar-hi? Triomfareu a instagram i, a més, podreu penjar la foto des d’allà perquè tenen wifi. 

Un nou espai per veure i viure el mar. Així és l’Ultramar, un bar de l’Escala dirigit i ideat per Gerard Argemí, l’antiga alma mater del mític Mas Sorrer de Gualta, que ho té tot per triomfar: Música en viu (principalment jazz i música afroamericana), sessions de DJ, bona teca (tapes d’autor, aperitius de tota la vida i cuina creativa amb productes KM0) i, sobretot, bon mam: còctels i smoothies. Sense oblidar, esclar, la zona chill-out i la terrassa panoràmica: una de les millors de la ciutat. 

Més coneguda com Cala dels Enamorats, aquesta petita cala és una mena de closa de mar que es recargola encerclant el mar i formant, ara sí, una petita piscina natural. No només és un racó idíl·líc i força tranquil, també ofereix unes vistes al·lucinants de Llança, el Port de la Selva i, fins i tot, el Cap de Creus. Una petita i desconeguda joia. Per arribar-hi el millor és anar-hi amb barca o caiac a través d'una obertura que l'enllaça amb el mar, però si us atreviu també podeu accedir-hi a peu. Amb bon calçat, això sí.

Una gastro-cocteleria chill-out amb les vistes més privilegiades de Begur. Així és El Jardí de Can Marc, una masia amb més de 300 anys d'història. Va passar de ser un convent a una notaria i d'aquí a una granja, un restaurant, una galeria d'art, una discoteca i, finalment, una gastro-cocteleria. Què hi podem trobar? Tapes (des d'unes braves o sonsos a l'andalusa a un tataki de tonyina o un steak tartar), cocktails (tant clàssics com d'autor), vins, ginebres i licors. A més, tenen opcions per a celíacs. Un petit paradís per desconnectar i passar una nit màgica a la Costa Brava.

Una antiga casa pairal del segle XIX transformada en un hotel amb un encant per caure d'esquena. Això és l'Horta d'en Rahola, situada al bell mig de Cadaqués, a cinc minuts de la platja més propera. Un petit hotel de només set habitacions que combina tradició amb modernitat i tocs mediterranis. La majoria d'habitacions,-totes perfectament equipades i decorades amb elegància-, disposen de balcó o terrassa amb tumbones. L'hotel també disposa de restaurant, bar amb terrassa i un jardí al·lucinant. És impossible anar a l'Horta d'en Rahola i no ser romàntic. 

Teniu ganes d’un vermut? D’un entrepà? De dinar? O potser d’un cocktail? Sortiu de casa i correu cap al Medusa, ho podreu fer tot! Situat a la platja de les barques de l’Escala, ben bé a davant del mar, l’oferta d’aquest lounge bar és inacabable. Al matí hi pots esmorzar el típic entrepà d’embotit o bé unes torrades amb mantega i melmelada acompanyats de te, cafè amb llet o suc de taronja natural. I què me’n dieu d’un vermut davant del mar al migdia? No us perdeu el dels diumenges. Els acompanyen amb música en directe. A més, fan menú tota la setmana amb plats variats de cuina catalana, italiana o francesa. També tenen una llista llarga de tapes que, alhora, ofereixen en packs. L’ensaladilla murciana que fa un dels cambrers segons la recepta familiar és espectacular! A la carta destaquen les creps salades, com la Medusa, amb poma, xampinyons, bacó i formatge de cabra, o les dolces. I espereu, que no s’acaba aquí: entrada la nit, gaudiu de la brisa marina amb un cocktail o un gintònic al vostre gust! Què? Necessiteu més raons per conèixer el Medusa?

Any 2000. La Clara i en Joan decideixen fer un gir de 180 graus a la seva vida i perseguir un somni: muntar un hotel. Així neix l'Hotel Aiguaclara, un dels millors de la Costa Brava. L'establiment, situat al bell mig de Begur, és un antic palauet colonial del 1866 rehabilitat i convertit en un hotel, com ells mateixos expliquen, "fet amb molt d'amor". Potser per això els que hi han estat ho tenen clar: t'hi sents com a casa. L'hotel consta de 10 habitacions totalment equipades i tan ben decorades que el vostre Intagram treurà fum. Elegància, vintage i essència empordanesa. En voleu més? Té una terrassa chill-out, exclusiva pels clients de l'hotel, un pati ple de palmeres amb un bar self-service, equip de música, llibres i wifi i, el conegut Lounge Bar on serveixen uns dels millors mojitos de la zona.

El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.

Hi ha platges ideals per banyar-se, anar-hi amb la família o prendre el sol. Altres, són un espectacle per a la vista. Un bon exemple és Cala s’Aguia, a Blanes. Una petita cala, força protegida, a prop del Jardí Botànic Pinya de Rosa (que també paga la pena visitar) que fa les delícies dels fotògrafs i fans de l’snorkel. Es tracta, això sí, d’una platja de còdols i petites formacions rocoses que pesen més d’una tonelada. El nom, per cert, prové de la punta rocosa que la protegeix al nord i els illots del costat. No podreu estendre la tovallola, però ho petareu a Instagram. 

El Far de Sant Sebastià és el lloc on es diu que van a estimar-se tots els enamorats de Palafrugell i rodalies i no n’hi ha per menys. Enmig del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda i declarat bé cultural d’interès nacional, aquest far del segle XIX és una de les insígnies del municipi. Al seus peus, hi ha un mirador que és parada obligatòria des d’on hi veureu tot el litoral de la Costa Brava Centre i les siluetes muntanyoses que l’envolten. I si el far us ha deixat corpresos, no us perdeu la torre de guaita, una construcció del segle XV hereva de l’època en què la Costa Brava es veia assaltada pels pirates. Des del cim de la torre,  hi trobareu una inigualable vista panoràmica de l’Empordà, un paisatge que és un regal per qualsevol instagramer. Quan baixeu de la torre atureu-vos als pisos entremitjos, que funcionen com a galeria d’art i sovint acullen exposicions. 

A l’entorn del petit nucli baixempordanès de Colomers, hi ha una imponent presa de formigó de 103 metres de llargada i 6 metres d’alçada per sobre del riu Ter ideal per descobrir en bicicleta. L’indret és de postal, amb un paisatge verd i boscós digne de qualsevol foto del vostre Instagram. La presa, que data del 1970, es troba actualment en desús però no per això l’entorn està menys cuidat. Visiteu-la amb amics o en família i regaleu-vos un dia off ben a prop de casa. Ah, i si esteu motivats i voleu seguir amb l’excursió, hi ha una passera per cicloturistes per poder creuar el riu!

Voleu passar hores i hores en una terrassa fent una copa? Aneu a Lloret de Mar. Voleu omplir l'Instagram de fotos plenes de likes? Aneu a Lloret de Mar. Voleu triomfar en la propera cita? Aneu a Lloret de Mar. Aneu a Cala Banys, el bar més bonic de tota la Costa Brava i un lloc ideal per executar-hi el tram final d’una seducció premeditada. Durant el dia podem gaudir de les vistes sobre un mar blavíssim i les roques de la Cala Banys sota els nostres peus. A la nit, l'indret esdevé íntim i romàntic i, malgrat estar a cinc minuts del centre de Lloret, només hi escoltarem el rumor de l'aigua i de les veus de les parelles enamorades. Les copes són d'altíssima qualitat. Un indret inoblidable i obligatori per descobrir l'altre Lloret.