Què fer a Girona per menys de 5 euros

Són el millor recurs per fer passar la gana. No hi ha gironí que no conegui les patates braves del König i s’hagi preguntat quin és el secret de la seva salsa. A mesura que aquest restaurant d’inspiració alemanya s’ha anat expandint per la ciutat també ho han fet les seves braves, que s’han convertit en el producte estrella dels seus establiments. L’opció tradicional d’aquesta tapa banya les patates en una salsa de pebre vermell, però aquells que fugin del picant tenen la possibilitat de substituir-la per una salsa de formatges. Qualsevol de les dues opcions us deixarà la panxa satisfeta i ganes d’escurar el plat.

Bicicletes i cafè combinen molt millor del que a simple vista pot semblar, i La Fàbrica n’és un clar exemple. Amb bicicletes penjades per les parets, plats de fusta i un aparador farcit de dolços per triar i remenar, aquest local encisarà els amants del bon cafè que celebrin les delícies originals. Croissants de plàtan, iogurts amb llavors de chia i torrades de formatge de cabra i ou ferrat són algunes de les propostes gastronòmiques que ofereix l’establiment per acompanyar un cafè, carregar les piles i sortir del local amb ganes de pedalejar.

Si us tornen bojos els mercats d’artesania, ja teniu plans per al segon dissabte de cada mes. La plaça porxada de l’Assumpció acull una vegada al mes les parades dels artistes de La Volta, un projecte que impulsa l’art km 0 al barri de Sant Narcís. En aquest ‘hub’ artístic hi trobareu serigrafies personalitzades, mobles restaurats, decoració artesanal i molta creativitat ‘made in Girona’. Amb els reptes de recuperar oficis analògics i plantejar l’artesania des d’una nova mirada, La Volta farà caure la bava a tots els fans de les iniciatives locals, artístiques i diferents.

Els amants del cinema clàssic s’apleguen, una vegada al mes, al Truffaut. Aquest cinema en versió original recupera els títols indispensables de la història del setè art el segon dimarts de cada mes, en un cicle que permet rememorar films que van deixar empremta en pantalla gran. El mundo sigue de Fernando Fernán Gómez, Carta a una desconocida de Max Ophüls i La Puerta del cielo de Michael Cimino són algunes de les pel·lícules que passaran per la cartellera del Truffaut. Si no podeu viure sense recordar Audrey Hepburn, Ingmar Bergman i Orson Welles, aquest és el vostre cicle.

Agafeu l’escuradents i punxeu un autèntic vermut d’antany: olives XXL, anxoves i seitons, tapes de truita de patates, d’embotits... Arreplegueu una paperina de xips amb salsa Espinaler, el got amb vermut ‘corrent’ o la canyeta a preus populars i deixeu-vos absorbir per aquest autèntic centre social de barri (vell). I és que al Vermutet gairebé tothom se saluda pel nom (falta poc per dir-se “el noi de can”, “la noia de cal”...) i no és estrany ajuntar les taules de fusta i els tamborets arran de terra per fer la colla encara més gran. Un racó amb caràcter en què prou sovint es munten saraus d’ambient casolà, d’aquells que -d’aquí a uns quants anys-, donaran per autèntiques batalletes de comunitat.

Xivitones, trists i mastegatatxes. No són noms de personatges de fantasia, sinó d’ocells que habiten a l’entorn del Ter. Per conèixer els secrets d’aquestes i altres aus, l’associació El Blauet de Salt organitza periòdicament jornades naturalistes i activitats relacionades amb les aus. Es tracta de trobades adreçades a les famílies que es duen a terme a la zona del Ter i que permeten descobrir els detalls d’aquests animals de la mà d’experts. Després de passar un matí escoltant refilets, les mallerengues i els pit-roigs us resultaran un més de la família.  

Us costarà decidir-vos i triar una cervesa a AvBeure. Aquesta cerveteca impulsada per un grup d’enamorats de la birra té una carta que farà dubtar els més conservadors. L’establiment disposa de cerveses dolces, torrades, seques, picants i salades tant gironines com d’arreu del món que se serveixen acompanyades d’un pintxo adequat per a cadascuna d’elles. En qualsevol dels casos, no podeu sortir de la cerveteca sense provar la Calavera Rossa, una cervesa d’una microcervesaria de Ripoll que us recordarà les belgues.

El parc de Domeny és de les zones verdes més joves de Girona i, possiblement, també de les més desconegudes. Ubicat entre la carretera de Sant Gregori i el carrer de Bolaño, aquest espai ho té tot per passar-hi un matí amb la família sense que l’avorriment faci acte de presència. Dues tirolines, un rocòdrom, una zona de jocs infantils i taules de ping-pong no deixaran que els nens i nenes es quedin sense idees a l’hora de jugar. A més, el parc també té una àrea destinada a la petanca i un espai per a fer skateboard. I, per agafar forces després de gastar energia, podeu fer un pícnic a les taules habilitades per a aquesta funció.  

Ganes de caminar i una ànima exploradora. No es necessita res més per endinsar-se al circuït d’orientació que uneix Salt i Girona a través de les Deveses de Salt. Aquesta recorregut, apte per a totes les edats, segueix la ribera del Ter des del Centre Cívic Santa Eugènia. La ruta, que és una iniciativa del club d’orientació gironí Aligots, passa pel Pla dels Socs i els aiguamolls de Santa Eugènia en deu punts de control. Si no us agrada caminar, també hi ha l’opció de resseguir el recorregut en bicicleta.

