Bioko, el retorn de Marc Pastor

L'autor de 'La mala dona' envia Moisès Corvo a l'Àfrica

0

Comentaris

comments.add +


Qui més qui menys, tots hem jugat a soldadets. Al tardofranquisme el que molava eren uns madelmans vestits amb l'uniforme dels batallons britànics a les trinxeres de Somme, amb les seves guerreres de pelfa i els cascs com un plat de sopa girat. Dels que hem vingut després, la majoria vam abandonar les aficions quan ja ens sentíem massa vells per seguir muntant-nos històries amb aquells clicks enfundats en una armadura de centurió romà. Altres van passar al següent nivell pintant figuretes de Warhammer. Però Marc Pastor no és com cap d'aquests. Vagi on vagi, ell sempre porta a la butxaca un stormtrooper articulat de mig pam d'alçada, preparat per disparar la seva fúria robòtica i defensar els dominis de l'Imperi Galàctic.

Arribo al Pipa's Club a l'hora convinguda i me'l trobo amb els polzes aferrats a una insígnia de Batman que porta clavada a la davantera del cinturó. El seu amiguet pocked-sized és sobre la taula. "Li he posat de nom Louis, per Louis C. K., un gran còmic -m'explica-. Sóc molt fan de la sèrie". Suposo que tenir aspecte d'androide no és raó suficient per privar-lo de ser cristianament batejat. En qüestions de culte a Georges Lucas em declaro tirant a agnòstic, però en Marc m'ensenya que el bitxo té una expressivitat humanoide increïble. No tinc més remei que meravellar-me i donar-li la raó. De tota manera, jo venia a visitar- lo per un altre soldadet: en Moisès Corvo, protagonista de la seva última novel·la, Bioko.

Si el nom us resulta familiar intueixo que és perquè en el seu dia vau llegir La mala dona. Moisès Corvo era una versió de Harry Callahan sense Magnum ni ulleres fosques, que es passejava pel Raval comandant la investigació dels crims d'Enriqueta Martí -ja sabeu, la vampira del carrer Ponent-. "En aquella època me l'imaginava amb l'aspecte inquietant de Vincent Price -diu en Marc-. Era una resposta a les pel·lícules que Roger Corman va fer sobre els relats de Poe". Quatre dades sobre aquest element: un home bevedor, aficionat al sexe de pagament i també un punt esquerp. Una mica Clint Eastwood via Sergio Leone. Però tot això passava el 1911. "He escrit Bioko perquè volia saber com era Corvo de jove". Preparats?

L'illa de la mort
Som al 1887, a les colònies espanyoles del Sàhara Occidental. Moisès Corvo amb prou feines té pèl al pit i ja forma part de la infanteria de marina d'Alfons XIII. Com ha acabat aquí? "A La mala dona explicava que en el passat havia estat al Marroc, per la zona del Rif -em recorda en Marc-. Així que vaig decidir enviar-lo de cap a l'Àfrica". Si només fos això, encara rai. Però el nano, que es passa una mica de llest, és castigat per vendre armes a l'enemic i enviat a un exili a l'illa de Fernando Poo. Actualment es diu Bioko, i és on hi ha Malabo, capital de Guinea Equatorial. Però fa 100 anys era un destí terrible. "Jo no en sabia res, però investigant investigant vaig descobrir que havia estat un reducte penitenciari, amb volcans, missioners, malària i assassinats".

"Els millors records d'infància que conservo són les estones que vaig passar llegint 'un capità de quinza anys' de Verne"


Ahir en Marc va sopar en una pizzeria. Per postres li van servir un pastís de formatge amb una ombrel·la de còctel al cim. "Hi vaig col·locar en Louis una estona, com si estigués a la platja -em deixa anar-. Li vaig fer una foto i la vaig penjar a Instagram". Està vist que no tracta tots els seus soldadets de la mateixa manera. Té favoritismes! El cheesecake és un destí paradisíac. Fernando Poo, no. "Els vaixells arribaven tan fets caldo que els havien d'enfonsar a la mateixa costa -explica-. La vista era increïble: davant de l'illa, coronada pel volcà, hi havia tots els mastelers de les naus naufragades que s'aixecaven per sobre del nivell de l'aigua". Es deia que la majoria de gent agafava febres tan bon punt posava un peu a terra.

No cal que m'ho digui, ja es veu que és un gran lector de Verne. "Un dels millors records d'infància que conservo són les estones que vaig passar amb Un capità de quinze anys -m'etziba-. Després, tot el que em manaven llegir a l'escola em semblava avorrit. Aquesta novel·la em va fer sentir adult per primer cop". No era difícil que de les experiències nàutiques de Dick Sand passés a L'illa misteriosa. Ni tampoc que l'any 2005, quan J. J. Abrams va tenir la gran pensada, es fes seguidor de Lost. "Sabia que això seria igual que tenir un elefant blanc a l'habitació i no parlar-ne", es resigna en Marc. Per més que s'hagi matat a fer referències a Cyrus Smith, Pencroff, i també al submarí del capità Nemo, hi ha un factor que ens obliga a fer el lligam: els viatges intertemporals.

Només és un avís
De petit va demanar un monopatí als reis perquè volia ser Marty McFly. Li passa, com amb els soldadets, que encara no ha superat aquesta aspiració. I reconec que em sento estrany arribant a aquesta conclusió mentre veig com la xapa de Batman li brilla per sota el melic. "Però, atenció!, aquí no he fet més que obrir les portes cap al futur -anuncia-. A Bioko hi ha algun viatge en el temps, és cert, però la meva novel·la sobre viatges en el temps encara no està escrita. Això només és un avís del que vindrà". Bo de saber. Aquest paio és com Balzac i la Comèdia humana, en versió sèrie B: tots els seus llibres estan connectats. "Vull crear un univers, el meu univers, que vagi més enllà de l'argument -diu-. De moment, el tinc repartit en unes nou temporades". Montecristo, La mala dona, L'any de la plaga i Bioko són les quatre primeres. Com a mínim en tenim cinc per endavant.

Hi haurà temps per desafiar el déu Cronos i els gerents de Swatch. Per ara, ordres del seu autor, ens quedem amb la idea que això és una novel·la d'aventures, barreja de Verne, Conrad i L'home que volia ser rei, que ens descobreix per què al tal Corvo se li va espessir el caràcter. I a la propera? Ens promet màquina del temps? "No prometo res -respon-. De fet, és molt probable que sigui un hard-boiled". Em miro en Louis, el pobre stormtrooper que viu al folre de la jaqueta d'en Marc. Comença a semblar-me una mica més humà. Potser té informació privilegiada. Què dic, n'estic segur! Apostaria que en alguna d'aquestes gresques, mentre es fotia una pinya colada muntat dalt d'un apfelstrudel, en Marc li ha destapat tots els seus plans. Em fa l'efecte que, per sota del casc, m'està somrient amb molta malícia.


BIOKO
de Marc Pastor
Amsterdam Llibres
432 pàg. 19,90 €

Els usuaris diuen

0 comments