[title]
De vegades, per variar, guanyem nosaltres. La gent. Si la causa s’ho val, només cal una mica d’imaginació i la sempre saludable intenció de saltar-se les normes per aconseguir-ho. Resulta que el Raval ha decidit que David Bowie i Salvador Seguí comparteixin plaça. Per què no? Segur que a molts els semblarà aberrant que una plaça tingui dos noms, però per la part que em toca, no puc sentir-me més orgullós de viure en un barri tan ben parit com aquest.
M’explico.
L’altre dia, abans d’accedir al restaurant La Monroe de la Filmoteca per gaudir del seu econòmic i copiós menú migdia, vaig haver d’enviar la ubicació del lloc a la meva xicota. Mai m’havia preocupat de saber el nom de la plaça on està, així que vaig buscar el rètol pertinent i em vaig trobar amb una sorpresa gairebé lisèrgica: un distintiu que semblava autèntic on posava... Placeta de David Bowie!
Després de 5 segons d’absolut desconcert, vaig tornar a examinar l’indret i aleshores sí, vaig detectar la placa original amb el nom 'oficial': plaça de Salvador Seguí. Sabia perfectament que l’Ajuntament no havia canviat el nom de la plaça, que allò era iniciativa ciutadana en estat pur. I sabeu què? Em vaig sentir molt més còmode amb la nova nomenclatura. La vaig trobar divertida, enginyosa, valenta i d’una sensibilitat exquisida. El poder de la cultura pop impregnant l’urbanisme de Barcelona!
El misteri té una explicació. Després de la mort del rei del glam, el restaurant La Monroe va organitzar un vermut per recordar el Duc Blanc, un esdeveniment en el qual es va rebatejar la plaça que acull el local amb el nom de David Bowie. I la cerimònia es va fer amb tots els honors, amb una placa que sembla de veritat i des de fa uns dies s’exhibeix malmesa i abonyegada per culpa de les pluges de l’altre dia. Just a l’entrada del restaurant, trobareu el rètol atrotinat.
M’agrada que el barri faci i desfaci amb els noms de les seves places. Amb tot el respecte cap a Salvador Seguí i el seu llegat, trobo que Barcelona necessitava expressar d’alguna forma la seva passió per Bowie i al Raval ha trobat la gent, el lloc i el moment ideal per fer-ho. A Madrid han sol·licitat que a Malasaña es posi el nom de Bowie a una plaça, però al Raval ens hem estalviat intermediaris i hem deixat que sigui la gent qui decideixi. I la nova placa s’ha quedat. Els veïns estan encantats. De fet, ja hi ha un bon grapat de gent que s’ha oblidat de Salvador Seguí i anomena la plaça amb el nom de l’autor de 'Starman'.
Ara que l’Ajuntament es proposa revisar el noms de carrers amb referències borbòniques, és el moment ideal per aprendre del Raval i invocar el pop com a font d’inspiració per als noms. Avinguda Lou Reed. Passatge de Lemmy... No em crec que la gent amb dos dits de front s’estimi més emprar referències monàrquiques que fan pudor de naftalina i seborrea.
Estic somniat, ho sé, però al menys deixeu-me fer un preg a l’Ajuntament i als propietaris de La Monroe: si us plau, no arranqueu mai el rètol furtiu, deixeu que segueixi guiant els caminants que el descobreixen, deixeu que sigui la gent qui decideixi entre Salvador Seguí o Ziggy Stardust. Jo ho tinc clar: d’ara en endavant, cada cop que vagi amb amics a la Filmoteca, sempre quedaré amb ells a la plaça de David Bowie. Mola massa.
