La millor cuina marinera de la Costa Brava

Des de la privilegiada vista de l’antic Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, Sa Marinada pren el bo i millor del mar i ho transforma a la cuina. Els peixos varien segons la temporada perquè busquen l’època més òptima de cada espècie per oferir el millor producte als comensals. Peix salvatge i marisc del Mediterrani, com el llobarro a la sal, la caldereta de mariscos i escamarlans o el suquet de pescadors. A un restaurant a la vora del mar no hi podien faltar els arrossos. Llanceu-vos de cap al de nècora gallega o al caldós de llobregant. Un altre plat amb èxit és la tripa de bacallà amb petits escamarlans de Palamós. Si sou dels privilegiats que teniu barca, tenen servei de càtering per als vaixells. I si no, també us ho poden portar a casa.

Si t’agrada el marisc tan fresc que salti del plat, l’Escal’ A Huitres no et deixarà indiferent. Es tracta d’un restaurant bretó que rendeix culte a les ostres, els cargols de mar o els escamarlans en tots els seus plats. A més a més, preparen el marisc a l’estil francès, és a dir amb maionesa, pa i mantega i una bona copa de vi blanc que et reompliran sempre que ho demanis. Els preus són més que econòmics ja que amb 50 euros podreu devorar una mariscada per dos. I si preferiu menú, tots els plats incorporen marisc igualment fresc i a un preu gens disparat. Si la proposta gastronòmica ja és atractiva, espereu-vos a veure el paisatge! El restaurant està situat just davant del mar i disposa d’una fantàstica terrassa per arrodonir l’experiència mediterrània.

Arròs i peix ha aterrat també a Platja d’Aro per oferir l’experiència del peix i el marisc fresquíssim al plat. Si us torna bojos tot allò que surt del mar, benvinguts en aquest magnífic espectacle que comença a l’entrada del local, on hi ha instal·lat un ampli mostrador a l’estil peixateria amb tots els productes que us poden cuinar. Copa de cava en mà, podreu decidir què voleu, en quina quantitat i de quina manera preferiu que us ho cuinin perquè sigui el plat perfecte per vosaltres. Musclos, gambes, cloïsses, navalles, tonyina... el límit és la imaginació! Com el propi nom del restaurant indica, el peix dels entrants l’haureu de complementar amb un bon arròs (o fideuada) negre, en paella, a la cassola, a l’estil mariner... o de les mil i una maneres que l’ofereixen.  Us heu de fixar bé amb el que demaneu perquè ja se sap que peix i marisc no són productes precisament barats, però si feu una bona tria i no us deixeu endur per l’emoció de les mil opcions que podeu escollir a l’entrada, gaudireu d’un àpat per la posteritat a un preu raonable.

Tot i que el Casamar té moltes dècades d’història com a bucòlic hotel-restaurant de la Costa Brava, sospès a la badia de Llafranc, no és fins el 2000 que comença a agafar embranzida gastronòmica fins al punt d’assolir, el 2011, la primera estrella Michelin. La culpa és en bona part d’en Quim Casellas, nét del fundador i xef. Sense haver despertat mai cap interès especial per la cuina tot i ajudar en el negoci familiar des de jove, en un moment donat, i mentre el Casamar estava tancat els hiverns, va començar a aprofitar al màxim aquest períodes per fer estades intensives amb grans mestres de la cuina com Jean Luc Figueres, Joan Bosch, Carles Gaig, Joan Roca o Fermí Puig, i impregnar-se de saviesa. Així, i sense masses pretensions, va començar a construir una nova cuina empordanesa que no es pot assenyalar d’avantguarda sinó d’actualització, amb l’slow food com a filosofia diària.  La carta canvia tres cops a l’any per adaptar-la als productes de temporada i, en la seva majoria, provenen de no més enllà d’uns 5 km a la rodona. Així, si és temps de carxofes, pot haver-hi un saltejat de carxofes confitades amb pedrers d’ànec i ous de guatlla poché. I si teniu la sort que estigui a la carta, no es pot deixar escapar el subtil i revival caneló tebi de porro amb escamarlans i formatge parmesà. Menció especial mereix la carta de vins, amb gairebé 400 referències on predomina la DO Empordà.

