Docs Barcelona 2014: els documentals s'instal·len a BCN

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! 39 escalones Alfred Hitchcock Regne Unit. 1935 . VOSE . 86'. Una de les pel·lícules més conegudes de l’etapa britànica de Hitchcock, en la qual ja tracta un dels seus temes favorits: el fals culpable. Aquí és Robert Donat, emmanillat a Madeleine Carroll i fugint pels erms anglesos en una peripècia divertida i vibrant. La sinistra organització d’espies que hi apareixen és un exemple brillant del MacGuffin hitchcockià, el recurs que el cineasta va inventar per mantenir entretinguts els espectadors mentre els explicava —entre línies— coses força més interessants. El jardín Scott Hamilton Kennedy. EUA, 2008. VOSE. 80'. Documental que segueix la lluita del barri llatí South Central de Los Angeles per mantenir l’extens jardí que durant més d’una dècada havia servit de refugi per a la comunitat. Un espai que va sorgir de les cendres dels avalots que la ciutat va patir el 1992 i que va unir els residents en la cura i la neteja d’una zona deprimida. Al desembre de 2003 es va anunciar la intenció d’ensorrar-lo per construir-hi magatzems, fet q

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Aprendiz de Gigoló Woody Allen és únic, inigualable, fins i tot en els seus moments més baixos, fins i tot quan estrena una d’aquelles preses de pèl que es creu legitimat a fer periòdicament perquè un dia cada cop més llunyà va ser l’oscaritzat director d’Annie Hall. L’Allen en hores baixes té una barra descomunal, i això ens fa enfadar quan paguem l’entrada al cine, però alhora ens dóna un cert confort familiar. És com l’amic conegut i impresentable que per més que ens enfurismi sempre tornem a asseure a la nostra taula. El que no té cap mena de sentit és que al seu redundant declivi li surtin imitadors. Amb un ja n’hi ha prou, i encara en sobra.John Turturro redueix l’univers Allen a un dau d’espinacs congelats. Hi ha rabins de línia clara, un rastre dels valors vitals de Mira Sorvino fent de prostituta a Poderosa Afrodita, el tronat discurs sobre l’amor lliure de Si  funciona... i fins i tot Vanessa Paradis té una retirada a la Samantha Morton d’Acords i desacords. També Woody Allen hi té un paper, calc del mestre que sermonejava el pobre Jason Biggs pel Central Park a Qualsevol altra cosa, o potser de l’assessor de Scarlett Johansson a Scoop. Ben mirat, tots dos eren prou intercanviables.Però la falta d’originalitat no fa el desastre. El resultat és pastós com si l’haguessin volgut espessir amb farina i totes les intencions de comèdia desmarxada defalleixen per culpa d’un guió quico i encarcarat –q

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve L'estrena de l'última pel·lícula de François Ozon, una preciositat que es diu 'Joven y bonita', ens ha calat fort. És la història d'una adolescent de casa bona que, tot i venir d'una família amb possibles, decideix dedicar-se a la prostitució. Per què ho fa? És una incògnita. Veieu-la, i mireu de treure les vostres conclusions. Nosaltres, consternats, en comptes de començar una llarga cadena especulativa sobre les seves raons hem preferit fer un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine. Últimes crítiques La imagen perdida Una de les pel·lícules triomfadores de l’any passat, ‘The act of killing’, deu molt a un cineasta com Rithy Panh. Responsable de ‘S-21. La máquina de matar de los khmers rojos’, una de les cintes més importants d’aquest principi del segle XXI, Panh s’ha dedicat a aprofundir en la memòria de Cambodja i en la representació de l’horror imposat per Pol Pot. (llegir-ne més) Seguridad no garantizada Exceptuant ‘Los asesinos de la luna de miel’, els anuncis de contactes encara no han servit per parir cap obra mestra digna de menció. Potser perquè són carn de comèdia romàntica, un gènere al qual li costa aixecar-se amb el peu esquerre i deixar-nos bocabadats. S’ha d’agrair, doncs, que Derek Connolly, exbecari del ‘Saturday night live’, es fixés en una petició d’auxili que es va convertir en fenomen viral gràcies a la seva natural, ingènua excentricitat. (llegir-ne més)

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. Últimes crítiques de cine La imagen perdida Una de les pel·lícules triomfadores de l’any passat, ‘The act of killing’, deu molt a un cineasta com Rithy Panh. Responsable de ‘S-21. La máquina de matar de los khmers rojos’, una de les cintes més importants d’aquest principi del segle XXI, Panh s’ha dedicat a aprofundir en la memòria de Cambodja i en la representació de l’horror imposat per Pol Pot. (llegir-ne més) Seguridad no garantizada Exceptuant ‘Los asesinos de la luna de miel’, els anuncis de contactes encara no han servit per parir cap obra mestra digna de menció. Potser perquè són carn de comèdia romàntica, un gènere al qual li costa aixecar-se amb el peu esquerre i deixar-nos bocabadats. S’ha d’agrair, doncs, que Derek Connolly, exbecari del ‘Saturday night live’, es fixés en una petició d’auxili que es va convertir en fenomen viral gràcies a la seva natural, ingènua excentricitat. (llegir-ne més) Ano