Botigues de Barcelona de tota la vida

A la botiga Alonso, Hugo Peralta –fill de la propietària, Victòria Alonso– explica que els vanos amb més roba a les barnilles fan més vent i són lleugers. Els de senyor no arriben al pam, amb poca fusta per minvar el soroll. Els de plàstic o paper, vetats. Una clienta indecisa troba "massa" varietat de ventalls. És la gràcia de l'establiment modernista obert a principis del segle XX i que els avis de l'Hugo, fabricants de guants, van convertir en el que és ara.

A la mitologia grega hi ha un càstig recurrent que obliga l’enemic a amidar grans distàncies amb fils que serveixen per sortir dels laberints. A la vida real, poques coses hi ha tan útils, lúdiques i, moltes vegades imprescindibles, com les cordes. Hilados Donado és una botiga de la Barceloneta, un paradís de fils, cordes i xarxes gairebé centenària. L'espai no és massa diferent de quan Jesús Donado, de Valdepeñas, la va muntar pensant en una clientela naval i de pescadors d'ofici.

Sant Josep és un patró transversal, protector dels treballadors en un sentit ampli. Fundada el 1919 per Lluís i Margarida Casals, l'Estamperia de San José tenia una impremta a la rebotiga on feien les estampes. Als anys 60 es va diversificar: icones, retaules i tríptics en fusta policromada; objectes d’orfebreria i vestuari religiós, pintura i escultura. També es va especialitzar en figures de pessebre i imatges de sants, una mena de recanvi de les estampes.

Molt conegut per tradició en el camp de la construcció aquest negoci centenari també serveix els professionals que treballen a petita escala. Trepants robustos, pintures, ciment cola, segelladors de silicona, maons i tot tipus d'eines són a l'abast d'aquells que practiquen el bricolatge avançat o les petites reparacions.

L’establiment duu el nom de "llibreria" però el propietari diu que és "paperaire", o sigui, aquella persona que fa o que ven paper. I la botiga d’en Selvaggio és un 99% paper (antic) en forma de postals, dibuixos, llibres, cromos, fotografies, accions, retallables, mapes, revistes, diaris, gravats o baralles. Els jocs de cartes, precisament, tenen molt a veure amb la tradició familiar, però el senyor Fernando Selvaggio és un home sorrut, que xerra poc, i no explica res dels seus avantpassats, els Selvaggio.

La d'en Toni Lama és una autèntica botiga de barri amb aparador atapeït i interior sense reformar al servei de l’ofici: esmolar i vendre eines de tall. Ha agafat el testimoni del besavi Joaquín, l’esmolador de ganivets que des de Galícia va emigrar, a tocar el segle XX, a Cuba. Amb filosofia de quarta generació, en Toni assumeix l'altra especialitat dels ascendents: reparació de paraigües.

Amb el nom d'una casa pairal de la Segarra, can Perris, ha agafat el relleu d’un establiment que va obrir al Born just acabada la Guerra. Casa Perris ven, sobretot, fruites seques, cereals i llegums. Una de les especialitats són les farines per fer-se el pa a casa; els torrats i els fregits de les fruites seques són elaboració de la casa. Casa Perris ha trencat amb les limitacions del quilo de fruites seques o tres quilos de llegums que exigia l’anterior negoci. De l'antic establiment han conservat la manera de presentar el producte: en sacs.

Firma de referència que subministra articles d'oficina a empreses i papereria de proximitat. Al mateix local i amb treballadors de tota la vida (30-35 anys a l’empresa),la Papereria Segarra té un perfil d'establiment que sembla extingit a la ciutat. La tercera generació continua amb l'embranzida de l'avi Emili però compaginant l'aparador i el taulell clàssics amb la venda online. Centenars de referències del seu catàleg a internet posen a l'abast d'empreses i negocis tota mena de material, no tan sols de papereria.

Des que el 1928 van aterrar a l'antiga Ca l'Abella, que ja duia el nom actual des del 1895, tres generacions de Roig s'hi han ben guanyat l'honor de fer els caramels artesans més antics del país. L'aparador és d'aquells on et quedes embadalit.

Des que la bijuteria no és (només) imitació, no és just dir-ne quincalla. La revolució de la joieria contemporània, amb nous materials i dissenys, impulsa la bijuteria 'de creació' on mana la qualitat, i Fills de M. Sala en fa bandera. Cristina de la Riva prioritza els materials bons i de proximitat al negoci que porta al costat del seu pare, en Josep. Fills M. Sala ja venia a la menuda, a finals del segle XIX, gènere com ara granets de vidre, lluentons o passamaneria.

La mescla de clàssic i modern defineix Casa Gallofré, que serveix el gènere de punt seguint l’evolució del mercat. Especialitzat en fibres naturals (bàsicament llana i cotó), l'establiment ha vist com desapareixien bona part dels productes "històrics". Rosa M. Gallofré és la tercera generació d'una botiga amb parròquia fidel, i alguns són descendents de la clientela d’en Miquel i en Josep Gallofré, que van obrir l’establiment el 1914.

La història de la casa d'espelmes arrenca a finals del segle XIX, de la mà de Francesca Abela, qui munta un obrador de ciris a la plaça del Padró. Des de llavors, cinc generacions han mantingut la flama encesa, tot apostant per noves formes, colors, perfums i usos. Modernitat i tradició es donen la mà a la singular botiga del Raval.  

'Capdevila, joiers i argenters' afegeix el lema 'a la ciutat de Barcelona'. Aquest cognom és l'origen (i el futur) d'aquesta firma. I el d'una ciutat desitjada, una Barcelona més autèntica. Com les joies de l’establiment fundat el 1905. Més d’un segle després, a les peces hi ha l’empremta de quatre generacions.

El client que entra a Laudo’s té la sensació de passar per un arc triomfal amb una galeria de trofeus, d'una banda, i el mirall que els multiplica, de l'altra. Treballen per a clubs esportius, federacions, administracions, empreses i, puntualment, per a particulars. La seva especialitat són els trofeus, les medalles, les plaques i les copes de matèries diverses. Laudo’s realitza el disseny i el gravat amb làser, mentre que la fabricació es fa a fora.

L'aparador de Papirum és com un gabinet de curiositats, una cambra de meravelles per als amants del paper i l'escriptura. El rètol de l’Antiga Casa Rubió (façana Dagueria) lliga Papirum a un impressor i llibreter de començament del segle XIX, Josep Rubió i Lluch, origen d'una nissaga d'intel·lectuals i professionals del llibre i l'edició. Maria Dolors Crespo i el seu fill Flavio, continuador del negoci, viuen l'esperit d'un ofici que estima el paper.

Al carrer Ferran, més de 35 anys: es diu aviat. Josep Morales –i abans el seu pare i els seus germans– ha anat resistint les amenaces que assolen els comerços emblemàtics amb la millor arma, els llibres. En tenen d'art, fotografia, arquitectura, disseny, narrativa, psicologia, i arquetips.

New-phono va obrir el 1906, fundada per José Massó Armadans, i fins el 2018 van regentar-la els seus besnets, José i Elena Massó del Amor. La sort és que New-Phono ha reobert, nou projecte i noves mans per tornar a ser aquell punt de referència, al Gòtic, on músics aficionats o professionals poden comprar unes cordes de guitarra, una celleta, un faristol o un metrònom.