Descobreix Barcelona en bicicleta

Si teniu visita i els vostres hostes no volen marxar sense veure les grans icones de l'urbs barcelonina, llogueu unes bicis i feu el tour urbà més típic d'una forma lleugera. Començant al centre (a plaça Catalunya, per exemple), creueu el Gòtic passant per davant de la Catedral i aneu cap al Born, on veureu Santa Maria del Mar. Des d'aquí podeu anar fins al parc de la Ciutadella, des d'on es pot pujar pel passeig de Lluís Companys i el passeig Sant Joan, passant per sota de l'Arc de Triomf. A la Gran Via gireu a la dreta per anar a buscar el carrer Marina, per on pujareu fins a la Sagrada Família. Allà agafeu el carril bici de Provença fins al passeig de Gràcia, on podreu veure La Pedrera (Casa Milà), La Casa Batlló i d'altres edificis emblemàtics del modernisme barceloní. 

Encara que oficialment s'ha rebatejat com a passeig de les Aigües, la gent encara la coneix com a carretera de les Aigües. El nom li ve d'una antiga conducció de distribució d'aigua. És una pista ampla i força planera que va des del barri de Penitents fins a Esplugues de Llobregat. És especialment popular entre ciclistes i corredors de fons que la utilitzen per passejar i entrenar-se.
La forma més directa d'arribar-hi pedalant és per l'avinguda del Tibidabo, que desemboca al carrer Manuel Arnús, però els desnivells són durs. El vessant més panoràmic i planer és anant cap al Llobregat, arribant a les antenes de Sant Just Desvern i tornant pel mateix camí.
També es pot pujar per la carretera d'Horta a Cerdanyola del Vallès, coneguda com a Forat del Vent, on van molts ciclistes. A dalt de tot hi veureu una passarel·la que creua per damunt de la carretera i va cap al passeig de les Aigües. També es pot pujar per l'Arrabassada o la carretera de Vallvidrera, però sol haver-hi molts cotxes. La manera més descansada de guanyar altura és amb els funiculars del Tibidabo i Vallvidrera.

Si us agrada el ciclisme de carretera, a Collserola també hi ha diverses carreteres (com el Forat del Vent, l'Arrabassada, Vallvidrera, Molins de Rei, etc.) perfectes per dissenyar una etapa de muntanya veritablement trencacames, amb pujades i baixades contínues. Un itinerari dels molts possibles consisteix a pujar al Tibidabo per l'Arrabassada (M: Penitents, L3). Són 6,9 km fins al parc d'atraccions. Des d'aquí podeu anar a Vallvidrera i fer tota la baixada fins a Molins de Rei (16 km més) per un sector de la serra poc concorregut. Una altra opció és baixar cap a Sant Cugat del Vallès, on cal enllaçar fins a Cerdanyola del Vallès per la carretera antiga i pujar al Forat del Vent (la carretera d'Horta, que creua la serralada). Aquesta volta implica uns 32 km i acaba al velòdrom d'Horta.

La muntanya olímpica és un bon lloc per admirar la ciutat des d'un punt elevat mentre posem les cames en forma. Des de la plaça d'Espanya, la pujada més suau és la de l'avinguda de l'Estadi, però també es pot pujar pel carrer Lleida i el passeig de Santa Madrona, on hi ha alguns revolts espectaculars. Des de l'estadi pujarem al castell pel passeig Olímpic i els carrers del Doctor Font i Quer i després Can Valero, que desemboquen al passeig del Migdia. Aquí es gira a la dreta i poc després a l'esquerra pel camí del Migdia, on hi ha un aparcament que va a parar a una passera especialment creada per anar amb bici. Té 1 km de llargada i acaba a sota mateix dels murs del castell de Montjuïc. Hi ha una espectacular panoràmica del port de Barcelona. La baixada es fa per la carretera de Montjuïc fins al passeig de Miramar (compte amb els frens, la baixada és forta) i s'arriba a la plaça de Colom. Es pot tornar a la plaça Espanya pel carril bici de l'avinguda del Paral·lel. Si voleu pujar a Montjuïc estalviant energia, hi ha l'opció del funicular (M: Paral·lel; L2-L3).

