Teatre Lliure: Gràcia

Era molt fàcil estavellar-se contra 'El día del Watusi', contra una novel·la que és un somni, un programa i una decepció, que està aixecada al voltant d'una gran mentida i que provoca calfreds tant d'esgarrifança com de goig en el lector. L'intent d'Iván Morales de fer-se-la seva i muntar-la ja hauria merescut uns quants elogis. Però el que ha aconseguit amb aquest equip d'intèrprets capitanejats per Enric Auquer no és d'aquest món, una funció catàrtica, que respecta la font sense deixar-se vèncer, per doblegar-la al llenguatge teatral tot fent servir tot el que teatre permet: vivència. Morales ha construït una peça immersiva que trenca a cops de maça la quarta paret. Són una mica més de quatre hores, sí, però surts del teatre preguntant quan la tornen a fer. I, els que no coneixen la novel·la, la majoria d'espectadors, amb unes ganes terribles de paladejar-la. El mèrit de tot plegat rau en el punt de vista i una orquestra molt ben afinada. El protagonista brilla, es juga la pell, sap que ha de saltar al buit, però té una bona colla de braços que l'atrapen Auquer, el protagonista, Fernando Atieza, havia d'estar especialment fi. La resta, tanmateix, no podien desafinar. Ni Raquel Ferri quan fa d'Elsa, ni Xavi Sáez quan es fica en la pell del Ballesta, ni David Climent quan vol ser Celso, ni Bruna Cusí quan es fa dir Tina, ni Vicenta Ndongo quan és la mare d'en Fernando, ni Guillem Balart quan fa de Pepito El Yeyé... Llevat d'Auquer, tots van d'aquí cap allà, ara són aquest, ar

És curiós, el teatre. Pots tenir un text contrastat per 25 segles de tradició, dos dels millors intèrprets del país, unes possibilitats espaterrants, i sortir-te'n només a mitges. Perquè la 'Ifigènia' d'Alícia Gorina al Teatre Lliure és això, un muntatge que promet, que exclama bellesa, que sol·licita una mirada atenta, però que acaba en una destral que tots saben on és i volen desenterrar, actors i actrius pujant i baixant escales i un cor que canta els peus de pàgina. El dramaturg Albert Arribas ha fusionat les dues parts de la història escrita per Eurípides al segle V aC, 'Ifigènia a l'Àulida' i 'Ifigènia entre els taures', en una proposta coherent, sintètica, que es posa en marxa amb l'anunci del sacrifici de la filla d'Agamèmnon i Clitemnestra perquè els vaixells grecs puguin atacar Troia per rescatar Helena i acaba amb el retrobament d'Ifigènia amb el seu germà Orestes en territori dels bàrbars, amb l'objectiu de tornar a Grècia. Res a dir. El problema passa entremig, fins i tot abans, quan l'espectacle comença i tenim un cor de cinc noies que ens va oferint informació que no ens cal, un curset accelerat de mitologia grega. Així que l'espectacle avança, tot guanya gruix, sonoritat Fins que Clitemnestra (Emma Vilarasau) i Ifigènia (Marta Ossó) discuteixen a Agamèmnon (Pere Arquillué) la seva decisió de sacrificar la filla, l'espectacle no aixeca una mica el vol. Aquí salten espurnes. Tres intèrprets irats, que es juguen la vida enmig d'un desert. Bravo. Però han passat t