0 M'encanta
Guarda-ho

Mites i llegendes de Girona

Girona està plena de llegendes i misteris sense aparent explicació. Quants coneixeu?

© Maria Dias
El cul de la lleona

Girona està plena de llegendes que, més noves o més antigues, ja formen part de l'imaginari col·lectiu gironí. Hem fet una selecció de dotze llegendes que, creiem, tot gironí ha de conèixer. Si ens n'hem deixat alguna, no dubteu en dir-ho als comentaris! 

1
El Tarlà

El Tarlà

Comencem per una de les figures més típiques de Girona: El Tarlà. El ninot penjat d'una barra que fa giravoltes, va vestit de joglar i porta esquellerincs a les puntes del barret. La llegenda explica que fa molts i molts anys al carrer Argenteria hi va haver la pesta i, perquè no s’encomanés, el carrer es va posar en quarentena i es va tancar pels dos extrems amb unes tanques de canya. Els veïns estaven tristos i avorrits i un veí anomenat Tarlà, els distreia i divertia fent tombarelles. Per recordar el simpàtic personatge, més endavant es va construir un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les acrobàcies seu antecessor.

2
El cul de la lleona

El cul de la lleona

Una altra llegenda més que típica però que tampoc podia faltar: La del cul de la lleona. Ja ho sabem: Segons la dita si vas a Girona has de fer un petó al cul de la lleona. És una manera fàcil d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat, quedar-s'hi per sempre. Qui no ha fet mai un petó al cul de la lleona? 

3
La Bruixa de la Catedral

La Bruixa de la Catedral

Segons explica la llegenda, hi havia a Girona una dona dedicada a la bruixeria que llençava pedres contra la Catedral. Segons altres versions, les pedres les llançava a la gent que assistia a les processons. En tot cas, tal com explica Carles Vivó a ‘Llegendes i misteris de Girona’ és clar que la seva dèria era apedregar  símbols religiosos. El fet és que un dia, quan era a punt de llançar una pedra, es va convertir en pedra i la van posar a la part més alta de la paret del temple i mirant cap a terra perquè de la seva boca no en sortissin més renecs. Aquesta és, explica la llegenda, la història de l'única gàrgola humana de la Catedral de Girona. 

Advertising
4
Sant Narcís i les Mosques

Sant Narcís i les Mosques

No hi ha gironí que no se sàpiga de memòria la llegenda de Sant Narcís i les mosques. Comencem pel principi: Segons les cròniques medievals, l’any 1285, Girona estava envoltada per les tropes del rei de França, Felip l’Ardit i, tot i que la ciutat va capitular sense lluita,els francesos van robar, omprimir, assaltar esglésies i, finalment, penetrar en l’església de Sant Fèlix amb l’objectiu de profanar el cos de Sant Narcís. I, com sabem, del cos del bisbe van sortir unes mosques gegants i emprenyadores que van provocar una gran mortaldat entre les tropes franceses i els seus cavalls. I d’aquí neix la típica iconografia gironina. 

5
Gerió

Gerió

La fundació llegendària de Girona s'atribueix a en Gerió. Un gegant de tres caps o que tenia tres fills, que enrabiat, perquè Hèrcules li havia robat el ramat de bous, va pujar des de les Columnes d'Hèrcules fins a Girona, on finalment, va bastir el triangle de muralles de Geriona, Gerunda, Girona...

6
El Bou d'Or

El Bou d'Or

Sabeu que el cementiri jueu de Montjuïc abans es rebia el nom de Bou d'Or? Segons la llegenda, els jueus havien enterrat un bou daurat i si algú el tocava acabava a l'infern. Una nit dos nois joves, una mica contents, van trobar un home que els va prometre portar-los fins al bou d'or. Era el dimoni, i quan estaven a punt de tocar el tresor, van pregar a la Mare de Déu que els va fer saltar, transportant-los a diferents llocs de la ciutat. Un d'ells es va agafar a la punxa del campanar de Sant Feliu, i, segons la llegenda, és el responsable d'haver-lo escapçat.

Advertising
7
El fantasma de la jueva

El fantasma de la jueva

Entre les llegendes relacionades amb els jueus gironins, n'hi ha una envoltada per una estranya circumstància. Diuen que al call hi havia una dona jueva, molt culta i respectada, seguidora aferrissada de la llei mosaica, que anomenaven la Tolrana. El 17 de setembre de 1391, però, van trobar el seu cadàver decapitat a la Torre Gironella. No se sap si va ser víctima de cristians o dels mateixos jueus, però segons la llegenda, el seu fantasma vaga pel Barri Vell en forma de veu de dona que canta una trista cançó. 

8
El cap que es mossega la llengua o l'arbre del coneixement

El cap que es mossega la llengua o l'arbre del coneixement

A l'entrada al Saló de Plens de l'Ajuntament, hi ha una porta dovellada de punt rodó amb l'escut de la ciutat i, al mig,  una curiosa escultura que representa un cap que es mossega la llengua amb unes dents prominents. Per aquest detall els gironins sempre l’hem relacionat amb el secret professional dels regidors que no poden xafardejar sobre els tripijocs municipals. Ara bé, de la boca en surt un arbre i és aquí, on, segons Carles Vivó, es presenta la possibilitat d’una altra interpretació: Que sigui l’Arbre del Coneixement, “el signe d’estar en possessió d’altes veritats, d’una saviesa per sobre del normal”. 

9
Els ajusticiats de la Rambla

Els ajusticiats de la Rambla

Us heu fixat mai que sota les voltes de la Rambla hi ha tres capitells ben curiosos? En un s'hi representa una figura amb barret, meitat home meitat cargol, que toca una mena de flauta; en un altre, un home que toca un sac de gemecs, i, en el tercer, un cap amb una venerable barba molt llarga i ales de vampir. Al voltant, però, hi ha unes quantes històries: Carles Vivó sostè que segurament no tractaven de representar res concret sinó que, seguint la moda de l'art gòtic, copiaven les estranyes figures que se solien pintar als marges dels manuscrits medievals. Ara bé, segons explica Jaume Fabre a ‘Guia d’escultures al carrer’, es tractaria del record de tres monjos del monestir de Banyoles executats per haver causat la mort de l’abat Anton de Cartellà. L’altra versió de la història, explicada per Carles Rahola, és que els tres homes eren el mossèn Narcís Dòria, rector d'Arbúcies, Josep Font i Genís Camp, de Sant Esteve, i van ser acusats de formar part de “les partides armades que infecten els camins de Sarrià a Banyoles i cometen assassinats de soldats francesos". 

Advertising
10
Ramon Berenguer, Cap d'estopes

Ramon Berenguer, Cap d'estopes

El comte de Barcelona tenia dos fills bessons: Berenguer Ramon i Ramon Berenguer (Cap d'Estopes). El comte, com sabem, va transmetre els comtats de Barcelona, Vic i Girona, als dos germans amb l'obligació de governar-los de manera conjunta. Un dia que havien anat de cacera Berenguer va assassinar el seu germà i amagà el cos, però el falcó del Cap d'Estopes s'hi va quedar plorant pel seu amo fins que un pagès el va sentir i va portar el cos fins a Girona. Durant el funeral, el falcó va irrompre a la catedral i el cor que acompanyava l'acte de manera involuntària repetia “Caïm matà Abel”. Un falcó esculpit a la porta de Sant Miquel, de camí al Tresor i al claustre recorda aquesta llegenda.

Mostra'n més

Comentaris

0 comments