Entrevista amb Pet Shop Boys

El duo de pop electrònic de Londres ens visita amb la gira d''Electric', espactacle concebut pel mateix equip que va crear la seva brillant anterior gira, 'Pandemonium'. Compte que enrampa

0

Comentaris

comments.add +
Pet Shop Boys

Pet Shop Boys © John Wright


L'anterior gira de Pet Shop Boys, Pandemonium, va ser un espectacle brillant que a Barcelona vam poder veure dos cops: el 2009 al Poble Espanyol i el 2010 al Primavera Sound, en l'edició del desè aniversari del festival. El veterà duo de pop electrònic londinenc va celebrar els 20 anys del Sónar, amb la triple estrena del xou i dels seus dos últims discos, el reflexiu 'Elysium' (2012), i l'explosiu 'Electric' (2013), l'onzè i el dotzè de la seva carrera, que els ha produït Stuart Price, àlies Jacques Lu Cont i mà dreta de Madonna durant la primera dècada del segle.

Esteu en un període molt creatiu.

NEIL TENNANT Ha estat una fase creativa molt intensa, hem fet dos àlbums en només dos anys, i ha estat genial. Elysium m'encanta, espero que la gent apreciï els dos discos i que Electric no l'eclipsi. Quan fa tant de temps que rondes, de vegades no es dóna prou valor a les coses que fas!
 
A què es deu aquest bon moment?

N.T. Crec que aquest període tan fructífer va començar quan vam fer El cuirassat Potemkin fa deu anys. Vam començar a repensar les coses. Vam fer un disc amb Trevor Horn ('Fundamental', 2006), que era molt potent, després vam treballar amb Xenomania ('Yes', 2009), i vam fer Pandemonium, que era un espectacle inusual. Ens vam adonar que no ens havíem de limitar a fer allò que la gent esperava de nosaltres, que havíem de fer el que ens venia de gust. Vam voler fer un disc tardorenc a Los Angeles que va resultar ser 'Elysium'; té un parell de temes extraordinaris que incloem a la gira. I després ens hem trobat fent aquest disc tan fresc amb Stuart Price, que és més Pet Shop Boys que els nostres últims àlbums i que ha acabat sent Electric.

CHRIS LOWE També vam comprar un pis a Berlín per compondre cançons, i ens ha influït molt. Em recorda el Nova York dels 80, té aquella energia i excitació al carrer, els artistes s'hi han traslladat i se sap underground. Crec que això et dóna energia creativa.
 
Sembla que feu moltes coses junts. És el secret del vostre èxit durador?

N.T. El secret és que en gaudim molt. En els últims anys en Chris fa les programacions mentre componem, així que treballem junts en una mateixa habitació com als 80. D'això en sorgeixen moltes idees.
 
Els primers singles del nou àlbum són molt ballables i contundents.

N.T. 'Electric' està pensat per ser pura diversió. Mentre el fèiem ens vam adonar que sonava com el dance de principis dels 80, com el debut de Madonna. O el de Lisa Lisa, te'n recordes d'ella? Té aquella frescor dels 80, tot i que continua sonant modern. De vegades puc caure en la trampa de voler demostrar alguna cosa, quan el millor és que això se sobreentengui, que no sigui a la superfície.
 
Daft Punk han rescatat Giorgio Moroder i Nile Rodgers, que van triomfar a finals dels 70 i principis dels 80. Què n'opineu?

N.T. Som suspicaços amb el rotllo retro o amb el fet de retre tribut a un so. El disc de Daft Punk és molt ambiciós, però és un homenatge al pop de finals dels 70. És un període infravalorat, i nosaltres sempre hem defensat el so disco. Vam gravar New York City boy fa anys (Nightlife, 1999), amb Vince Montana fent els seus famosos arranjaments de corda a Filadèlfia. I a l'anterior àlbum vam tenir coristes que havien treballat al Thriller de Michael Jackson. Però mai no hem intentat recrear un so retro. En el cas de Daft Punk... Només hi aporten la veu robotitzada. Sembla que en qualsevol moment pugui sentir-s'hi l'Art Garfunkel! Perquè les balades del disc m'encanten.

Feu una versió de 'The last to die', de Bruce Springsteen. Per què?

N.T. Els acords funcionen molt bé amb el ritme de quatre per quatre, i la fem en directe perquè la lletra és fantàstica. Està inspirada en una cita de John Kerry, que va lluitar al Vietnam, i el 1971 va aparèixer davant d'un comitè del Senat i va dir: "Com se li demana a un home que sigui l'últim a morir al Vietnam? Com se li demana a un home que sigui l'últim a morir per culpa d'un error?". Bruce Springsteen ho va fer reviure durant la guerra de l'Iraq i és una cançó molt poderosa. Ens va fer adonar que la suma de Bruce Springsteen més Pet Shop Boys és igual a The Killers!
 
Com és la gira Electric?

