0 M'encanta
Guarda-ho

Els millors xiringuitos de la Costa Brava

Menjar amb els peus a la sorra de la platja és temptar a la sort i a emportar-vos una clavada èpica: si seguiu aquesta llista, el bon menjar davant del mar està assegurat

Ja siguin de xiringuito o de bar 'brick and morter', no hi ha cosa més imprescindible durant un dia de platja que uns calamars a la romana o uns musclos a la marinera. El problema és que a les nostres costes abunden indrets dirigits per desaprensius on us hi deixareu l’extra de juny en unes quantes tires de goma arrebossades i unes cloïsses que criden diarrea des del plat estant. Ens hem pres de manera personal el fet que això no ens passi mai més, i hem començat una llista on no hi estan tots els que són, però sí destaquem alguns dels millors indrets per fer unes tapes durant un dia de platja o, fins i tot, en un assolellat migdia d’hivern.

Xiringuito Canyelles

L’última gran cala de Lloret abans d’arribar a Tossa és també una de les platges més chics del municipi, i el xiringuito que hi trobem a l’estiu no podia sinó estar a l’alçada. Un petit port nàutic ple d’embarcacions d’oci i gaudi marca la pauta i les grans cases dels voltants de la platja, comprades en gran part per turistes russos, han fet elevar encara més el catxet d’aquesta petita Saint Tropez. Al port hi trobarem un xic d’oferta gastronòmica disponible durant gairebé tot l’any, però és a partir de Sant Joan que hi trobarem el xiringuito, on hi excel·leixen les amanides fresques i els batuts i sucs de fruites naturals. Com no podia ser d’altra manera en un lloc tan ple de gent guapa, també hi fan uns excel·lents cafès frappés. 

Llegir-ne més

El Corsari

El bar per excel·lència dels ganxons a l’hora de fer l’aperitiu està excavat en una roca i és, de fet, una cova. No patiu però si teniu claustrofòbia, doncs la terrassa és àmplia i acollidora, arrecerada amb plàstics i estufes a l’hivern –al novembre tanquen, això sí- i protegida del sol a l’estiu. La clientela, una alegre barreja de locals i forans amb un clar predomini dels primers, és atesa per cambrers de professionalitat contrastada i humor a prova de preguntes com ara si les braves piquen. Per cert, les braves del Corsari és quelcom que tot ganxó enyora en cas d’emigrar. Jo de vosaltres no me les perdria, com tampoc els entrepans americans i, com no, els calamars a la romana. Per contra, el cafè és millorable. Però els hi perdonem. 

Llegir-ne més

Hostal Sa Tuna

Sí, està molt bé menjar unes tapes per pocs diners, però algun cop a la vida també ens haurem de donar un luxe. I, per què no, aquest luxe podria tenir la forma d’un dinar o un sopar a l’Hostal Sa Tuna. Aquest petit hotel de només cinc habitacions acull un restaurant que obre cap a mitjans d’abril i que és un absolut escàndol en el bon sentit de la paraula. A l’encant de menjar gairebé amb els peus dins l’aigua i a l’abric d’una cala tan perfectament bonica que podria ser de cartró pedra, s’hi sumen uns plats d’alta cuina on s’hi mescla, en quantitats perfectament mesurades i equilibrades, la tradició de la cuina dels pescadors, tan arrelada a aquestes cales, i l’avantguarda en tècnica gastronòmica. És caret, no ens n’amagarem, però també únic; i a la carta hi assenyalen els plats aptes per celíacs o vegetarians i disposen de pa sense gluten.

Llegir-ne més

El Toc al Mar

En té tot l’aspecte i de fet ho es: vet aquí un autèntic xiringuito de platja, amb els seus plàstics i les seves cadires metàl·liques i allotjat a una antiga barraca de pescadors. És a la platja d’Aiguablava, molt maca però també tremendament freqüentada a l’estiu, i no pas només per la qualitat de les seves aigües sinó que ens hi juguem el que vulgueu que molts hi arriben seguint l’aroma de la fusta d’alzina que crema al forn de la barraca, i que serveix per coure a la brasa els peixos del dia de les barques de Begur o arrossos de recepta antiga i sense concessions. No és barat, i cal anar amb compte a l’hora de demanar el peix perquè el preu és segons el pes de la peça; no dubteu en fer-la pesar i després decidir-vos. El que ens roba el cor és que tenen el meravellós detall de dur-te l’arròs fins al petit port esportiu d’Aiguablava perquè puguis gaudir-lo sense baixar de la barca.

Llegir-ne més

Xiringuito de Cala Jóncols

Si hi hagués un rànquing mundial de xiringuitos, aquest estaria en els llocs d’honor. I és que, potser, i sense ànim d’ofendre cap sensibilitat, estem davant l’hotel de platja perfecte. Una casa modesta que a penes destaca enmig el paisatge lunar del Cap de Creus, envoltada de pins i oliveres, allunyada del món i sense cobertura de mòbil: fins i tot hi ha pocs televisors, qui en necessita? Per completar el quadre hi tenim tres generacions d’una mateixa família que se’n fan càrrec i es presten –havent-hi una àvia, no podria ser de cap altra manera- a fer-te un altre plat si no t’agrada el menú del dia. Però el nostre tema és el xiringuito: funciona des del 1981, entre els mesos de juny i setembre aproximadament, i és chic sense passar-se, té 'groove' sense ser un antre de modernillos i manté un punt de lloc de pícnic en família que li acaba de donar el toc. Els divendres i dissabtes d’estiu hi ha dj’s i música en viu. Cal conduir per un camí de cabres per arribar-hi i, sobretot, no feu servir GPS perquè us perdreu; però paga la pena. Molt.

Llegir-ne més

Restaurant del Cap de Creus

No el podem pas deixar de recomanar perquè a la fi del món, sobretot si queda a menys de dues hores de cotxe de casa, s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida; però us explicarem quatre precaucions perquè l’experiència sigui el més exitosa possible. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Ens arriben, però, algunes veus de que el local, de clara vocació bohèmia, necessita un xic de reformes i que en temporada alta les esperes per ser servit són llargues. Cap problema perquè només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments