Plats típics de Girona

Aquest embotit empordanès neix de la mala passada que volia jugar-li a l'Arquebisbe de Girona la seva criada enfurismada i gelosa per les atencions que el clergue tenia amb la francesa Madam Matier. La dona va substituir la sal pel sucre i sense voler-ho l'invent va ser un èxit que encara dura. El resultat de la pensada és un embotit que es menja rostit amb poma canyella i llimona. Una delícia per llepar-s'hi els dits!

Aquest dolç no apta per vegans de pasta i crema va néixer a principis dels anys vint del segle XX d'una adaptació local d'un pastís francès anomenat 'chou à la créme'. Actualment és una pasta ensucrada que també es fa fora de Girona, però com diu Fonalleras només els xuixos gironins són autèntics i memorables. Molt a favor.

Aquest curiós arròs va ser introduït pels àrabs des de València i es creu que en el segle XVII l'arròs de l'Empordà contribuïa a l'abastament de tota Catalunya. Les varietats més conegudes que es conreen a Pals són el bahia i el bomba com a més tradicionals, i el carneroli i el nembo com a més actuals. Es pot fer servir per a tota mena de plats, especialment per cuinar l'arròs a la cassola, plat típic empordanès, ja que l'arròs no es passa i queda grenyal. 

També conegut com a banyolí, és una varietat de fesol típica del Baix Empordà i de l'Estany i conreada des de molt antic. El distingirem pel seu color marronós i l'absència de l'ull negre. Darrerament i gràcies a l'esforç per promocionar els productes de la zona per part d'alguns restauradors se n'ha dinamitzat el seu cultiu. Ens els podem menjar amb bacallà escaixat o escalivada 

Anomenem ratafia al licor que s'obté per maceració de diferents ingredients de la zona (fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies) en aiguardent. No és 100% gironina, ja que és originària del Pirineu Català, però fa més de 30 anys que el segon cap de setmana de novembre Santa Coloma de Farners celebra la Festa de la Ratafia, i, per tant, no hi podia faltar. Voleu tastar i aprendre d'on ve i com es fa aquest beuratge màgic? No hi falteu!

Per estrany que sembli la combinació de pollastre, marisc i xocolata dóna un resultat exquisit des de temps immemorials. Explica un mariner de Tossa, segons les cròniques de 'La Cuina Gironina' de Jaume Fàbrega, que antigament el plat es feia amb llagosta per reaprofitar tot el marisc sobrant. Temps d'opulència llagostera. Avui en dia combinat amb escamarlans, gambes o conill en lloc de pollastre, el podeu menjar a tota la comarca i si ens posem molt exquisits doncs amb llagosta o llamàntol. Tampoc contradirem els mariners.

Girona no era un lloc de vedella i menys per a les classes populars molt més habituades al porc o el pollastre, però aquest plat es va popularitzar com un plat de festa major i celebracions, una recepta per les grans ocasions. La combinació de la melositat d'una vedella ben guisada amb el perfum de muntanya i molsa dels bolets i una salsa feta a foc lent és senzillament superba. Un plat per sucar-hi pa, ara si, apte per tots. 

Les gambes han estat un producte tradicionalment pescat a les costes de Palamós i les viles litorals com ara Blanes, Arenys, Roses o la costa de Tarragona. Gustoses, vermelles i grosses comparteixen corrent marítima amb les Gambes de Sóller a Mallorca, les seves cosines germanes. Res a dir ni afegir, a la planxa volta i volta i a plorar d'emoció

Atenció: no confondre amb el seitó. L'anxova és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb el sistema. Les podem trobar dessalades i llestes per les nostres amanides, pastes o pa amb tomàquets. Soles o amb oli d'oliva són un "caprici des dieux"