Ruta per Canet d'Adri

Avui ni dietes ni operació biquini. Passejant per Canet d’Adri cremarem moltes calories i ens mereixem (i necessitem!) començar el dia amb forces. Per això us proposem anar a Cal Sabater, a l’entrada del poble, per menjar un esmorzar de forquilla com cal. Embotits d’Adri, torrades i una bona botifarra amb seques. O una galta de porc ben sucosa i calòrica. Els vostres pares o avis n’estaran orgullosos i vosaltres, acabareu ben tips i satisfets. 

Preparats? Comença l’aventura. Una de les coses que s’han de visitar sí o sí a Canet d’Adri és el volcà de Puig d’Adri, al peu de les muntanyes de Rocacorba. Es tracta d’una petita i fàcil ruta d’uns deu quilòmetres aproximadament. El principal atractiu del volcà és que consta de tres edificis volcànics connectats entre si que es van construir al llarg de les diverses fases eruptives. El volcà, per cert, està directament relacionat amb el vulcanisme de la zona volcànica de la Garrotxa. 

Són les gorgues més conegudes de les comarques gironines i, per tant, una de les més concorregudes. Però passar el dia a Canet i no visitar-les és com anar a dinar al König i no demanar unes braves. Les gorgues de Font de la Torre són d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. I són, amb diferència, un dels millors espais de la província de Girona per refrescar-se enmig de l’estiu i no morir d’una insolació gràcies a l’ombra dels arbres. Fa uns quants anys van remodelar l’estiu i es va construir una passera, una sínia i un circuit per a passejar-hi a banda i banda de la riera de Canet. Per cert, no passeu de llarg de la font i tingueu la cara néta o bruta, renteu-vos-la. Segons la llegenda, l’aigua de la font rejoveneix perquè és on rentaven les nimfes. 

Hem caminat molt i toca dinar. Ca la Montse és un dels tresors de la Vall del Llémena. Un restaurant de cuina tradicional i de mercat que pot fer dubtar el vegà més convençut. A la carta hi trobem des d’una fusta d’embotits del poble,-Canet d’Adri-, fins al carpaccio de vedella i els plats estrella: la carn a la brasa. És difícil triar, però si hi aneu no podeu marxar sense provar el magret d’ànec amb cremós de patata i salsa de mango o, directament, la graellada de carn. Ah! I aneu-hi amb la bateria carregada perquè és el típic restaurant que triomfa a Instagram: la decoració de tot el restaurant està feta a base de productes reciclats.

Heu menjat bé? Heu descansat una estona? Ho necessitareu per pujar finals al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba. Això, sí: paga la pena. Comencem pel pitjor i després la cosa ja millorarà: Es tracta d’un itinerari d’uns 10 o 12 quilòmetres amb una pujada força exigent i pedragosa si es fa a peu ja que des del veïnat de Foleià fins al santuari hi ha força pujada, però si hi aneu amb bicicleta és millor que passeu per la pista forestal de Biert a Banyoles, ja que el de Canet transcorre per un corriol. La recompensa, però, és enorme: el santuari de Rocacorba s’alça damunt d’un penya-segat força curiós (té forma de vaixell) i ofereix una panoràmica que fa caure d’esquenes. No deixeu que us ho expliquin. 

Tant si sou fumadors com si no, si heu fet tot el recorregut segurament tornareu del santuari de Rocacorba amb la llengua fora. Tenim la solució: anar a sopar al Celler de l’Adroher. Un sopar un xic més light que l’esmorzar i el dinar, això sí. El celler és un restaurant familiar de cuina catalana i de mercat totalment km 0: les verdures i la carn són de la Vall del Llémena. La resta, de les comarques gironines. Les especialitats de la casa són l’espatlla de xai al forn, els cargols a la grotesca i el bacallà amb samfaina. La nostra recomanació? Que comenceu amb el pica-pica de la casa. No us en penedireu!