[title]
El setembre és el més de la 'rentrée' literària, quan es posa a la venda la literatura en majúscules, a diferència de Nadal o Sant Jordi, on es posa èmfasi en les altres 'qualitats' dels llibres. I aquest setembre ve carregat de molts bons llibres d'autors cèlebres i alguna promesa de la qual en sentirem a parlar. Aquí només parlem dels llibres immediats, els que trobareu a les llibreries el setembre i l'octubre.
1. Emma Cline: Les noies. Anagrama
Richard Ford, Lena Dunham i companyia han encimbellat el debut d'aquesta nord-americana de 27 anys. Una jove autora que ha fet la 'mili' al 'New Yorker', que ha passat per Columbia i que a les primeres de torn ha donat la campanada –drets venuts a 35 països i pel·lícula en preparació– gràcies a la història d'unes noies que s'assembla molt a les joves que formanven part de la guàrdia pretoriana del 'serial killer' Charles Manson. Cline situa l'acció el 1969 a Califòrnia i fa que la protagonista del llibre quedi fascinada per unes noies 'hippies' que veu al costat de casa.
2. Mathias Énard: La brúixola. Empúries/Random House
Aquí tenim l'esperada novel·la d'aquest barceloní de França que va guanyar el premi Goncourt el novembre del 2015. I autor, segons els crítics i periodistes de Time Out Barcelona, d'una de les millors novel·les ambientades a la nostra ciutat del segle XXI: 'Carrer Robador'. A 'La brúixola', l'escriptor ens parla de Franz Ritter, cèlebre musicòleg vienès que pateix una malaltia degenerativa. En un llarg flash-back, recorda l’amor de la seva vida (Sarah) i els països per on va viatjar, i tots els personatges que van trobar durant la recerca de l’Orient.
3. Vicenç Pagès-Jordà: El món d'Horaci. Empúries
L'escriptor de Figueres (a la foto) ha reescrit el text d'una de les grans novel·les catalanes de les últimes dècades, publicat originalment fa vint anys. Un experiment literari que van posar Pagès-Jordà al capdamunt d'una generació d'autors que havia après a experimentar amb David Foster Wallace i que havia tret el cap. Els protagonistes són Horaci i dos nois més, estudiants de Gràcia, que donen vida a una novel·la que barreja la ficció i l'assaig i que ens porta a l'assassinat de Kennedy, als càtars, als Jocs Olímpics... a través d'un mètode etiquetat com a paranoico-crític.
4. Teju Cole: Cada día es del ladrón. Acantilado
Una altra promesa de la literatura nord-americana, que ens va deixar bocabadats amb 'Ciutat oberta'. L'editorial recupera –només en castellà; una llàstima– un llibre breu anterior en el qual es posava en pell d'un metge que, després de viure quinze anys a Nova York, torna a la seva Nigèria natal.
5. Sebastià Portell: El dia que va morir David Bowie. LaBreu
A Sebastià Portell li podem dir 'al·lot' perquè és un al·lot. Té 24 anyets i ja s'ha fet un nom en el 'milieu' literari i teatral. I ara publica una novel·la que, segons Martí Sales, "reprendrà la tradició marica catalana de Terenci Moix, Lluís Maria Todó i Biel Mesquida". Poca broma amb tots aquests noms! La història? Un jove travessa Barcelona amb el frenesí d’un llibertí compulsiu. Si en volen més, a les llibreries hi falta gent!
6. Ricardo Piglia: Los diarios de Emilio Renzi. Los años felices. Anagrama
Si hi ha un llibre que esperem amb ànsia des de fa mesos és el segon volum de les memòries de l'argentí Ricard Piglia. El primer, que se centra bàsicament en els anys 60, quan estudiava a La Plata, no dubtaríem a qualificar-lo com a obra mestra. Fins i tot ens atreviríem a dir que és el millor llibre de Piglia. Ell, que ha escrit 'Respiración artificial' o 'Plata quemada'. 'Los años felices' va de 1968 a 1975 i ens mostra com comença avançar en el tortuós món de la literatura, alhora que torna Perón, es torna a enamorar, coneix Jorge Luis Borges o Manuel Puig.
7. Gemma Ruiz: Argelagues. Proa
La periodista cultural s'estrena com a novel·lista a través de la vida de tres dones (Remei, Rosa i Nina), a partir de les quals reconstrueix el segle XX des del Vallès, l'urbà i el rural. Un debut tardà, el de Ruiz, però que fa temps que s'espera amb ganes. Apunta a best-seller? Vostès diran.
8. Svetlana Aleksiévitx. Els darrers testimonis. Raig Verd
Què més podem demanar després de 'Temps de segona mà', 'Els nois de zinc' i 'La pregària de Txernòbil'? Doncs, tenim Aleksiévitx per estona. La premi Nobel de literatura en vigor ens ofereix una història de la Segona Guerra Mundial a través dels milions de víctimes infantils que va causar el conflicte. La periodista russa parla amb homes i dones grans que durant el conflicte (1939-45) tenien entre 2 i 12 anys.
9. Benny Barbash. Mi primer Sony. Blackie Books
L'editorial Blackie Books continua amb aquesta beneïda dèria de descobrir-nos joies de la literatura pop. I aquí tenim aquesta novel·la d'un escriptor i dramaturg israelià, fundador del moviment pacifista Peace Now, que ens explica la vida de Yotam, un nen de 10 anys que es dedica a enregistrar tot el que té al seu voltant. El seu món està a punt d'ensorrar-se i ell va a tot arreu amb la seva gravadora Sony. A veure què ens deixarà escoltar?
10. Delphine de Vigan. Basat en una història real. Edicions 62/Anagrama
Corria la 'rentrée' del 2013 quan vam descobrir 'Res no s'oposa a la nit', una de les novel·les familiars, de formació, més impactants que he llegit en ma vida. I després vam saber que tot el que hi sortia era, ras i curt, la història de la mateixa autora. Autoficció? Memòries? Ara hi torna amb un altre llibre que ha recollit molts premis a França i que ens parla d'una dona (la narradora) que deixa d'escriure perquè la seva família diu que els va fer molt mal amb la seva última obra. Els sona?
