Upiaywasi no és un vocable klingon. És una paraula quítxua que vol dir 'la casa del mam'. Vaja, que no us ho posen gaire fàcil. Perquè aquest bar és un rara avis, un cau amb un look dispers que fusiona arrels llatines, reciclatge bohemi, aromes de barri i esperit alternatiu. Tot en el mateix pack i sense que la mescla resulti indigesta. Farcit de tauletes amb espelmes, cadires bastardes, sofàs polsegosos i butaques rococó, l'Upiaywasi és una cova en penombra amb apunts colonials –colors terrosos ben trobats–, cortines victorianes de vellut, llums de gas, llums de peu de la iaia i estranys quadres que farien tremolar Toni Rovira. Però el bar disposa d'un avantatge que li atorga molts punts: la magnífica terrassa, un asteroide zen que flota al buit del passeig de vianants de l'Allada Vermell i convida, sense embuts, a mandrejar tota la tarda com truges silvestres.
Ocasionalment, algun ionqui us demanarà tabac, potser haureu de veure passar algun grup de dominicans amb mòbils que escupen música infernal, però és un preu raonable a canvi d'una estona de contemplació i soledat als bastidors del carrer de la Princesa.