N.T. És molt enèrgica, inclou una pila de hits però és un xou lleugerament més fosc que l'anterior, i més potent. Portem dos ballarins, però fan coses molt concretes. I té quatre parts. La segona comença amb un fragment de La consagració de la primavera, de Stravinski, per la referència que en fem a I wouldn't normally do this kind of thing ('Very', 1993), i és la que fa por, amb gossos que borden. La tercera és més romàntica i la quarta basada en els èxits. És un xou llarg, però molt dinàmic. És la tercera gira en què treballem amb Es Devlin, que ha fet òpera i ha treballat amb Kanye West i Lady Gaga. La gent s'ho va passar tan bé a la gira Pandemonium!
 
Tot just heu acabat una gira que ja n'heu començat una altra. Però al principi us va costar arrencar.

N.T. Sí, la primera gira no va ser fins al 1989, i no en van fer cap més durant vuit anys! Un dels motius principals era econòmic: quin sentit té fer gires per perdre diners? Però de sobte el món es va obrir, i un dia estàvem tocant a Beirut i a Bogotà. I això ho va fer més rendible. A més, ens encanta tocar en viu!
 
Per què creus que el món es va obrir per a vosaltres?

N.T. El comunisme es va enfonsar i es van esdevenir la globalització i internet. La gent pot veure les coses i pensar, vull això. El mercat global per a la música és enorme, ara. I la gent vol veure la música en viu. Alhora, també tenim una base de fans escampada per tot el món, i això és fantàstic, la veritat. Però el grup va canviar quan ens vam ficar de ple en això del directe, cosa que no va passar fins fa deu anys. Allò que mou Pet Shop Boys és muntar xous i intentar fer una cosa amb un aspecte extraordinari. I amb un so extraordinari.

El millor de Cap Roig 2014

Elton John

Elton John & Band

Després de cinc dècades de grans èxits, l’artista britànic encara segueix amb ganes de més. Sir Elton i la seva banda al complet es planten a Cap Roig després de recórrer els escenaris més emblemàtics del planeta amb el seu últim àlbum, ‘The diving board’ (2013). No s’oblidaran, però, dels grans 'hits' que han marcat la seva carrera i que segur que marcaran els afortunats que els puguin sentir en directe.

  1. 4 de juliol de 2014
Robert Plant

Robert Plant

Cap Roig tremolarà amb una de les veus més conegudes la història del rock. El vocalista de Led Zeppelin trepitja ara la Costa Brava acompanyat de la banda The Sensational Space Shifters per presentar el seu darrer disc. El concert promet una aventura musical a través de la fusió d’estils com la psicodèlia, l’african trance o el Mississippi blues; però també reinterpretarà grans clàssics de Led Zeppelin.

  1. 31 de juliol de 2014
Placebo

Placebo

La mítica banda de rock alternatiu arriba a Cap Roig  en el marc de la gira  mundial que l’ha portat per Europa, Amèrica i Austràlia per presentar el seu nou àlbum ‘Loud like love’. Els escenaris de mig món ja fa anys que es rendeixen davant la banda britànica, que ja ha enregistrat set àlbums d’estudi i venut més de 12 milions de discos arreu. I és que Placebo conquereix el públic amb un so fosc i melòdic, amb la singular veu de Brian Molko, però també, amb les seves espectaculars actuacions en directe.

  1. 1 d'agost de 2014
Photograph by John Wright

Pet Shop Boys

Neil Tennant i Chris Lowe presentaran el seu dotzè treball d’estudi, ‘Electric’. Un àlbum que mereix concerts de posada en escena espectaculars per acompanyar un repertori 100% dance. El dúo més influent del panorama elecrònic trepitja fort proposant una experiència al·lucinant que acompanya ritmes sempre ballables i aquells grans èxits que segur que convertiran Cap Roig en una gran pista de ball.

  1. 3 d'agost del 2014
Els Pets

La iaia + Els Pets

El trío de Vic i el trío de Constantí s’uneixen en un doble concert per presentar els seus nous àlbums. Els dos grups, sigui el seu segon o el tretzè disc, no deixen d’explorar nous camins. La iaia, adopta un estil més genuí, apostant per sons agosarats, per un rock poderós i tocs electrònics que l’allunyen del seu folk més inicial. Els Pets, en canvi, en ‘L’àrea petita’, sorprenen amb un toc més folkie sense perdre, però, l’estil que sempre els ha identificat.

  1. 10 d'agost del 2014
Barbara Hendricks

Barbara Hendricks

La soprano nord-americana, una de les grans estrelles de l’òpera mundial, serà l’encarregada de posar el punt i final a Cap Roig acompanyada pel famós pianista Love Derwinger. A través del seu ampli repertori del lieder alemany, de música francesa, americana i escandinava; Hendricks mostrarà el seu talent però també el seu compromís amb un concert solidari dedicat a la lluita contra el càncer.

  1. 15 d'agost del 2014

Els usuaris diuen

0 comments

Pet Shop Boys, 'Electric'

Segueix-nos

Spotify

Subscriu-te al Spotify de Time Out Barcelona i gaudeix de les cançons favorites i llistes temàtiques