Ruta pels pobles medievals de Girona

Qui no ha anat de petit, amb la família, de visita a Peratallada? És, com diu Adrià Pujol Cruells a la 'Guia sentimental de l'Empordanet' la nostra Carcassona: "una mica massa restaurada però amb molts menys restaurants i botigues de quincalleria cavalleresca". Tot i així, tampoc hi podia faltar. Peratallada és un dels nuclis d’arquitectura medieval més importants de Catalunya,- de fet va ser declarat conjunt històrico-artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional-,. i, com sabem, encara conserva el seu antic aspecte feudal, les muralles, torres i castells. És de fotografia.

No hi podia faltar. Pals és el típic poble que els gironins i empordanesos ensenyem per presumir davant dels nostres amics barcelonins, el poble que podria ser l'escenari d'una pel·lícula medieval o de 'Joc de Trons'. Espectacular! 

És el tòpic sí. Però qui és el valent no cau rendit davant l'encant de Besalú? Qui pot evitar fer fotos sense parar quan fa un cafè en alguna de les seves terrasses o passeja per aquest poble situat a 150 metres d'altitud? Ens encanta perquè sembla tret d'una pel·lícula d'època i no hi podem fer més. Tots ho sabem: és un dels pobles medievals més singulars de la Garrotxa i, de fet, és una de les mostres més importants de la Catalunya medieval.

Palau-sator és el terme municipal que aplega els petits pobles de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Es tracta, a més, d'uns dels millors exemples de disposició urbanística d'un antic nucli medieval. El recinte murallat, al qual s'hi accedeix a través de la Torre de les Hores, està ben definit i encara es poden observar restes de muralles i l'estructura dels carrers. De postal. 

És l'altre gran poble medieval i súper singular de la Garrotxa. Castellfollit de la Roca s’alça sobre una espectacular cinglera basàltica de 50 metres d’alçada i de gairebé un quilòmetre de llargada retallada pel riu Fluvià. I cada cop que hi anem o passem per allà no podem evitar dir i pensar el mateix: "Al·lucinant!". Sembla tret d'una pel·lícula, oi? I, per rematar-ho, el mirador té unes vistes privilegiades.

Tampoc podia faltar aquest poble amb aspecte de pessebre, cases de pedra i balcons de fusta. Ens encanta per tres motius: perquè és tan petit (però en el pot petit hi ha bona confitura) que, tot i ser al·lucinant, passa relativament inadvertit entre els turistes ansiosos de fer fotos a tort i a dret. Perquè la bellesa no és artificial i encanta manté l'aspecte rural d'abans. I sí, perquè sembla tret de 'Joc de Trons'.

Castelló d'Empúries és una vila medieval que encara conserva les joies arquitectòniques de temps passats, com l’església de Santa Maria (segle XIII), més coneguda com la catedral de l’Empordà. El nucli de la ciutat, de fet, es va articular al voltant de l'església i, en origen, estava emmurallat. Carrers estrets, paviments de llambordes i còdols i unes cases bastides de pedra que semblen tretes d'una postal. És al·lucinant. 

Monells enamora: El visitant viatja de cop al segle XIII entre els seus arcs, carrerons i la seva famosa Plaça Sant Jaume I. De vida recollida a l'hivern i d'activitat i canalla jugant al carrer a l'estiu.

Peralada és molt més que el castell del mateix nom. El municipi, clarament medieval i amb una dilatada tradició vinícola, acull els importants cellers 'Castell de Peralada', integrats dins de la denominació d'origen Empordà-Costa Brava. A més, cada any s'hi celebra el Festival Internacional de Peralada amb artistes de primer ordre. Tot plegat sembla tret d'un conte de fades.

Tossa de Mar, ho sabem tots, va enamorar a Ava Gardner. Potser perquè és un poble d’allò més pintoresc, perquè conserva pràcticament tot el perímetre emmurallat construït durant els segles XII i XIV per defensar-se dels pirates, perquè les cales són al·lucinants i, a més, la vila vella està catalogia com a monument historico-artístic nacional.