Passatges és el nom del memorial que l’escultor Dani Karavan va plantar a Portbou com a homenatge a Walter Benjamin. Segons el xef, Sergi Gubert, el monument també pot servir per reflectir la cuina del restaurant: s’hi baixes les escales veuràs el mar i si les puges, el cel. Traslladat a l’espai allargat del local, des del menjador es veu el mar per recordar l’essència de la cuina marinera però, al fons, a la cuina, hi ha un laboratori on regna la imaginació i la voluntat de crear coses noves. Es tracta, doncs, d’una cuina de risc, també a nivell empresarial si es té en compte que Portbou queda apartat i el turista de pas normalment és francès i busca menjar la tradicional paella, sense artificis. El Passatges també serveix paelles, fideuà i arrossos, però no vol renunciar al seu laboratori d’autor.
La carta és petita perquè, principalment, es treballa amb un menú de temporada que canvia segons l’estació de l’any. El menú diari canvia cada setmana i és molt assequible. A en Sergi li agrada treballar amb productes de km0 però, alhora, fer petits homenatges als diferents tipus de cuina internacional. De fet, el leitmotiv és buscar una combinació d’ingredients i sabors amb els que, si bé a priori sembla que no encaixin, es pugui aconseguir un bon maridatge i un petit efecte sorpresa en cada plat. Així, el melós de vedella es cou a baixa temperatura, amb herbes de la zona, salsa lleugera de curry i una espuma de cacauet, aproximant-se als sabors africans. El bacallà es fa gratinat amb sobrassada de Maó i crema de mongeta blanca, una combinació gens habitual.
