El Mont Bar és un bar cantoner, a l’Eixample Esquerre. Formalment, a Barcelona no es pot ser més bar. El seu propietari, Ivan Castro, amb un background familiar d’hostaleria a la Vall d’Aran, va aconseguir que fos una de les barres més cobejades pels colzes de bon menjar de la ciutat. Eloqüent com ell sol, en un tuit defineix l’ànima del lloc: "Menges plats d’alta cuina i tècnica en un bar de 30 m², amb bona musiqueta de fons. I si vols sortir a fumar, surts, i si vols cridar, crides. Això és el que li agrada a la gent". I això és el que fa singular el Mont Bar: tenir cuina creativa d’alta volada –amb inspiració i risc, a càrrec del xef Fran Agudo, excap de cuina de Tickets– en un bar. Que és un bar de veritat! 20 m² de cuina i 32 de sala. Una de les obsessions de Castro és demostrar que "es pot fer una cuina igual de bona i divertida que en un gastronòmic, però amb un servei dinàmic, divertit".
El que diferencia el Mont dels 'gastrobars' –etiqueta de la qual ell abomina– és que, a banda de fer servir un producte fabulós, ells es compliquen molt –i subratlleu molt– la vida amb les receptes. La carta són unes 25 passes que es poden mirar descontextualitzades, o configurar amb elles un menú degustació al·lucinant. I la carta ha fet un salt tan ambiciós, que per moments tinc la sensació que aquest és el bar més restaurant que he visitat mai. Plats amb enunciats d'aparent senzillesa –espardenyes a la carbonara, ventresca de tonyina amb pinyons– són d’una inspiració i originalitat desarmants, com sortides de les cuines dels grans restaurants. I de fet això és el que és el Mont Bar.