Ho sabem tots. És el refugi del talent artístic gironí. Als tres espais que integren el Bòlit hi trobareu exposicions de creació local, però també mostres que provenen d’altres llocs i que fan parada a la ciutat. Si hi passeu des d’ara fins al 24 d’abril, per exemple, podreu visitar l’exposició ‘Fotollibres. Aquí i ara’, que reuneix les publicacions més destacades d’aquest moviment fotogràfic i ensenya algunes imatges que podrien fer el salt de l’àlbum a la paret. I si les exposicions no us convencen, sempre podeu donar una oportunitat als tallers, les xerrades i les activitats que omplen la programació d’aquest centre d’art contemporani.

No cal agafar el cotxe per trobar un entorn verd on somiar amb llegendes de follets i contes de fades. L’illa del Ter es troba a tocar de Girona i ho té tot per encisar grans i petits. Considerada un refugi de fauna salvatge per la Generalitat, en aquesta àrea s’hi poden trobar mamífers com la geneta o la llúdriga, una gran varietat de plantes i prop de 200 espècies d’ocells. Es tracta del destí ideal per als amants de la naturalesa que busquin un lloc proper, bonic i accessible per passejar, fer fotografies de paisatges plàcids i gaudir de l’entorn.

Torneigs de Catan, Carcassonne, Dominion, Time line i, fins i tot, del joc de cartes de Joc de trons. Són algunes de les competicions que enfronten els participants de les activitats de Via Lúdica, una botiga especialitzada en jocs de taula moderns que es troba a Salt. Amb la voluntat de promoure la cultura del joc, aquest establiment organitza torneigs de jocs ben diversos. N’hi ha de rol, d’estratègia, de velocitat i molts altres que us enganxaran a la cadira amb ganes de vèncer els vostres rivals. Participar als torneigs és gratuït i és una oportunitat ideal per conèixer gent nova, ja que la botiga posa en contacte la gent que té ganes de jugar. A més, l’espai disposa d’un equip d’experts que us ensenyarà les regles dels jocs que no conegueu.

“Lo bueno, si breve, dos veces bueno”, escrivia Baltasar Gracián. I, seguint aquesta premissa, el Museu del Cinema projecta un cop al mes les millors propostes en format de curtmetratge. Si sou dels cinèfils que no es perden ni una pel·lícula del Truffaut, no podeu faltar a aquest cicle que us redescobrirà un gènere gens minoritari. Per aquesta mostra hi han passat els millors curtmetratges europeus de l’any, les produccions del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona i els guanyadors de les darreres edicions dels premis Gaudí, entre molts d’altres. A l’abril, el Museu del Cinema projectarà els millors curtmetratges del festival Filmets Badalona.

Amb vint anys d’actuacions a l’esquena i molts castells descarregats, els Marrecs de Salt són la colla castellera més antiga de la província de Girona. La colla, que va coronar els castells de gamma alta de 8 el 2012, ha voltat per arreu d’Europa i ha batejat diverses colles de nova creació. Per contemplar els seus castells, val la pena veure’ls actuar en alguna de les diades més emblemàtiques de les ciutats. Durant la diada del Pilar, que se celebra l’1 de novembre, els Marrecs pugen un pilar de 4 al llarg dels 90 graons que formen l’escalinata de la catedral. Ara bé, també podeu veure’ls actuar per Sant Jaume, a finals de juliol, o en la diada de Sant Narcís, que té lloc a finals d’octubre a la plaça del Vi i també hi participen els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró.

Potser fa anys que no el trepitgeu per no retrobar-vos amb la nostàlgia adolescent, però val la pena tornar al Sunset perquè és un dels espais amb la millor programació de jazz en directe de la ciutat. Les propostes musicals es combinen amb una extensa selecció de còctels, alguns dels quals són de creació pròpia, i una llarga carta de whiskys irlandesos i escocesos. No podeu marxar-ne sense demanar un mojito de maduixa que us farà veure amb ulls diferents aquesta beguda cubana.

Els voltants de Girona estan plens de gorgues i saltants que, sobretot a l’estiu, són perfectes per refrescar-se enmig de la natura. Unes de les gorgues més desconegudes són les de Sarrià de Ter. S’hi pot accedir des de Sarrià de Dalt i, per als excursionistes, poden convertir-se en el destí ideal després d’una llarga i calorosa caminada. Les gorgues estan situades en una zona ombrívola i s’envolten d’arbres de ribera que les amaguen de turistes i xafarders.

No hi ha gironí que, en algun moment o altre, no hagi trepitjat l’Antiga i s’hagi llepat els llavis amb la seva xocolata calenta. Val la pena tornar-hi una tarda nostàlgica i tastar els suïssos o sucar la coca de l’àvia a la tassa, sobretot si és hivern i a fora hi fa fred. Tot i això, a l’estiu també tindreu motius per trepitjar aquesta xocolateria. La seva orxata és de les millors de la ciutat i, si no us agrada aquesta beguda, sempre podeu tastar algun dels seus sucs naturals.