Víctor Nubla omple Gràcia de marcians

'El regal de Gliese' és una història de ciència-ficció amb marcians, drogues amb efecte pastilla blava i un epicentre a la plaça del Raspall

0

Comentaris

comments.add +

“Blanc, negre o rosat?”, pregunta Víctor Nubla des del seu rebost, sense tenir en compte que amb els excessos de les festes tinc el fetge com una destiŀleria. Així li replico. “Quines festes? Les de Gràcia?”, es mofa el meu sardònic amfitrió, procurant impressionar-me amb la seva falta d’esperit nadalenc mentre es torna a encendre una cigarreta a mig consumir. La veritat és que ja m’ensumava que aquest home no era gaire adorador del nen Jesuset: m’ha explicat que de jove entrava a les esglésies del barri per demanar si podia alleujar la solemne rutina dominical de l’orgue tocant-hi un rock. “Eren els anys 70, saps?, i aquestes coses estaven permeses”.


És un gracienc de raça, dels que van ser alumnes de La Salle i de tant en tant es concedeixen un turbot al Goliard. “El downtown de Gràcia té un component molt surrealista: llegendes, ètnies, tradicions i un gran contingent d’iŀluminats per metre quadrat”, em diu. Amb tals opinions, no m’estranya que li hagi sortit una noveŀla com El regal de Gliese, una història de ciència-ficció amb marcians, drogues amb efecte pastilla blava i un epicentre a la plaça del Raspall. “En realitat això és un còmic de Mortadelo”, engalta. I sí. Del final, només us en dono la situació: un bolo del Macarró de la Pista i les seves Manxes Coaxials en plena Mare de Déu d’Agost. Demencial.


L’origen del llibre ve amb anècdota. L’any 2009, Sebastià Jovani es dedicava a convertir la seva colla d’amics culturetes en els personatges d’una noveŀla negra que es deia Emulsió de ferro. El Philip Marlowe de torn era un tal Victor Neige. “He decidit tornar-li la pilota”, diu Nubla. El seu protagonista, l’individu que entrompat de negronis es troba un cadàver en una soirée al Carmel, respon al nom de Sebastià Janowsky. I, el millor de tot, fa la fila d’un cantant de rumba fusió andorrà, rapat al zero i amb les patilles unides al bigoti. Episodi digne de ser citat: una simpàtica trobada amb una bústia groga que mou el cap.


El 2012 ha estat l’any d’en Nubla. A l’abril, els de Blackie Books van publicar Cómo caza un dromedario, una exhaustiva antologia dels textos que el bon home s’ha anat autoeditant a Biblioteca para Misántropos al llarg de l’última dècada. I El regal de Gliese li ha posat la cirereta. “Tinc una noveŀla preparada per al 2013 –confessa al final–. Una de pirates”. Pirates de Gràcia? “No, aquest cop tot passa a alta mar. Però hi surten molts fantasmes”. No hi ha dubte que sap fer-se el misteriós. Diu que serà una barreja de Melville i Poe, sense sentit de l’humor. I que, a més, està preparant la segona part d’El regal de Gliese. Vol dir això que Sebastià Janowsky tindrà una llarga franquícia? “No ho sé, tio, això potser deixa-ho per a Andrea Camilleri”.



EL REGAL DE GLIESE
de Víctor Nubla. Males herbes, 153 pàgines.

Els usuaris diuen

0 comments