Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Jo també em colaré al Metro

Escrit per
Òscar Broc
Publicitat

A partir d’ara jo també em colaré al Metro. Cada cop que compro un abonament mensual, tinc la sensació d’agafar 52 euros i regalar-los al primer paio que passa i vol eixugar-se el cul amb ells. És una sensació que aquest any s’ha accentuat fins a resultar insuportable. I tot per culpa d’una imatge que es repeteix cada dia: gent que salta la tanca i es cola amb impunitat i un somriure als llavis; paios que s’enganxen al teu darrere quan passes per les portes automàtiques i aprofiten per colar-se amb els diners que TU has pagat pel TEU bitllet. Ciutat sense llei.

No és agradable constatar que t’estàs deixant mig sou en impostos i un dineral en targetes, perquè els més llestos de la classe es riguin a la teva cara, sense que revisors i responsables de seguretat puguin reaccionar. És irritant. Ho diré sense embuts: els que paguem religiosament els nostres bitllets ja n’estem farts. Compte, que acabarem engegant-ho tot a la merda.

El problema no és que la gent es coli, sempre n’hi ha hagut d’aquests, el problema és que d’un temps ençà qui no es cola és perquè no vol. Sóc un usuari voraç del Metro, i a les parades que més freqüento s’ha imposat la llei del salvatge Oest. A Drassanes, per exemple, no hi ha dia que no em trobi un quinqui al darrere que aprofita per travessar les portes mentre jo passo. Sense demanar permís i ben enganxat al meu cul. A Palau Reial, els universitaris practiquen en massa el salt amb perxa als torns giratoris. Sense dissimular i desafiant els revisors. I la barra lliure obre cada dia. I ningú fa res de res.

Bé, de fet els que sí fem alguna cosa som els mateixos usuaris. Més d’un cop m’he encarat a algun paio que volia colar-se enganxat a la meva esquena, “arrimando cebolleta”. El més alarmant és que aquests enfrontaments acostumen a acabar en amenaces i insults de l’infractor cap a l’usuari honrat! I ja pots esperar que et defensi algun treballador del Metro. El món a l’inrevés.

Em pregunto quan van perdre les autoritats la guerra contra els incívics al Metro. Quan es van rendir. No es poden intensificar les operacions gàbia a parades clau, amb revisions per sorpresa? No podem fer als infractors la vida una mica difícil? No dic que posin solució al problema en dos dies, només demano que almenys transmetin la imatge que s’està fent alguna cosa, per petita que sigui, contra l’ofensiva de barruts.

Perquè en aquest campi qui pugui, encara hi ha un factor més preocupant: el triomf aclaparador dels llestos que es colen és contagiós. En altres paraules, la impunitat amb la qual salten la tanca els infractors és tan desmoralitzant que al final la gent honrada també acaba saltant la tanca. Fa mal sentir-se com un imbècil, fa mal ser el ‘pringat’ de la classe. Solució? Et passes al costat fosc. Al final, és una qüestió d’orgull: què collons foto pagant 52 maleïts euros per la T-Mes, si en el temps que trigo a comprar l’abonament a la màquina ja han saltat tres persones i una altra s’ha colat al meu darrere a l’hora de validar la targeta. I tot està enregistrat. I ningú ha fet res per evitar-ho. Una cosa és ser cívic, i una altra ben diferent ser ‘gilipolles’.

Últimes notícies

    Publicitat