Il Giardinetto

Time Out diu

Dj Nov 1 2012

El Giardinetto és un restaurant d’excel·lent oferta de qualitat freqüentat tant per bons paladars com per romàntics i  nostàlgics d’una Barcelona enyorada. Això no ha sigut un obstacle perquè s’hagi posat rabiosament al dia afegint un toc de modernitat a la bona oferta elaborada pel seu equip de cuina de sempre. Aquesta renovació va partir d’una reforma estructural que ha fet d’aquest lloc, dotat de sempre de discreció, un espai gastronòmic obert al carrer amb la instal·lació d’una barra que comunica amb l’interior, que fa 30 anys va merèixer un premi FAD de disseny i que manté intacte el l’aire senyorial i desenfadat. 

En llargues nits de tertúlia allí no només s’hi refugien els romàntics, sinó també escriptors, polítics, esportistes i –com sempre– alguns de la crème de la crème  barcelonina. De tal manera que avui, el comensal pot optar per un dinar o un sopar a l’estil de sempre a la planta superior, amb aquesta cuina estil italià que lidera el xef Jesús amb el seu equip de sempre i que destaca per les seves pastes elaborades diàriament a mà, o assaborir a la barra una sèrie molt interessant i amena de platets, creada pel jove xef Sergio Chiqui Millet. 

A la planta noble hi ha un plat que no sempre és a la carta: els tagliolini paglia e fieno al pomodoro, que ja voldrien molts restaurants declaradament italians preparar-lo i presentar-lo de manera tan superba. A la barra tastem algunes de les aportacions d’en Chiqui, com l’ou en panet d’ibèric, un dels platets estrella de la nova era: un panet rodó, farcit de pernil o sobrassada i un ou de granja escalfat que impregna tot el plat amb les seves saboroses aportacions naturals.

Havíem iniciat l’àpat amb unes roques de formatge parmesà (dos trossos del formatge rei italià ben estacionat i acompanyats de mortadel·la, bresaola i bastonets de pa). Per continuar amb una gustosa amanida de llenties, tot i que va ser el tàrtar de tonyina vermella, picant, el que va despertar els més expressius “oh!” de la nit. Dues copes de vi negre de la casa van acompanyar el lleuger sopar a la barra i tres broquetes de fruita amb xocolata desfeta tèbia van tancar la sessió. Després van seguir els gintònics i pisco sour que fan d’aquesta barra un punt de trobada de noctàmbuls de bon gust. La cuina tanca a la una.

Per Marcelo Aparicio