A principi del segle XX, el pintor Vassili Kandinski va fer sonar els colors. A la dècada dels 50, el compositor John Cage va proposar una partitura per interpretar el silenci. Ara, i en aquesta mateixa línia d’explorar la relació entre el so i l’art, el MACBA exposa l’obra de Christian Marclay (1955), que, sense voler ser una retrospectiva, aplega part del seu treball més destacat sobre les múltiples maneres en què el so pot manifestar-se visualment.
Eloqüentment silenciós, el muntatge s’enceta amb la sorollosa instal·lació 'Video quartet', una potent composició audiovisual en quatre pantalles realitzada a partir de fragments de pel·lícules que formen un hipnotitzant quartet musical. L’autor de 'The clock' s’enfronta a la representació del so des de diferents flancs. La impossibilitat de descriure la música amb paraules apareix a 'Mixed reviews': un collage amb bocins de ressenyes i crítiques musicals convertit en una llarga frase que acompanya, negre sobre blanc, tot el recorregut.
L’obra de Marclay s’ha anat conformant a partir de l’apropiació, l’assemblatge, la performance i la improvisació. La instal·lació interactiva 'Chalkboard' és un bon exemple de la seva pràctica. Formada per una gran pissarra plena de pentagrames buits, convida el visitant a escriure, gargotejar i dibuixar per tal de construir una partitura col·lectiva que s’interpretarà amb un seguit de concerts al llarg de la mostra.
L’artista també ha indagat entorn de l’aproximació textual als sons. En aquest sentit, sobresurt 'Zoom zoom', una projecció de diapositives que, a manera de partitures gràfiques, recull l’ús d’onomatopeies en publicitat i disseny gràfic. La instal·lació immersiva 'Surround sounds', una vibrant videoanimació muda amb fragments de còmics, culmina aquesta investigació. Es tracta de veure i imaginar el so, més que no pas d’escoltar-lo.
