En els terrenys de l’antiga –1674– masia de Can Baró –avui escola–, s’hi va cultivar blat durant molts anys: un mar d’espigues cobria el vessant sud del Carmel. A partir del 1919 el propietari se’ls va anar venent i es va començar a urbanitzar el barri amb 60 torres promogudes per la Cooperativa de Periodistes. Més o menys a la mateixa època es van obrir les dues cicatrius que solquen Can Baró: les dues pedreres que produïen calç i pedra que el moviment veïnal va aconseguir aturar el 1967.
A tocar, fins als 80 hi va haver el nucli dur de les barraques de Francisco Alegre i també fruit d’una important lluita social es van derrocar per donar una qualitat de vida millor als seus habitants. Al cim del Turó de la Rovira, les remodelades bateries antiaèries completen el quadre del barri. Al bell mig de Can Baró hi ha una plaça el·líptica que fa una mica de pendent. Té dos nivells, una mica com una cinta de Moebius, i en una cantonada hi ha la Bodega Montferry. Una altra Montferry?, us preguntareu. Sí, n’hi ha a Sants, a la Barceloneta, a Navas i n’hi havia gairebé a cada barri de la ciutat: era una franquícia que es va treure de la màniga en Pere Virgili, de Montferri de l’Alt Camp, per donar feina a gent del seu poble i distribuir la producció de vi de la seva zona.
A inicis del 2024 se'n van fer càrrec la parella formada per la Laura De Muller i en Fabio Lapignola. Ella amb cognom de vermut de Reus, ell un cuiner napolità amb la mà trencada a l'hora de fer guisat català, van decidir perpetuar la vida del negoci "pel seu encant bestial i perquè va ser fonamental que "fos un lloc simbòlic, amb trets identitaris del barri", expliquen. S'hi menja i beu molt bé i bé de preu: capipota, calamars guisats amb fesols i ou ferrat, croquetes excel·lents, botifarra negra al vi blanc... Un festival de carta i cullera, ideal per compartir en alegre companyia.