Segons la mitologia grega, Galena era una de les cinquanta filles Nereides del mar que ajudaven els mariners a no embarrancar les seves naus. Aquest és també el nom que els propietaris d’aquest restaurant de Begur, ubicat en una masia del segle XVII que a la vegada funciona com a hotel, van escollir com a síntesi del confort i la pau que transmet l’emplaçament, construït a prop de la costa però a 220 metres sobre el nivell del mar, en contraposició al fort vent de tramuntana que sovint hi bufa. La mateixa tradició que respiren les parets de pedra del menjador també es pot copsar en l’oferta gastronòmica del restaurant. D’una banda, la carta presumeix d’una àmplia selecció de carns i peixos a la brasa cuits amb carbó vegetal i, de l’altra, de clàssics plats mariners com el suquet de rap o el calder d’arròs amb llamàntol. També hi ha menú diari. A l’estiu, i a l’hivern quan fa bon temps, el menjador s’amplia amb una gran terrassa exterior amb privilegiades vistes de Les Gavarres.

Està situat sobre un penya-segat i envoltat de cales: a Sant Sebastià de la Guarda. Per accedir a la terrassa no cal que us allotgeu a l’hotel, però pertany al restaurant de manera que mentre mengeu un arròs caldós o un bon plat de marisc de la llotja de Palamós, podeu contemplar les espectaculars vistes. I, de pas, les platges de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell. Impresionant, eh? Doncs en directe encara més. 

És una de les marisqueries més famoses de la contrada. La història de la marisqueria Xaco comença l’any 1988, quan en Xaco va obrir una peixateria que, poc després, va esdevenir un restaurant. El local s’ha redissenyat i el negoci s’ha remodelat en diverses ocasions, però hi ha una cosa que no ha canviat: la cuina. L’essència del Xaco continua essent el producte. De qualitat i km 0. Al mateix menjador, de fet, hi ha una parada de peix i marisc que es renova dos cops al dia, i són els mateixos clients els que decideixen quina peça volen menjar. Tenen, principalment, peix de palangre, d’arrastre, de roca, de platja i algun de fons sorrenc, com el rapet. La seva especialitat, més enllà del marisc, és el peix a la planxa i plats mariners com l’arròs caldós, el suquet i, sobretot, la sarsuela. Això sí, no podeu marxar sense provar l’Espardenya. Tot, per cert, acompanyat d’un bon vi del celler. 

Fa una trentena d’anys que a Can Pini serveixen una àmplia varietat de plats tradicionals mariners des de davant mateix de la torre de les hores de Tossa. Els calamarsets saltats amb all i julivert són un must, però també tota la corrua d’arrossos: a la cassola amb cabra de mar i escamarlans, o amb llobregant de Tossa, la paella del “senyoret” de peix i marisc net. No feu un lleig a la fideuada amb gambes i calamar. Tenen un menú diari de cuina molt mediterrània cada dia de la setmana. El peix, evidentment, hi té molt de protagonisme i, fins i tot, teniu la possibilitat de menjar una senyora paella si hi afegiu uns euros més de suplement.

És dels pocs restaurants de Palamós que continua, des del 1936, ininterrompudament viu com a clàssica taverna de pescadors del centre de la vila des que la Maria, difunta besàvia de la generació actual, va engegar el negoci. La cuina és també de la seva herència: 100% marinera i senzilla. Tot el peix surt de la llotja local i el millor és que us deixeu aconsellar en funció del producte fresc del dia que tinguin a mà. Evidentment, el plat estrella és la gamba de Palamós a la planxa, però també val la pena el suquet de peix, l’arròs a la cassola o la canana amb ceba.  A part de la carta, de racions i plats, una bona excusa és anar-hi quan hi ha disponible algun dels menús gastronòmics que promociona l’associació de restaurants de la Badia de Palamós, El Plat Blau

Can Rafa és el fill de dos clàssics de Cadaqués, el restaurant Casa Anita i el bar Meliton. No us costarà gaire trobar-lo ja que és l’únic restaurant de peix situat al passeig marítim del poble. A tocar de la platja, practiquen el mateix km0 mariner a la cuina, a base del que es pesca a la zona del Cap de Creus. Sense menú disponible i només tirant de la carta, si no teniu clar què escollir, us llepareu els dits amb els arrossos (sobretot el de cabra i el de gamba), el plat de tallarines del Golf de Roses, o les anxoves salades per ells mateixos durant vuit mesos i amb oli de collita pròpia. No es pot deixar passar per alt que els mateixos propietaris són també els artífexs del celler Martín Faixó, així que no us sorprengueu si a la carta de vins hi trobeu gairebé totes les seves referències vinícoles.