La llera del riu Besòs s'ha recuperat per a l'ús lúdic dels ciutadans després d'un llarguíssim procés de rehabilitació que va iniciar-se l'any 1995 a causa de la degradació que havia patit la zona en les dècades anteriors. Avui hi ha un carril bici asfaltat (i de doble sentit) de 5 km de llargada que va pel costat d'una franja de gespa que segueix el curs del riu. A partir d'aquest punt el camí continua riu amunt, fins a Granollers, però ja no està pavimentat i cal anar amb una bicicleta de muntanya i un kit per si punxeu. La millor forma d'accedir-hi és des de la zona del Fòrum, pel carril bici del carrer del Taulat.

El Parc del Montnegre i el Corredor, a la serralada Litoral, és un dels grans paradisos del ciclisme de muntanya a la rodalia de Barcelona. El Corredor, de relleu suau, és fàcilment accessible des de Llinars del Vallès i Vallgorguina. El Montnegre és més abrupte i extens. Per accedir-hi hi ha diversos camins i pistes forestals des de Sant Celoni, Tordera i Calella. Una de les moltes rutes possibles comença a Sant Celoni, on es pot anar amb la Renfe. Des d'aquí es pedala per la pista de Vilardell que puja fins a Sant Martí de Montnegre, on hi ha una ermita i un restaurant. Davant de l'ermita hi ha una mena de balcó que queda per damunt del bosc dels Castanyers i la riera de Fuirosos i forma un mirador excepcional des d'on es veu tot el Montseny. Si encara us queden forces, podeu anar fins a Hortsavinyà, uns set quilòmetres més enllà, per un camí de terra que segueix les marques de pintura blanca i vermella del GR-92.

Aquesta ruta és perfecta per escapar-se amb bici fins a platges on la sorra no embruta tant com la de Barceloneta i les tovalloles no es toquen les unes amb les altres a causa de l'exagerada densitat de banyistes. El carril bici que va des de la zona del Fòrum en direcció a Sant Adrià del Besòs i Badalona, es pot connectar amb els carrils adaptats que hi ha al front marítim en direcció a Montgat, El Masnou i Premià de Mar. Per fer-nos-en una idea, entre el Fòrum i Premià de Mar hi ha 16 km, i fins a Ocata n'hi ha 12. Si anar i tornar us sembla excessiu, podeu fer un dels viatges amb tren de Rodalies, però tingueu en compte que en alguns horaris solen anar molt plens i això pot ser un problema per carregar les bicis.

Se surt de la plaça Karl Marx (M: Canyelles, L3) i es puja pel camí Antic de Sant Llàtzer (un carrer asfaltat), després es gira a la dreta i s'agafa cent metres més enllà el camí de terra que puja a Can Masdeu i passa per davant de l'antic hospital de leprosos de la ciutat. El camí travessa la carretera del cementiri de Collserola i continua pujant per una pista que va a l'esquerra. Cal seguir-la fins a una cruïlla que queda sota una torre elèctrica. És el punt quilomètric 3,3 de la ruta. Aquí s'agafa el camí que baixa cap a la dreta, fins a arribar de nou a la carretera del cementiri. Llavors aneu cap a la pista que va cap a Can Catà i a Cerdanyola del Vallès. La tornada es pot fer pel mateix camí o agafant la Renfe a Cerdanyola. El mapa 'Serra de Collserola' de l'editorial Alpina pot ser molt útil per fer variants a aquest itinerari.

Aprofiteu els carrils bici del Moll de la Fusta i aneu cap a la Barceloneta. Continueu cap a la Vila Olímpica i seguiu fins a la zona del Fòrum, on podeu iniciar el retorn pel mateix camí o en direcció a la plaça de les Glòries pels carrils bici de la part baixa de la Diagonal. Després agafeu la Meridiana fins a Marina i ja torneu a ser a la platja de la Barceloneta. Tota la volta són 14 quilòmetres aproximadament.

La ruta comença a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Sant Cugat del Vallès. Primer es va cap al monestir de Sant Cugat. Des d'aquí es va pels carrils bici del passeig Francesc Macià, la rambla del Celler i el carrer de Josep Puig i Cadafalch, on s'agafa l'avinguda de les Corts Catalanes cap a la dreta, fins a la plaça Rotary Internacional, on neix la pista del Camí de la Torre Negra. Pujant per aquest camí, abans d'arribar al restaurant Can Borrell veureu el Pi d'en Xandri, un arbre monumental.
Des d'aquí, en dies clars es veu Montserrat. La ruta continua per darrere del restaurant, pel camí que puja fins a Sant Medir, on hi ha una font. Si encara teniu forces, podeu continuar dos quilòmetres més cap a la Reserva Natural de la Font Groga. Un cop aquí, només queda baixada per arribar a Barcelona.