Bacaro

Time Out diu

Dc Sep 12 2012

No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de la resta dels italians. Proveïdors de peix a l’època romana, els venecians encara continuen vivint amb els peus a l’aigua i en qualsevol dels seus sis sestieri (barris) es menja divinament si es pren la precaució d’esquivar els llocs turístics.

Tenen una cuina molt particular, marinera i refinada, amb tocs que van quedar de les evitades invasions turques i enriquides gràcies a la passió aventurera dels seus marinaros, amb Marco Polo al capdavant. Mauri, venecià resident a Barcelona inquiet i creatiu com no n’hi ha (XeMauri a Milà; Xemei i Santa Marta a Barcelona), es va aliar amb el jove xef venecià Vieri, amb l’uruguaià Pablo i amb el pakistanès Alí, per posar en marxa aquest lloc tan particular que fa difícil la seva definició. Un lloc on generalment es rep amb un petó o una abraçada, i això ja és molt. Un lloc on es pot prendre des d’un prosecco fins a una canya, i passar una de les nits més delicioses en bona companyia i amb una oferta gastronòmica excel·lent i a preus més que raonables.

Comencem la serata compartint una inigualable burrata amb bresaola (similar a la cecina) i unes sardines in saor, amb panses i ceba confitada, escabetxades en blanc. Un plat sublim de la cuina marinara de la Sereníssima República de Venècia. Tot seguit, i sempre acompanyats per una copa de prosecco, vam gaudir d’uns nyoquis molt especials, de reunes sardines in saor, amb panses i ceba confitada, escabetxades en blancmolatxa, amb gambes i cirerols. Colorits, saborosos i que es desfan a la boca. I vam compartir una milanesa, que gairebé no cabia al plat-safata, de carn seleccionada amb bon arrebossat sense farina, per no fer-ho pesat i acompanyat de patates al forn.

Si els francesos destaquen per les amanides i els amaniments, els italians excel·leixen a l’hora de fer les patates al forn. En Pablo va insistir que compartíssim un tiramisú, per confirmar que és un dels millors de la city. I així va ser. Un cafè i una invitació de grappa van tancar la sessió en aquesta nova illa veneciana, parada amb molt bon gust i senzilla: els seus luxes són a la cuina i en la manera de rebre els qui ronden pels voltants de la Boqueria, sospitant que a prop del mercat deu haver-hi un lloc on es pot menjar bé. – Marcelo Aparicio.