Bananas, un club per tornar-se boig

Indochine Ly Leap Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. –R.M Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Koy Shunka El germà bessó del Shunka és l'evolució sofisticada d'aquest; la seva carta, llarguíssima, demana que triem el menú de vuit plats per tenir una perspectiva general del seu excels magisteri del sushi. –M.C Bangkok Cafè Avui m’empeny el dilema. ¿Segur que he d’explicar que hi ha un restaurant tailandès fantàstic al barri de les Corts que molts no coneixen, i que els fans del menjar exòtic consideren una troballa de les proporcions d’Atapuerca? Només accepta comensals de dijous nit a diumenge, i és imprescindible que hi reserveu. Mosquito El Mosquito és la repera de l'exotisme. Elaboren cuina cantonesa excel·lent i, en especial, els famosos farcellets xinesos, els dim sum. En

Un passeig per la cuina més orgullosa, picant i delicada del sud-est asiàtic Restaurants tailandesos a Barcelona? Curiosament, si els comparem amb els seus veïns xinesos i japonesos, o fins i tot vietnamites, estan en franca minoria. I no s'acaba d'entendre. La cuina tailandesa combina preparacions lleugeres amb components aromàtics complexos, i un picant que si no vigileu pot ser sobrehumà. Té fama de refinada: un bon banquet tailandès és ideal per a un sopar  romàntic o una celebració íntima. Nou tailandesos que són una delícia Indochine Ly Leap Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Fins i tot hi ha una cabana cambodjana! Consideracions estètiques apart, val la pena fer la despesa i passar una nit en bona companyia i menjar com el caviar de lima o el xai embolicat amb fulles amb salsa de prunes. Segur que després marqueu gol. Bangkok Cafè Avui m’empeny el dilema. ¿Segur que he d’explicar que hi ha un restaurant tailandès fantàstic al barri de les Corts que molts no coneixen, i que els fans del menjar exòtic consideren una troballa de les proporcions d’Atapuerca? Doncs sí, perquè entre la mesquinesa imperant, cal ser generós i saber compartir. Ho deixo anar: heu d’acostar-vos al Bangkok Cafè, un restaurant a mig camí entre un quiosc i una cafeteria. En uns 50 metres,

Són els primers a oferir sucs extrets en fred perquè no es perdi cap nutrient Oblideu-vos dels sucs que havíeu tastat fins ara. Els de Mother, la nova botiga de Joaquín Costa, són d'un altre planeta. Per començar, aquests sucs s'obtenen a partir de passar les polpes de fruita i els vegetals per una premsa hidràulica, en fred. Això que sembla tan exòtic és ben habitual als Estats Units, país on van viure dues de les sòcies de Mother, la Lili i la Gemma. El que passa amb les liquadores convencionals és que les ganivetes quan tallen la fruita produeixen calor i, amb l'escalfor, la polpa s'oxida i perd els famosos nutrients. Ja sabeu que els processos culinaris d'escalfament són l'enemic número u de les propietats dels aliments.  De pura 'mother' Aquí tot és de pura mother, i no s'afegeixen ni sucres ni edulcorants per disfressar-ne el gust. La Lili n'està ben orgullosa: "Aquest és el primer lloc i l'únic de l'Estat que ofereix sucs amb aquesta tecnologia", deixa anar. Després de tastar-los, no ens sorprèn l'orgull de Mother. Després de més d'un any d'investigació, aquest parell d'emprenedores han portat a Barcelona la cultura del suc i dels smoothies americans, batuts fets amb llets vegetals o mantegues de fruita seca com cacauets, anacards o ametlla. Totes elaborades al mateix local del Raval. A banda de deliciosos sucs de fruita amb molt contingut vegetal, en trobareu d'altres que poden acostar-se tranquil·lament a un àpat per l'alt contingut proteic. Per exemple, un dels seus

Aquesta barbacoa tradicional nipona fusiona cuina catalana i nipona La plaça d'Espanya té poc magnetisme: de fet, el millor que podem fer amb aquesta rotonda gegantina i antipàtica és creuar-la ràpid, o millor, evitar-la. Bé, ara tenim un bon motiu per anar-hi: el Grup Nomo hi acaba d'obrir l'Umo, el seu tercer restaurant (encara que podeu  accedir-hi per Hostafrancs i quedar-vos tan tranquils). El fum de l'Umo -creativitat en japonès, en un joc de traduccions equívoques tan oposades com Ai No Corrida i L'imperi dels sentits- remet a la barbacoa japonesa: aquesta és la segona de Barcelona, després del Carlota Akaneya. Juan Molina-Martell, un dels propietaris del Nomo, deixa ben clar que no els interessa "esdevenir una cadena de restaurants repetits". I la idea d'obrir Umo, a l'Hotel Plaza però amb entrada independent, es correspon amb el viatge anual d'absorció de noves o velles tendències al Japó: "Ens va encantar un restaurant que només era brasa. Tocar només brasa és arriscat, així que n'hem fet un apartat". Més informació Umo El Grup Nomo té el seu tercer local en el restaurant de l'hotel Plaza, encara que disposa d'entrada independent de l'hotel. Umo és un bon joc de paraules: aquest és un restaurant on, a més de desembolicar tota la seva carta d'especialitats de sushi tradicional i vanguardista, disposa de brasa japonesa, que proporciona a plats com la ventresca a la brasa o el famós 'wagyu' un gust fumat majestuós. El xef Nao també s'ha deixat anar molt en la fusió 'ca