Erri de Luca publica 'El crim del soldat'

Va ser camioner a l'antiga Iugoslàvia, i ara ens fa una gran lliçó de literatura jiddisch

0

Comentaris

comments.add +


No sé què ha de fer un treballador de la Fiat per convertir-se en un escriptor tan soŀlicitat. I com que les meves ànsies d'esbrinar-ho no passen de curiositat mal acostumada, ja us ho dic ara: desafiant la tendència a convertir la vida d'Erri de Luca en una història d'autosuperació per entretenir les consciències de classe mitjana, aquí no tocarem el tema. "Tot just m'he llegit 'La família Karnovski', quina meravella de llibre!", salta a l'altra banda de l'auricular, amb una veu enllaunada que em fa sentir com si truqués per ràdio al control aeri. "No entenc què ha passat amb la literatura jiddisch -rebla De Luca-. Amb la quantitat d'obres mestres que ha donat, sembla un jaciment de tombes etrusques".

Fa temps que té aquesta fixació. 'La família Karnovski' és una novel·la d'Israel Joshua Singer, el germà desconegut d'Isaac Bashevis Singer que apareix a la segona línia d''El crim del soldat'. I què és 'El crim del soldat'? Doncs l'últim llibre d'Erri de Luca, i l'excusa d'aquesta conversa. "Em fascina el jiddisch per la seva manera d'explotar la tradició hermenèutica jueva -continua De Luca-. Amb el jiddisch s'explica la història major i, a la vegada, la història menor". En jiddisch, veritat es diu emet. És la paraula que, segons la llegenda, el Gòlem duia tatuada al front quan va començar a arrossegar els seus peus de fang pels carrers de Praga. I, alhora, és un dels conceptes més discutits al llarg del segle XX.

El soldat d'Erri de Luca és un antic oficial nazi que intenta desxifrar senyals de la desfeta del Tercer Reich en l'etimologia judaica. "Jo vaig néixer el 1950, però he crescut amb la sensació que tot el que havia passat durant els anys que em precedien pesava sobre mi -diu De Luca-. Al llarg de la vida m'han arribat relats de tot tipus sobre l'Holocaust. Tinc al cap una modulació de freqüències de la veu humana". No hi era quan Hitler va entrar a Polònia, però va veure de prop els conflictes de Iugoslàvia. De fet, entre el 1993 i el 1997 hi va anar diverses vegades, conduint un camió de missió humanitària. "Vaig tenir la sensació que prenia el relleu de la història d'Europa".

Quan a 'El pes de la papallona' ens va parlar del dia en què el rei dels isards va passar la corona al seu primogènit ja s'estava plantejant aquest problema. "No es pot lluitar contra l'herència -continua, amb aquesta veu tenebrosa que em fa sentir com el pilot d'un Boeing-. Un exemple: el meu pare va patir el feixisme italià, i jo em vaig fer militant d'extrema esquerra. Ho duia tan a dins que vaig arribar a pegar-me". Es va significar bastant. Corria el maig del 68. Erri de Luca va abandonar la seva Nàpols natal per anar a Roma, on es va vincular al moviment de Lotta Continua. Aquest no va ser un acte qualsevol de consciència obrera exaltada, sinó l'efecte del pes del passat sobre la nuca.


EL CRIM DEL SOLDAT
Erri de Luca
Bromera
82 pàg. 14,50 €

Els usuaris diuen

0 comments