El latín ha muerto, ¡viva el latín!

Wilfried Stroh explora els misteris de la llengua de Virgili a 'El latín ha muerto, ¡viva el latín!'

0

Comments

Add +

Time Out Ratings

<strong>Rating: </strong>5/5
El latín ha muerto, ¡Viva el latín! de Wilfried Stroh

El latín ha muerto, ¡Viva el latín! de Wilfried Stroh


EL LATÍN HA MUERTO, ¡VIVA EL LATÍN!
Wilfried Stroh
Trad. Fruela Fernández.
Ediciones del subsuelo.
375 pàg. 22 €

Pobre llatí. Com deu estar el coneixement de la llengua de Virgili que ni els corresponsals de premsa a la Santa Seu, on és l'idioma oficial, no la dominen gaire. Quan el papa Benet XVI va anunciar en llatí la seva inesperada renúncia, només una periodista el va entendre (i va obtenir una exclusiva mundial). Malgrat tot, hi ha qui sosté que el llatí no només no està mort, sinó que algun dia "tornarà a impartir-se com la reina de les llengües estrangeres". L'autor de tan quixotesc pronòstic és el llatinista alemany Wilfried Stroh (Stuttgart, 1939), filòleg emèrit de la Universitat de Munic i divulgador carismàtic. Stroh desenvolupa la seva teoria al tractat 'El latín ha muerto, ¡viva el latín!', un deliciós recorregut per la història de la llengua llatina al llarg de 2.500 anys. La tesi de Stroh és que el llatí mai no va morir. Al segle I aC, el llatí culte va quedar fixat, amb Ciceró com a model, i ja no va evolucionar més. De manera que, en comptes de morir, va fer-se immortal. Stroh repassa les contribucions dels grans poetes, narradors, científics, filòsofs i filòlegs que van marcar el regnat cultural del llatí a Europa. Des de l'excel·lència dels antics romans (Ciceró, Virgili, Horaci), el Renaixement i l'humanisme (Petrarca, Erasme, Luter), fins a arribar a la Il·lustració, quan el llatí perd l'últim bastió: la ciència. Més controvertit resulta Stroh quan parla del present i el futur. Està convençut que el llatí revifa a xats i clubs de llatinistes, per no parlar d'una peculiar ràdio finesa. I, el millor, rebutja que l'anglès pugui substituir-lo com a interlingua. Encara que és difícil que motivi un allau de matriculacions de llatí, Stroh aconsegueix un relat fascinant, de passió contagiosa, saludable ironia i erudició ben dosificada, que reivindica el lloc crucial del llatí en la formació de la civilització occidental. 

Els usuaris diuen

0 comments