Yaacobi & Leidental

Els inicis de Hanoch Levin se situen en el teatre de proximitat i la sàtira política. Un agulló dramàtic per al govern israelià dels anys 60 i 70. Yaacobi & Leidental conserva la punxada satírica però ja deslligada de contingut polític. Cabaret antropològic, amb la sorna autocrítica que caracteritza la cultura yiddish centreeuropea. Aquest witz recargolat –amb més o menys compassió davant l'estupidesa dels seus congèneres–, gairebé universal gràcies als seus oficiants nord-americans.

D'entrada un bon material –amb matisos beckettians–que la producció dirigida per Ángel Ojea ofereix de manera aigualida. Aquesta petita farsa musical amb els seus personatges-caricatura no sap com compensar amb enginy la seva evident manca de recursos. Quan la parca econòmica domina l'escena cal trobar la manera de congraciar-se amb ella i treure-li tot el partit. Pobresa i sàtira són una bona combinació si es coneix la fórmula secreta per treure el millor d'aquest maridatge.

La sàtira ha de tenir la contundència teatral de la paleta expressionista d'un quadre de Grosz. En aquest muntatge només Roger Pera (Yaacobi) dibuixa el seu personatge amb aquest traç que fa de la cara un camp per a la ganyota, encara que de vegades es veu contagiat per la blanor dels seus companys d'escenari i sembla conformar-se amb formar part d'una companyia de vodevil dels anys 40 i el seu humor murri passat de moda. Aleshores ja ens oblidem del tot que Levin és un autor amb voluntat contemporània.