Terrasses per anar abans que arribi la tardor

L’Horta de Can Patxei de Gualta és un refugi pels solitaris, els amants de la naturalesa o els qui necessitin fer un ‘break’ del dia a dia a la ciutat. Ubicat al bell mig de la Plana del Baix Ter i a només 15 minuts del mar, aquest masia reformada ha aconseguit fer de la fórmula quilòmetre 0 la seva filosofia. Els productes del seu hort són els que posteriorment es cuinen i serveixen al restaurant. Les verdures, les carns a la brasa o els plats de temporada són una aposta segura. Disposen també de menú diari a un preu apte per totes les butxaques o d’ofertes especials per grup. Des de la seva terrassa envidriada, pots veure-hi un paisatge completament tenyit de verd on hi destaquen els camps de conreu familiars coronats per la imatge imponent del Montgrí i el seu castell.  

El pati interior és sens dubte el plat fort d’aquest petit restaurant begurenc amb una personalitat més que marcada. És un espai de pedra acompanyat d’arcs, escales, baranes i petits racons decorats amb bon gust i un toc vintage que sempre entra bé. El menjar és lleuger, no hi entén de fronteres i té un estil informal i divertit. La filosofia és picar així que us recomanem agafar uns quants plats per compartir. Tenen una barra on escollir-hi les millors tapes i una àmplia carta de begudes perquè pugueu sentir-vos els reis del món escarxofats al pati.

És pràcticament un bar clandestí. Quan hi arribis pensaràs que t’has equivocat, perquè la porta sembla d’una casa particular. Atreveix-te a entrar però i et sorprendràs amb un local irrepetible situat dins d’una casa indiana i amb un pati ample i enjardinat. Allà sempre hi trobaràs gent perduda entre tard i d’hora conversant amb la seva carismàtica propietària cubana, que ha sabut traslladar un trocet de Cuba entre aquelles quatre parets (originalment decorades, per cert). Els còctels i combinats són absolutament espectaculars, fets amb fruita fresca i el mestratge de qui sap què és un bon daiquiri. Si deixes que la nit avanci, veuràs com tothom s’arrenca a ballar salsa i la vetllada es converteix en tot un espectacle improvisat.

Segons la tradició, en aquesta casa senyorial amagada al barri Vell de Girona hi va viure Sant Narcís, patró de la ciutat, Bisbe, Màrtir i Sant, entre els anys 304 i 307 d.C. Condicionada com a hotel des del 2008, ofereix una zona de terrassa anomenada Pou dels Capricis, on trobareu un racó amb encant per relaxar-vos, fugir del bullici i dels sorolls urbans, tant de dia com de nit. Després d’una passejada pel casc antic, atureu-vos i preneu un cafè, un refresc o tasteu els seus còctels, des dels clàssics gintònics passant per altres combinats genuïns, com “La bruixa de la Catedral” o “La Cocollona”. Tot un món de sabors on les llegendes esdevenen realitat.

A bord del Restaurant del Club Nàutic de l’Estartit, podràs esmorzar, dinar o sopar envoltat de tota classe de vaixells. Espolsa’t les reticències d’entrar sense ser soci, aquest és un lloc obert a tothom i amb un tracte deliciós. Seguis dins o a la terrassa les parets de vidre et permetran gaudir d’unes vistes espectaculars dels amarradors amb les Illes Medes al fons rematant una imatge de postal. Amb una estampa tan marinera el que entra millor si t’entaules és un bon arròs o qualsevol dels plats de peix que es serveixen al restaurant (el producte és fresquíssim!). Per fer baixar el tiberi, acaba la vetllada amb una passejadeta pel port esportiu mentre penses en la “good review” que escriuràs per fer justícia a l’experiència.  

En aquesta terrassa al damunt de l’estany, la immensitat del paisatge us aclapararà de tal manera mentre feu el toc, que voldreu empadronar-vos a Banyoles! Amb taules a tocar de l’aigua, parelles d’ànecs que et vénen a saludar i qui sap si també la Ramona (va, busqueu ‘Carpa Ramona’ a la viquipèdia!), veure caure la tarda o fer una copa de nit és extraordinari. Ah, i no us oblideu ni el banyador ni la tovallola, que durant la temporada de bany podeu fer una capbussada entre glop i glop!

Us imagineu picar quatre tapes o fer un gintònic contemplant la meravellosa cala d'Aiguafreda? Ja podeu deixar de somniar i posar rumb a El Vermut. Un singular 'xiringuito' ideal per fer un bon mos al migdia (sobretot pop a la gallega o salmó marinat) o una copa durant la nit. Podreu relaxar-vos una estona, fer unes fotos impressionants i, de pas, comprovar si com diu el Sunday Times, la d'Aiguafreda és la millor platja del món.

Museu de la Joguina de dia, bar de nit. Si vols gaudir del plaer de fer una copa al costat de les nines que hi ha exposades i sentir-te al mig d’un escenari de pel·lícula, el Cafè del Museu de Sant Feliu de Guíxols és el teu lloc.

Quan l’espai museístic tanca portes s’obre l’entrada del darrere i l’indret es converteix en un bar de nit ple d’encant. Com a bon museu, disposa de diverses sales on asseure’t en bona companyia i d’una magnífica terrassa interior on passar-t’hi mil i una nits tastant la seva inacabable carta de còctels (els tenen amb i sense alcohol).  Indispensable demanar el còctel 'El Museu' que dóna nom al local.  

Poca gent que no sigui de la ciutat coneix la faceta de bar d’El Museu de la Joguina, però el qui hi entra una vegada sempre repeteix.

És posar #Besalú a Instagram o a Pinterest i que t’apareguin milers d’imatges del Pont Vell. Els seus còdols aguanten diàriament les petjades de turistes d’arreu del món que es meravellen per la seva fotogènia i per les històries d’altres èpoques d’aquesta vila comtal, un dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya. Doncs una vegada us hi hagueu fet el ‘selfie’ de rigor, encamineu-vos cap al Call Jueu, a la recerca del 10 del Pont. Només obrir la porta d’aquest local empedrat us envairan mil aromes, com en aquelles parades amb sacs especiats dels socs marroquins. Una petita i encantadora teteria on degustar diferents varietats de tes: des del clàssic te verd amb menta al te amb poma i kiwi, passant pel Sir Stuart (una barreja de te verd amb negre, cardamom, fonoll, gingebre i pètals de rosa). Però si sou de poca teïna, també hi trobareu infusions, cafès i xocolates, amb pastes com ensaïmades, melindros o coca per acompanyar. I si el que busqueu són unes bones vistes, quedeu-vos a la terrassa que dóna a la plaça de la Sinagoga, on trobareu el contrapunt fotogràfic a la típica perspectiva del pont de Besalú.

Menjar la millor pizza de la Costa Brava i contemplar la immensitat de la badia de Sant Feliu de Guíxols. Amb aquesta equació guanyadora, la Locanda di Nonna Flo no té rival. Hi vagis per dinar o per sopar, sigui hivern o estiu, ja cal que matinis o que reservis taula perquè la seva terrassa interior, on s’hi concentren la majoria de taules, està d’allò més disputada. El producte que serveixen és 100% italià i tant les pizzes com les pastes són un pecat. No t’atreveixis a sortir del local sense menjar un cannoli per postres o tastar el limoncello (si tens sort, et convidaran al xarrup). Qui dirigeix “el show” és el carismàtic Francesco. Deixa’t assessorar i gaudeix d’un sopar en un ambient íntim i el retrat gairebé a l’oli de la platja i el port de Sant Feliu.