Heu passat mai llargues temporades fora de casa, lluny de Girona? Nosaltres sí. Tots aquells anys estudiant fora ens van servir per moltes coses, com per exemple, elaborar una llista dels productes que més trobàvem a faltar. Coincidim? Digueu-nos-ho als comentaris!
No ens intenteu convèncer. Les anxoves del Cantàbric són bones, molt bones, però les anxoves de l’Escala són millors. Els experts diuen que és gràcies al salaó,-que ens van ensenyar els grecs!-, i s'ha transmès de pares a fills. El fet és que les bones anxoves de l'Escala es desfan a la boca i són una petita meravella.
El millor de la Setmana Santa és, sense cap mena de dubte, els brunyols. Aquests dolços de forma arrodonida, fregits i endolcits amb sucre d'origen àrab i típics de l'Empordà. Perquè no: els bunyols (atenció a la 'r' de menys) de Barcelona no són iguals: la massa és diferent! I els nostres, és clar, són molt més bons. Oi?
Grosses, de color vermellós i una frescor i un sabor incomparable. Així són les gambes de Palamós i estan per llepar-se’n els dits. Sabem que comparteixen corrent marítima amb les Gambes de Sóller, però aquestes ens agraden més. Molt més! A la planxa volta i volta i a plorar d'emoció.
Ho confessem. Una de les raons per anar a Cadaqués és parar a La Malloquina i comprar uns quants taps. Per encàrrec, això sí. Pels quatre gats que no sàpiguen què són: uns pastissets de pa de pessic que es fan a Cadaqués des del segle XVIII. Es poden sucar amb almívar o rom. I no tenim paraules per descriure'ls. Espectaculars!
Aquest dolç de pasta i crema va néixer a principis dels anys vint del segle XX d'una adaptació local d'un pastís francès anomenat 'chou à la créme'. Sí, també es fa fora de Girona, però com diu Fonalleras només els xuixos gironins són autèntics i memorables. La resta sovint són pastes ensucadres.
Ni Lindt ni Godiva: nosaltres som fans de la de Can Xapa. Un dels secrets més ben guardats de la tradició gastronòmica gironina. La fabriquen en teules d'un quilo i mig que s'esmicolen en trossets de cacau al 85% i fruits secs garapinyats. Crea addició, i de la bona!
Sigui de cabra o de vaca, el recuit de Fonteta és una autèntica joia gastronòmica per la seva textura tendre i compacte, la cremositat i el suau aroma. És ideal per menjar-se'l a cullerades amb una mica de mel o sucre al damunt, però si voleu seguir les instruccions de Ferran Adrià, ell recomana menjar-lo batut amb anxoves.
A la brasa, fregida o esparracada. La botifarra de perol ens encanta. Actualment s'elabora amb carn del cap i de l'espatlla, cansalada, papada, freixures, sal, pebre negre i sang, tot cuit. El resultat? Aquest embotit melós que es desfà a la boca. Abans, per cert, es feia amb les carns que anaven a la caldera com el ronyó, el cor o el cap de porc.
Discover Time Out original video
