[title]
Els que vam néixer a Barcelona abans de, diguem, el 1995 recordem aquell mític individu que cantava òpera a la línia verda de Passeig de Gràcia. Es deia Ramon Julibert, i era més conegut que la Monyos. Figura llarga, com un Quixot sense cavall, galtes xuclades, ulls de falcó a punt d'atacar. Practicava el do de pit de punta a punta de l'andana, assajava per a una estrena que no havia d'arribar. S'aclaria el coll amb Fanta de taronja i després es menjava un petit-suisse rostant amb el dit, perquè deia que era molt més sa i natural que utilitzar una cullereta.
No tenia un ral. Esmorzava al centre d'acollida Assís, amunt de la via Augusta, en una taula arraconada, on se'l va veure practicant el 'Nessun dorma' de Puccini en un to tan agut que semblava el miol d'un gat ofegant-se en una gibrella d'aigua freda. En temps immemorials anava a assajar en un racó de la Ciutadella, fins que un dia es va trobar un cadàver –"un fiambre!", que deia ell– estès a la gespa i va dir prou. Va ser aleshores que es va convertir en una ànima del subsòl urbà. I li va anar prou bé: en una ocasió li van arribar veus que una revista anglesa de viatges el recomanava com a visita obligatòria dins del circuit de la ruta modernista de Barcelona: baixar les escales del metro i escoltar-lo cantar una ària.
Ramon Julibert va morir al desembre del 2013, als 83 anys, durant el pont de la Concepció. Pèrdua majúscula. Per sort, ja s'havia guanyat el do de la immortalitat. Joan Vall Karsunke, propietari del CinemaScope de Gràcia i d'una de les parades del mercat de diumenge de Sant Antoni, l'havia estat seguint amb la seva càmera. A mitjans d'octubre de l'any passat va estrenar la seva pel·lícula 'L'home del metro' a la sala Laya de la Filmoteca. Només hi va haver un passi, i va fer 'sold out'. Ho dic rondinant, perquè vaig ser dels injuriats que es van quedar a les portes, cagant-se en Llucifer. La seva història és també una mica meva. I de tots.
Tots aquests apunts biogràfics i sentimentals, per dir-vos que el divendres 29 de maig 'L'home del metro' s'estrena als cines Maldà. Està cridada a ser un gran 'hit' de la col·lecció de documentals de la història oculta de la ciutat. Com 'Mónica del Raval' de Francesc Betriu. O com el film que Fran Ruvira va dedicar al cineasta Joaquim Jordà, que en la fase final de la seva vida es feia visitar per xamans i remeiers esotèrics en el seu piset del carrer de la Cera. Jo l'acabo de veure –per fi!. En Pere Vall, germà del director i col·laborador habitual de la revista, me n'ha passat una còpia. I he corroborat, amb gran plaer, que el millor que tenim a Barcelona és la nostra fauna animal.
