En Mauri –ulleres de pasta, camisa virolada, tatuatges– va venir de Venècia a Barcelona perquè aquí “la qualitat de vida és molt alta”. Murri, després de l’èxit del Xemei amb els germans Colombo, en Mauri va obrir un local a peu de platja, el Santa Marta –nom d’un barri venecià–, on abans hi havia el popular Daguiri. Quan el sol esclata i reverbera, quan les onades de la platja de la Barceloneta són un mirall que enlluerna, la terrassa del Santa Marta –o el seu interior obert a banda i banda, amb llums dels 60 i escultures kitsch– és un refugi ideal per fer un aperitiu.
L’especialitat homònima de la casa sadolla el més escaldat: Aperol, suc de taronja, llimona i cava, servit en copa de baló; encara que també et pots prendre un cafè shakerato, amb licor de cacau i sucre. Si t’agafa gana, sempre tindràs a punt una focaccia, una piadina o una pizza, amb productes italians com l’speck, aquest pernil fumat i especiat tan bo típic del nord del país –tot i que l’hamburguesa la fan amb vedella del Pirineu lleidatà–.
El Santa Marta és un lloc animat: de la pantalla de la gran tele que tenen al fons sona música disco –Donna Summer o l’I just can’t get enough– i la gent passa a saludar els treballadors –que a mi em van semblar molt simpàtics, tot i les queixes que hi ha a internet pel que fa a aquest tema–, meitat catalans, meitat italians. El bàrman, alt i prim, amb cara de mostela i ulls clars, serveix els còctels amb divertides i espectaculars giragonses d’ampolla i joc aeri: va ser alumne d’una escola de flair –malabarismes amb ampolles– i es nota. Pots prendre una canya d’Epidor de barril, i tenen varietat de grappes i amarettos –el deliciós licor d’ametlla amarga que deixa el paladar extasiat–.
